Divendres night fever.
Eu tomba l'aiga
Dins la rua, sus lo comptor
« Cloclo forever ? »

joan-peire — 2009-11-06 GTM 2 @ 20:00
Emai lo lemosin te semblesse pas chausa aisada d'aprener, 'quò será totjorn la moscha que t'empacharàs de durmir la nuech.
Eu tomba l'aiga
Dins la rua, sus lo comptor
« Cloclo forever ? »

joan-peire — 2009-11-06 GTM 2 @ 20:00
'Queu bilhet per presentar quauquas tialas. 'Tencion, per 'na vetz ai occitanisat los pitits noms per far chiar~cacagar la gent qu'escrivan que dins-lo-metrò-falia-pas-iò-far-que-lo-pitit-bouda-risca-de-purar... d'autant mai que 'queu bilhet es per debutar dins lo vocabulari sus l'art, pas un cors :
Un pitit vaisselier esculptat
Daus esmaus lemosin (XVII) : òbras dau Nouailher e dau Laudin. Tecnica caracteristica de la grisalha de Lemòtges (e dau blu maitot).
L'escòla olandèsa.

L'escòla francèsa XIX
Veirina de faïença (Nevers, Marselha, Delft) XVIII
L'escòla francèsa dau XIX.

Julian Dupré (1851-1910) : dins la prada. Une paucha coma un goiasson , scèna realista (cf : illustracion).

Mòstra temporara. Achille Laugé (1861-1944) « lo punt, la linha, la lutz ».
Un pintra mau conegut perqué vouguet jamai 'nar a París se far un nom (NDR : quo es pas 'na critica). Quauquas telas emb 'na pintura espèssa, dins la matièra, de las fòrmas ben limitadas, puèi, mai d'unas tialas emb daus pitits punts. Tant las naturas mòrtas que los pertraits son vertadièrament bra'es.
Liams :
joan-peire — 2009-11-06 GTM 2 @ 19:00
E 'na videò per lu tipe qu'a raubat los 10 milions d'euròs. Bravò per te, perque quente vesem los mediàs-la-charonha balhar ton nom, ton adreiça, sens obludar tos collèges que son pas los darniers a ne'n adjutar...
Bon aprep, un eròs mort es gairement pus qu'un mòrt, mesfia-te !
joan-peire — 2009-11-06 GTM 2 @ 18:00
joan-peire — 2009-11-05 GTM 2 @ 13:30
Ilhs nos balharán la còrda per los pendilhar.
E nosautres sem tròp colhons per far durar lu sistème.
joan-peire — 2009-11-05 GTM 2 @ 13:00
joan-peire — 2009-11-05 GTM 2 @ 12:31
Nascut a Brussel en 1908, Claude Lévi-Strauss chamget la nòstra percepcion dau monde e gietet las basas de l'antropologia dau jorn d'auèi.
Son autobiografia intelectuala, « Tristes tropiques » pareguda en 1955, es considerada coma l'un dau grand libre dau XX sègle.
Claude Lévi-Strauss festava sos 100 ans lu 28 de novembre de 2008.
Es mòrt lu 1er de novembre de 2009.
« I a pas de societat primitiva. La " vertadièra civilisacion " es de se far encontrar de las culturas qu'an lu mai de diversitat entra-elas »
joan-peire — 2009-11-03 GTM 2 @ 20:11
Ne'n ai auvit parlar 'queu mieijorn dins l'emision de París-Inter, criscrumbeul, aquela ente i a totjorns 'na goiata per s'esjacinar sus los darniers indians :
« Haaaan, mais dites-donc, cette peuplade indienne de Patagonie avait quelques 40 mots pour définir l'herbe, hihan, dites-donc, c'est tout bonement incroooooooooooyaaaaaaaaaableeeeeeeeeeeu tant de richesse ! Ils sont tous morts ! C'est doooooooomaaaaageeeeeeu ! »
Per l'emision d'auèi, la presentacion dau site « errorist QWX » aviá pour but de nos far comprendre que la gent dau govern turc, daus meschents islamistes vut de París, 'quela gent voudrián ne veire qu'una sòla linga dins l'administracion, los mediàs, sus los paneus de propaganda (NDR : Totas semblanças... asard).
QWX son de las letras qu'esistan pas dins l'alfabet oficiau de la linga turca, mas 'las son presentas dins las autras lingas minorisadas : armenian, curde, sens obludar la linga daus gitans... (NDR : Dins la presentacion, la Elisabeth LERMINIER faguet mesma pas lo liam dintra « castellano » e espanha :p ).
Las far ne pas eisistar visualament es un biais de las pas far eisistar tot cort (NDR : Totas semblanças... asard). D'autant mai que la gent qu'usan d'aquelas tres letras, QWX, riscan de passar per daus separatistes e aquò en Turquia es l'object de persuitas judiciaras (NDR : per restar consensuau coma-se-ditz).
Un collectiu de monde d'aquelas minoritats de Turquia a montat lo project « errorist QWX » per protestar sens se far tustar dessus. Lo collectiu damanda a la gent concernat per aqueu dení de linga de se far fotografiar aprep... tirar la lenga.
Dau concret, fòra mandar un corièl a la Crissa, pense montar un joèb 'pelat « errorist KWY » e vau damandar a la gent de se far fotografiar lenga tirada. Perque KWY ? Fau 'quò far un dessenh ? (NDR : o benleu far un joèb 'pelat TUB-KWY, TUB per Testa d'Uòu Bulhit, lo faça-boc occitan, e KWY per las letras qu'eisistan pas dins nòstre alfabet. La gent prenen una fotografia emb un uòu).

