Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis


Categoria:

errorist

joan-peire 01/11/2009 @ 20:35

Ne'n ai auvit parlar 'queu mieijorn dins l'emision de París-Inter, criscrumbeul, aquela ente i a totjorns 'na goiata per s'esjacinar sus los darniers indians :

« Haaaan, mais dites-donc, cette peuplade indienne de Patagonie avait quelques 40 mots pour définir l'herbe, hihan,  dites-donc, c'est  tout bonement incroooooooooooyaaaaaaaaaableeeeeeeeeeeu tant de richesse ! Ils sont tous morts ! C'est doooooooomaaaaageeeeeeu ! »

Per l'emision d'auèi, la presentacion dau site « errorist QWX » aviá pour but de nos far comprendre que la gent dau govern turc, daus meschents islamistes vut de París, 'quela gent voudrián ne veire qu'una sòla linga dins l'administracion, los mediàs, sus los paneus de propaganda (NDR : Totas semblanças...  asard).

QWX son de las letras qu'esistan pas dins l'alfabet oficiau de la linga turca, mas 'las son presentas dins las autras lingas minorisadas : armenian, curde, sens obludar la linga daus gitans... (NDR : Dins la presentacion, la Elisabeth LERMINIER faguet mesma pas lo liam dintra « castellano » e espanha :p ).

Las far ne pas eisistar visualament es un biais de las pas far eisistar tot cort (NDR : Totas semblanças...  asard). D'autant mai que la gent qu'usan d'aquelas tres letras, QWX, riscan de passar per daus separatistes e aquò en Turquia es l'object de persuitas judiciaras (NDR : per restar consensuau coma-se-ditz).

Un collectiu de monde d'aquelas minoritats de Turquia a montat lo project « errorist QWX » per protestar sens se far tustar dessus. Lo collectiu damanda a la gent concernat per aqueu dení de linga de se far fotografiar aprep... tirar la lenga.

Dau concret, fòra mandar un corièl a la Crissa, pense montar un joèb 'pelat « errorist KWY » e vau damandar a la gent de se far fotografiar lenga tirada. Perque KWY ? Fau 'quò far un dessenh ? (NDR : o benleu far un joèb 'pelat TUB-KWY, TUB per Testa d'Uòu Bulhit, lo faça-boc occitan, e KWY per las letras qu'eisistan pas dins nòstre alfabet. La gent prenen una fotografia emb un uòu).

linga.jpg
Dessenh dau J.M Simeonin tirat dau sit dau J·P. Cavalièr
-[*¡*]-

17èma jornada sens boticar

joan-peire 30/10/2009 @ 14:00

Lo dissabde 28 de novembre de 2009 es la 17èma jornada sens boticar, Buy Nothing Day coma disan los anglès. 'Questa iniciativa es dau Ted Dave, un canadian, que la societat de consomacion, e las soás resultas coma l'espleitacion de la gent o l'emprunta de la propaganda sus nòstra biais de gaitar lo monde, lu fasián s'enraujar.

'Na jornada sens rens 'chaptar es 'na pita economia per lo portamoneda, segur, mas l'interès prumier es de 'restar de far de la consomacion lu cur daus nòstres socilhs. Quauques sendareus per sonjar, per balhar la replica au :

« Òc-es, mas podem far las pervesions (1) divendres, o beleu dimenc mandin !»

De'n prumier, 'chaptar es pas 'na fin per 'na fin mas solament 'n'ajuda.

Aprep, tornar 'pelar qu'una tela jornada es per parlar de las alternativas : vau mielhs un merchat de productors locaus e non pas un ipermarchat, vau mielhs una aisina qu'un gatge personau...

Passar mens de temps dins la consomacion per aprofechar d'un temps per viure, per mirar la natura, gaitar 'na mòstra, ne far ren (2), jugar coma sos goiats, partejar dau temps coma sos pairs... veiquí quauques perpausicions. Per mai de concret, gardem lo dimenc coma jornada sens consomacion.

