Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis


Categoria:

Happy Yule-tide !

joan-peire 21/12/2008 @ 12:27
Coma sem lo jorn dau solstici, los dius noveus dins la vita moderna fan la pròva de lur ineficaçitat, m'esplique dins queu bilhet.

Dijòus mieijorn, mon collega lo mai a dreita me fai la morala sus lo Nadau que 'ribe leu. Dise me que Nadau es 'na recuperacion d'una anciena creiença, n'i a que legir la bibla per veire que quo es colhon. La recuperacion au jorn d'auèi per los merchants de merdas chinesas es lo temonh de la novela creiença dins la divinitat moneda que los iper-super-mini-merchats ne'n son las catedralas-gleisas-chapelas. Coma me ditz que sei respectuós de ren, per aver la patz li ai tornar dire que dins las gleisas, las vierjas, los jesus e tots lo reste, ne son ren de mai que daus bocins de plastre, segur, talhat ne'n fòrma de vierjas, jesus, e tot e tot, mas quo es dau plastre, ren de mai.
Paubre pitit, aürosadament que la pena de mort n'exista pus, perqué, un pauc mai e l'esperit catolic de fraternitat me visitava jos la fòrma dau coteu de guilhotina. Per lu calmar, li ai contat 'questa istòria :

Dos monges bodistas per una serada de grand frech s'eran conhats dins 'na chauna. Lo mai vielh per passar la nuech e se chaufar un pauc prenguet una estatua dau Boda per i botar lo fuòc. Lo jòune protestet ne'n disant que non, l'estatua era sacrada. L'ancian diguet que faliá dau fuòc per se chaufar la nuech. L'endeman mandin, lo vielh boirant las cendres diguet au jòune :
" Dins lo còrs dau Boda i a un diamant de clachar, ai beu charchar dins los tisons, ne'n trobe pas, am deguts bruslar dau buesc e sem vius."

Divendres, sei 'nat far quauques pervesions dins un minimerchat, dins lo rai daus chocolats tendencia graissa ganhonosa, i aviá un tipe que credava sus 'n'autre :

"Dieu le voit que tu as regardé les "Mon Cheri©". Il le sait qu'il y a de l'alcool dedans, tu vas aller en enfer !"

E ben visa me quò, es pas un banturle lo diu daus evangelistes (evangelistes benleu, aviá pas mon mesuror de la conaria per saber).
Dissabde, jorn de bujada, monsur Hassan ven per causar un pauc emb de la gent e se far paiar un cafe. Queu dissabde, boite un pauc, me ditz :

"Je comprends pas, je fais mes 5 prières, j'ai fait Ramadan et pourtant je suis tombé du trottoir..."

Ai manquat dire que los antibiotics, quo es pas automatic, mas bon, l'aime ben queu pitit vielh, ai paiat un cafe e l'ai plangut. Oc-es, ai un cur.
Sus lo chamin dau retorn, lo tipe dau cafe crestian (costat secta, lo tipe es virat de totas las organisacions catolicas de la vila) se far prendre sa veitura per la forriera.

"Nòstres pairs dins los ciaus, restatz-i, restarem sus la terra que pòt èsser tant brava" J. Prévert.

Mas la dimenjada era luenh d'èsser 'chabada e zo sabiá pas. Dissabde ser, 'nava dins los bòscs veire se lo lop, mas non, quò fai freg, adonc anava chas mon ancian amorós per rencontrat son noveu. Avem parlats un pauc, de tot de ren, subretot de ren, quante lo noveu me ditz :

"- Tu es vegan, un gardien des plantes !
- Quoi ?
- un vegan ! ! !"