joan-peire — 2009-11-01 GTM 2 @ 20:35
Lo dissabde 28 de novembre de 2009 es la 17èma jornada sens boticar, Buy Nothing Day coma disan los anglès. 'Questa iniciativa es dau Ted Dave, un canadian, que la societat de consomacion, e las soás resultas coma l'espleitacion de la gent o l'emprunta de la propaganda sus nòstra biais de gaitar lo monde, lu fasián s'enraujar.
'Na jornada sens rens 'chaptar es 'na pita economia per lo portamoneda, segur, mas l'interès prumier es de 'restar de far de la consomacion lu cur daus nòstres socilhs. Quauques sendareus per sonjar, per balhar la replica au :
« Òc-es, mas podem far las pervesions (1) divendres, o beleu dimenc mandin !»
De'n prumier, 'chaptar es pas 'na fin per 'na fin mas solament 'n'ajuda.
Aprep, tornar 'pelar qu'una tela jornada es per parlar de las alternativas : vau mielhs un merchat de productors locaus e non pas un ipermarchat, vau mielhs una aisina qu'un gatge personau...
Passar mens de temps dins la consomacion per aprofechar d'un temps per viure, per mirar la natura, gaitar 'na mòstra, ne far ren (2), jugar coma sos goiats, partejar dau temps coma sos pairs... veiquí quauques perpausicions. Per mai de concret, gardem lo dimenc coma jornada sens consomacion.
Esbolhar los espacis de consomacion, non pas per perdre dau temps de se deplacar mas per 'nar mens luenh e subretot sens veituras. Gardar los comercis dau cuenh de la rua, bolengariá, espeçariá, mas lo cafès o los restaurants maitot, aquò per que las pitas vilas, los vilatges siàian pas daus durmitòris.
E per 'chabar, una fòrma de « mielhs consomar ». Quauques mediàs clavan lu nòstre punt de vuda sus lu quantitatiu, lu performatiu mas parlan qua'iment jamai dau qualitatiu ! Daus noveus utilhs naissen pertant, la nocion de bonur, l'indici de santat, lo niveu d'educacion o la taussa carbona (3). S'eslunhar de la moda per sonjar avant de 'chaptar, pensar l'acte de consomacion, aquò son 'na fòrma de resistència enfacia de las damandas de tots los jorns que son 'quí a far creire l'estre mens important que l'aver, 'na fòrma de resistència per ne pus 'chaptar per moblar las nòstras frustracions.
Aqueu tèxte volontarament pitit es estat escrit per tornar 'pelar quauquas evidèncias, ren de mai, 'queu tèxte volontarament cort per dire que de las solucions eisistan desjà... nos fau las realisar emb de la paciència, dau coratge, de l'umilitat, vei-lu-quí nòstre defi.
Nòtas :
Liams :
joan-peire — 2009-10-30 GTM 2 @ 14:00
joan-peire — 2009-10-30 GTM 2 @ 12:00