Esbolhar los espacis de consomacion, non pas per perdre dau temps de se deplacar mas per 'nar mens luenh e subretot sens veituras. Gardar los comercis dau cuenh de la rua, bolengariá, espeçariá, mas lo cafès o los restaurants maitot, aquò per que las pitas vilas, los vilatges siàian pas daus durmitòris.

E per 'chabar, una fòrma de « mielhs consomar ». Quauques mediàs clavan lu nòstre punt de vuda sus lu quantitatiu, lu performatiu mas parlan qua'iment jamai dau qualitatiu ! Daus noveus utilhs naissen pertant, la nocion de bonur, l'indici de santat, lo niveu d'educacion o la taussa carbona (3). S'eslunhar de la moda per sonjar avant de 'chaptar, pensar l'acte de consomacion, aquò son 'na fòrma de resistència enfacia de las damandas de tots los jorns que son 'quí a far creire l'estre mens important que l'aver, 'na fòrma de resistència per ne pus 'chaptar per moblar las nòstras frustracions.

Aqueu tèxte volontarament pitit es estat escrit per tornar 'pelar quauquas evidèncias, ren de mai, 'queu tèxte volontarament cort per dire que de las solucions eisistan desjà... nos fau las realisar emb de la paciència, dau coratge, de l'umilitat, vei-lu-quí nòstre defi.

Nòtas :

  1. segur que « provesion » es pas tant charjat simbolicament.
  2. « far ren » es desparier « ren far ».
  3. la taussa carbona adjunh l'emprunta ecologica dins lu pritz finau d'un produch.

Liams :

Filmonet sus la tiala mas aura qu'avetz legir mon tèxtonet, podetz tuar l'ordinator per viure :-)

