Aqueste ser me fai un "masca e la pluma" solet, un tot pitit ne'n fòrma de boiradís.
Los tres darriers films vists :
"La vie moderne" dau Depardon. Ai ren a dire, la lumièra es bona, las colors son perfeitas, la faiçon de filma maitrisada, adonc lo meilhor dau film dins lo meilhor dau monde, e ben non. Se ai ren a dire sur lo film, ne'n dise pas tant sus quilhs vielhs colhons que preferan crebar au mitan de lurs olhas en luòc d'aidar la pita jòuna qu'en chia emb sas tres chabras... Marcha, las portaran aus bons dius lurs terras.
--> Veire la ficha dau film.
--> Legir 'na critica positiva, ela, sus Depardon : perfils paísans e mòrt de la lenga.
"L'argent dette". Lo film es disponible sus la tiala, sus dalidamocion o iotuba e sus lo sit daus banksters. Bon film pedagogic fòra la darniera partida sus lo complot internacionau (e donc los josieus darrier tot quò...).
"Iron wall". Documentari realisat per 'na associacion palestiniana d'aida per los agricultors. Lo film balha la parola a de la gent d'Israèl et de Palestina, contra quela saloperia de paret e la destruccion de las meijons. Esplica maitot lo sistem de la colonisacion per quauques barbuts integristes (parle aquí daus colons israeliens. A la debuta, los aviá pres per los autres de barbuts e puei non, son d'Israèl. Ai eschafaudat una teoria : la barba deu estre un sistem per captar los neuròns perduts dins l'aer, entau lo neuròn grimpa sus la testa e, quant quo es un champion, pòt benleu tornar balhar un bocin de rason aus fanatics daus dius.).
--> Veire lo sit dau film.
Los tres libres preparats per una parladura un dimenc, mas obludada perqué tenir los engatjaments...
Histoire de France, l'imposture dau Georges Labouysse. Conseilhat sus un sit plan conegut (picatz 'quí). L'ebergor es un imperialiste informatica e me sei fach refusar l'entrada per mon pece Mandriva Linux e lo navigator Operà :-)
LQR d'Eric Hazan. Queu libre balha lo decodatge de la lenga daus jornalistes, fai la lutz sus la faiçon de lavar los mots per lors far tombar lo sense.
--> Auvir 'na presentacion
Propaganda dau Baillargeon. Quo es 'na presentacion de las teorias d'Edward Bernays, l'inventor de las relacions publicas (la publicitat, adonc de la propaganda moderna). Bernays èra lo nebot de Freud, e a usat lo saber sus l'inconscient per far vendre e tanben far passar las idèias de sos comanditaris. La finalitat d'una tela «sciéncia» es estada que queu libre èra lo preferat de Goebbels.
~~oOo~~
E coma la presentacion daus libres s'es trobada anulada, sei 'nar veire 'na mòstra : ARCHILAB. Quo es 'na espausicion d'architectura dins dos luòcs.
Lo prumier consacrat a de las maquetas presentadas coma sovent :
..."emb queu project, la vila va èsser un catalisor sociau urbanistique e culturau"..."Lo metrò deu èsser una platefòrma per l'esperimentacion artistica, a la charcha de lengatges noveus"...
Exemple : ...cette journée a pour ambition d’engager une réflexion sur l’architecture contemporaine dans le cadre des nouveaux programmes d’histoire des arts. Des apports théoriques articulés à l’analyse du contenu des programmes ainsi que des partages d’expériences apporteront des clés aux enseignants qui désirent traiter de l’architecture dans le cadre de leurs cours.
Non ai pas virat réac, segur pas enquera. E queu biais de veire es pas que chas los francés, me sovene aver legir la mesma merda bulhida au CCCpB de Barcelona. Vole un diccionari fonccionari-francés / francés-fonccionari, leu-leu.
Lo segond, dins lo FRAC d'Orleans, balhava de veire de las cartas. De la cartas d'una Europa esbocinada per lo bon voler d'un rei, d'una reina, d'un imperator. I aviá 'na carta toristica de l'Europa mas l'eschala aviá estada chamjada, coma per un sou país (vau i tornar far de las fotòs), 'n'autra carta montrava la distribucion de la moneda dins l'Europa... Afin, que de las cartas, novelas, anciennas, es ben interesanta 'quela pita partida.
~~oOo~~
Generic, fin finala, publicitat, meteò un supò e au liech.