Los vòtres comentaris

joan-peire 16/10/2009 @ 19:46
aubre.jpg
Los vòtres comentaris...
... fan frotjar mon joèb.
~~~
La mòrt d'un joèb es causa mai d'una vetz d'un pitit nombre de comentaris. Un grand nombre de visitors o de visitritz pensa pas que lurs comentaris son importants per lo redactor o la redactritz dau joèb (per lo meu 'quò vai, marcé).

'Natz viesar la campanha (2008) sus 'queu joèb « save our blog » perçòque 'vise mai d'un joèb mas laisse pas totjorns daus comentaris ;-(

PFG - PD !

joan-peire 11/10/2009 @ 19:30
Quò fai un momenton qu'aviá pas botat de lengareu. Adonc, veiquí lo lengareu o pusleu la lengarela de la setmana. Una pitat lengarela per Mtra Benedicta Puybasset, l'avocata dau Creteil Bebèl.

Dins l'òrdre per perdre degun. Lo 4 d'octòbre, dos grops de banturles devián jugar a la babala - un chause de motivacion, d'integracion, d'emulacion e de fissança en se mesma de per lo sport, un chause 'pelat fotbòl - mas, lo prumièr grop se 'pela París-fot-gai e es composat d'omòs e d'eteròs que pensan entau « defendre lo drech a la desparièra e far cular (1) los prejutjats ». Lo segond grop se 'pela lo Creteil-Bebèl.

Bon, pense qu'avetz entendu parlar d'aqueu afar de corièl mandat per lo regent au PFG :

« Désolé mais par rapport au nom de votre équipe et conformément aux principes de notre équipe, qui est une équipe de musulmans pratiquants, nous ne pouvons jouer contre vous, nos convictions sont de loin plus importantes qu'un simple match de foot, encore une fois excusez-nous de vous avoir prévenu si tard. »

Pense qu'avetz entendu parlar dau desboiradís mediatic (dau Figarò jusca 20 minutas) perque lo « lobby gay » es pertot :-) e benleu, auvit  la reaccion daus jugors :

« Une majorité de l’équipe est choquée, certes, que cette équipe puisse s’appeler Foot Gay... Mais on ne cautionne pas le mail de notre dirigeant. D’ailleurs, il ne nous a pas prévenus de l’envoi de ce courrier. Il a été dépassé par les événements » preciça Ben, lo capitani dau Creteil Bebèl.

Ne'n mai d'aquò, lo tipe e sos collegas volan jugar per mostrar que

« nous ne sommes pas homophobes ». Sens obludar : « Je suis prêt à rassembler l’équipe. On fera un match à onze contre onze et le plus fort gagnera. (2)»

Balhe laidonc la lengarela d'aquesta setmana a Mtra Benedicta Puybasset, l'avocata dau Creteil Bebèl, per sos perpaus auvits 'queu mandin sus Inter :

« Il y a des membres qui sont musulmans, aucun n'est intégriste et certains ne sont pas musulmans. C'est juste une bande de potes qui ont décidé, pour leur loisir après le boulot, de jouer au foot. »

Quo es 'na banda de potes amassada per jugar. Fau rire !

boita_lemosina.jpg

Quo es 'na banda de potes amassada per jugar. Fau rire !

'Quela esprecion me torna far pensar que quante per l'associacion gaia organisava de las sortidas a bicicleta, damandava pas l'orientacion sessuala o b'etot las creienssas, solament a la gent presents de saber pedalar, mesma una vetz, i aguet un coble d'eterò que venguet coma n'autres perqué semblàvam jauvent. Me sovene que lo tipe diguet : « on peut faire du vélo avec votre groupe ? Vous nous semblez tres gais » e la tropelada de se plejar de rire. Lo tipe e la tipessa resteten tot parrier per la balada e las nombrosas conarias dichas. Pertant los principis son de far tornar los noveus...

Seriosament, los mots son desparriers per los gais e lo restant dau monde :
'queu mandin, aprep la lengarela, sei pertit culhir quauquas fruchas per me passar los ners per far de las barras de cerèalas (balharai la recepta 'n autre jorn).
Sòl sus ma bicicleta, una tropelada de sportifs decatlonisats me passet davant mas un daus tipes se 'restet per me conviar : « setz daus nòstres ? » Ai respondut que non.
Lo tipe eriá estat gai, la question eriá estada : « setz de la meijon ? » o b'etot « nos partajam 'na pedala ? » « ne'n sem ? » (3)
Lo tipe eriá estat omofobe : « laidonc, son de la pedala ? » o quauquaren coma 'quò.

Bon espere que un grop de fotbòl occitan convidat de jugar coma los gais fasa pas tant de manièras.

Nòtas :

1/ Cular d'en prumier per mielhs s'encular per la seguida. Bon surtisse.

2/ Aquí ai fach de las charchas « profondas » per trobar la seguida que p'un jornau balhet : [...] Lu mai fòrt ganhará. Sens obludar que lo matche 'chabat, los ganhants prenen los perdants, per tots los traucs qu'Allah© a farjat dins l'òme.

3/ E ma responsa a p'unas rasons d'estre publica ;-)

Brahim Naït-Balk es l'entrainor dau PFG mas as escrich un libre esditat i a pauc : Un homo dans la cité.

Los sits :

~~~

Per me trufar dau responsable de GayLib  e sos islamistes de pertout, la prumièra scèna d'un grand film de marionetas.

E d'autres bocins :

~~~
E per 'chabar, la sessualitat per los gorretons... e las gorretas d'Euròpa ;-)

Perqué sem colhons !

joan-peire 10/10/2009 @ 07:00
La darnièra livrada dau Kamini.Sei fàn.
'Queu filmonet es tirat de l'abom « Extra terrien » , veire sur lo sit dau chantor.

DCB, FM, RP, l'òme es un lop per l'òme.

joan-peire 09/10/2009 @ 20:52

M'es 'vís que l'òme es un lop mai d'una vetz per la femna, mas bon, l'adatge es coma 'quò.

Los tres ganhononets es un raconta dau XVIII segle : tres jòunes ganhons laisseten lurs mair per 'nar viure lur vita. Lo prumier se bastiguet 'na meijon de palha, lo segond de buesc, lo darnier iò faguet emb de la brica e dau mortier. 'Ribet un lop grand, fòrt, d'espanlas larjas e gròs minjor de ganhononets, un pauc coma tots los lops quante las goiatas portent una limosina roja son pertidas, d'en creire Finkencrosta, far benleu las correntinas.

Sabetz la seguida : lo lop se creu un pauc, quo es bon per la prumièra e la segonda meijon, se cassa lo nas sus la tresesma ; vòu passar per la cheminèia per lo malur de las soas fessas...

Tant qu'a bargassar sus los lops e los ganhons, m'es 'vís tanben que los perpaus dau Bayrou contre Cohn-Bendit a la television, lo biais de contar tot e n'importe que sus Polansky sens estre juge qualifiat, la gent que montran las dents contre lo Mitterrand sens aver legir 'na pagina de la Meschenta Vita (1), 'quilhs perpaus son dins lo fiu dau temps, coma aqueu de la vielha de Montauban.

'Tention, parle pas de ren dire e far ren faça aus pedofils o b'etot faça aus toristes sessuaus (2) ; defende degun aquí. Mas sei totjorn espaurit davant lo fenomena de fola, la manipulacion « per la bona causa », los amalgames coma gai=pedofil...

Ne vole pas parlar moralitat mas d'un pauc de justicia faça a l'ortonormalitat. Dise pas de pausar lo barrador mas de se cular un pauc, se cular perque boirar justicia e moralitat es lo sinhe que l'una e l'autra marchan gaire coma fau. Despuei que lo Nicolae esprimet la volontat de raiar l'eretatge de Mai 68, me vese dins 'na fòrma de retorn d'òrdre morau dins sa simplicitat nècia ; lu legisse dins los sondatges e dins los comentaris daus sits pobelas sus la tiala (e sus los sits « seriós »  coma l'Express, l'Obs...) lu legisse mai que mai sus los sitonets SMS coma lo Twitter ©.

140 sihnes per farjar un vejaire, la frontièra davant la lapidacion ?

Nòtas:
1/ Le Pen filha sembla contar de las conarias e subretot semble aver adjúnher « jòune »  davant « garçon ». Quauqu'un ven de me prestar lo libre per iò legir.
2/ Vau pas estre ben fin dins 'quela nòta sus lo torisme sessuau : totas las vetz ente me trobe dins 'na novela vila, un noveu país, sol, me sente oblijat de coijar coma un, quauquavetz dos o tres, tipe major qu'es 'quí a trainar l'envèia au morre. Me pense que 'quò ne'n es 'na fòrma...

I a un libre que conta l'istòria vertadièra d'un goiat apeiregar (linchar) au lendoman de la guerra de 1870. Fuguet tuat sus lo sòl dobte de simpatia per los prussians. Sus la fe d'una rumor tant bancala que meschenta, la fola lu massacret, l'esbocinet, le brutlet e quauquas « personas » 'neten jusca lu minjar. Lo paubre representava totas las frustacions d'un monde traït per una « elita ». 'Queu libre l'ai pas legit, l'ai solament auvit « cronicat » dins lo pòste.

oeb.jpg

Vonvonarai pas mai sus la tiala !

~~~

Doas istòrias daus grands lops e ganhononets


~~~


~~~

Prumier d'abriau - FUCK LA POLICE

joan-peire 25/09/2009 @ 17:48
Iò sabe, sem lu 25 de setembre, mas coma lo Maime pensa a Nadau lu 23 de julhet, pòde ben ò dire auèi : prumier d'abriau.

Enòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòrme

Un gendarma es acusat d'aver portat un chamisot « FUCK LA POLICE », aquò dins lo comissariá de Baiona. Lo tipe que fai lo secretari dau sindicat, lo mesma qu'esplica coma la poliça es genta coma los manifestants o b'etot la jounessa, lo mesma que reclamet quel estiu daus lum-balas per las miliças comunalas los condes comunaus, adonc lo secretari esplicet dins lo nuòu-gaitor o b'etot lo nuòu-gachaire se v'autres aimatz mielhs que : 'queu comportament es pas permis.

Segur, subretot quante aprenem que lo gendarma, capitani de la seccion recharchas de Pau, interogava « daus nacionaliste radicaus basques ».

Sem pertant pas lo prumier d'abriau mas dins la poliça seben rire.

polica.png

Enòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòòrme ! lo chamisot !

°(O¡O)°

E aura un pauc de la societat de l'espectacla :

°(O¡O)°
'Queu-quí me fai un pauc flipar, tant per causa dau luòc que per lo fanatisme liat au luòc.

Per se far petar los bedeus !

joan-peire 18/09/2009 @ 10:55
Veuillez installer Flash Player pour lire la vidéo
Per se far petar los bedeus.
I a maitot :
Los sociauchics 2012 e la faussa BBC (a la debuta l'aviá pas comprès a causa dau rire de la tipessa).

Ai mestier d'un còp de man

joan-peire 10/09/2009 @ 18:45
Aprep l'Òmi de la fotografia ©, sei lo seguiant a dever damandar un còp de man per identifiar una frucha.
Me songe que son de las pomas Sent Jan sauvatginas mas bon, i a benleu daus especialistes de botanica dins lo monde virtuau. I ai gostat, sei pas enquera mòrt, 'quò sembla mai 'na poma qu'un virus coma aqueu de la gripa HN1, segur.
Las ai 'massadas sus lo bòrd de la rota, dins lo fossat. Son gròssas coma de las balas de ping-pong. 
sauvatgina.jpg

Lo prumier, la prumièra que me balha la responsa o b'etot 'na responsa 'cepta aurá ma reconeissença e un topinon de confitura ; fau be balhar envèia a la gent de far 'na responsa ;-)

poma.jpg

Einaym Pkuhot - Aimarás bric !

joan-peire 06/09/2009 @ 11:36
Sabiá quante ai 'nat iò veire que qu'eriá pas « rabbit Jacob chas los gais » segur, mas m'esperava pas un tau chuc. Dau cinema israelian ai vut daus films de Gitaï mas subretot aqueus d'Eytan Fox : « la perm' », « Yossi and Jagger » o « The Bubble ». Alaidonc, ai 'na vision fòrça liberala de l'estat d'Israel, l'ai jamai mascat sus 'queu joèb.

Lo film s'ubra sos 'na plujada, benleu d'un biais simbolica, las larmas daus dius, marchatz saber, e sus 'na porta qu'a dau mau per se dubrir, totjorn d'un biais simbolica, la porta de l'istòria de la familha.
Aaron es bochier e alaidonc qu'eu es trapat de ranjar los afars de son paubre pair, 'riba Ezri, l'angeu dau desrei, un jòune juste bon per desramar 'queu 'nivèr ben renjat.

Vau pas contar tota l'istòria d'aqueu canton integriste, inspirat de Mea Shearin. La gent filmats son dins « la crenhença daus dius » adonc s'inventan un fum de règlas per organisar lur pita vita, subretot per pas viure tròps de plasers. La persona es denegada, au profieit dau grop, e quante las règlas marchan pas, i a la miliça de la comunauta. Sens obludar l'ipocrisia interna per sauvegardar lo vernis esterior, pense 'quí au maridatge de la Sarah dins lo film, ela es tornada vierja, afè de iò dire.
Dau mesma biais, los dius, per la bocha dau rabbit, an farjats una espròva que lo Aaron manquet, laidonc ne'n fan 'n'autra que, perqué comprend mielhs las chausas, lo Ezri va i aidar per sauvar la comunautat. Los dius saben tot.

Paubres, paubres, paubres, aürosadament sei laïc, 'na saloperia de laïcard coma m'a traitat un tipe de Palestina45.

Per achabar, los liams :

Dins la banda anonça, i a un bocin de « Lakmé » dau Léo Delibes, lo duò de las flors. Aquela scèna es mai d'una vetz interpretada coma lesbiena, esperava pas veire Aaron e Ezri dins l'aiga la tornar jugar, segur, mas, fòra un chause culturau per los francofònes, ai pas comprès perqué aquela musica. Dins lo film sem mai pròpches dau « Stabat Mater » dau Pergolesi.

LAKMÉ
Viens, Mallika, les lianes en fleurs
Jettent déjà leur ombre
Sur le ruisseau sacré qui coule, calme et sombre,
Eveillé par le chant des oiseaux tapageurs!

MALLIKA
Oh! maîtresse,
C’est l’heure ou je te vois sourire,
L’heure bénie où je puis lire
dans le cœur toujours fermé de Lakmé!

La seguida