Non, vene de la terra e sei vegetarian. Am pas pro daus mots francés o occitan, fau se definir emb daus barbarismes... E 'quí lo tipe me damande se sei pacan (totjorn d'usar lo mot anglés "pagan" per lo "païen" francés). Ai pas 'gut le temps de m'esplicar que mon ancian li damanda d'anar querre lo margaud defòra. Ne'n profita per me dire que bon, lo noveu parla la lenga daus textonets, mas que l'aimava ben maitot e me faliá pas me mocar. Ai preferat tornar chas me aprep m'estre fach esplicar un pauc lo paganisme (quò dedins, los gais son los gardians de las plantas e daus aubres) e que queu dimenc es la festa de Yule-tide o b'etot festa de Yule, lo nom balhat per queu bilhet.
~~oOo~~
Meditacion chas las loiras
~~oOo~~


Per los de Tarnac

joan-peire 11/12/2008 @ 21:29
photo_0302_459_306_16278.jpgSei aprep preparar la tuta per dimars que ven, adonc lo punt sus Tarnac e sus los contròtles de la policia.
Quò, mai que mai que i a de la gent, l'ai auvit ier au ser per la projeccion d'un film sus Chomsky, i a de la gent que semblavan pas aver compres que i a mai d'una afar.

La prumiera revelada sus lo repondor de "là-bas" lo 18 de novembre e dins la Depeche lo 27 dau mesma mes. Lo tèxte dau professor es disponible sus queu blòg.

La segonda, l'afar ente un pair a botat sus la tiala lo temonhatge de sa gamina aprep 'na descenta de policia, es de legir aquí.

Espere ne pas m'estre entraupat dins mas charchas...

Per los de Tarnac, i a mai d'una initiativa de presa, lo sit prumier dau sostenement es "soutien11novembre". Pense que i a de mens en mens de riscas de los veire inculpats per " terrorisme ". Ne'n mai d'aquò, espere veire quauques personas balhar de las escusas : los e la ministres, los-las jornalistes, quauques militants de l'estrema gaucha d'Orleans.

Ai pas pogut 'chaptar lo "Libé" ente lo Benjamin Rosoux conta l'afar. Dins queu jorneu, eu balha son punt de vuda e torne dire son innocéncia. Se eu se troba defòra, quò es pas parrier per lo Julien Coupat e sa 'mia, Ydlune, sens dobludar dos autres membres dau gròp. D'una manièra generala, i a 'gut la volontat de far 'n'afar de comunicacion dins lo mesma esperit que " Villiers-le-bel".

Per auvir un bocin de la parlicada dau Benjamin, picatz 'quí

Los dimecres 10 e dijòus 11 de decembre, lo Mermet dins "là-bas" a realisat un reportatge dins Tarnac. Quò fuguet pas aisat e i a quauques moments un pauc chiant dedins (..."avetz auvit, amics auditors, la gent son silenciòs aquí, dins 'quela terra reculada...), mas ren que per lo montatge de la parladura dau Bourseiller-lo-parlor-dès-que-i-a-un-micrò-tendut, quò es plasent. En veiquí un d'esplecialiste especialisat dins l'especialitat dau purit dau cerveu.

Sens obludar lo sit Libertat d'espression per occitània e lo dau Jacme aquí.

Un liam sus la radiò OCL Reims

http://kadarak.free.fr/radio/20081124.mp3

E per 'chabar queu pitit bilhet, perqué me fau trabalhar, 'na frasa tirada d'un article responsa per lo Val aprep que queu colhon a fach un boiradís dintra "là-bas", "Chomsky", "Ben Laden".

Quante lo buschairon entret dins lo buesc emb sa apcha dins la man, los aubres s'assuausetan. De visar la apcha, se dijián : lo mangle es daus nòstres.

Persona desconeguda.

Per l'aniversari dau Jacme

joan-peire 10/12/2008 @ 10:31

Quo es sens liams emb l'occitan, segur, mas coma lo Jacme me sembla aimar la musica dau John Williams (veire la laus 'quí), veiquí non pas una, ni doas, mas tres videòs. N'oblidatz pas d'anar veire lo sit de la Mela, un còp de mai, n'i en a d'autras (mesma jugat a la chabreta).

'Tencion, fumar o aver fumar fai veire un elefant ròse sus lo drapeu occitan :-)

E sabe qu'a passat l'atge de jugar emb las pitas bricas :p
Per 'chabar, l'occitània band electrò 'tropelada ! !

La lenga de palha

joan-peire 06/12/2008 @ 12:13

Auei e per inaugurat la novela rubrica "lengard", un pauc d'umor emb los sarvicis de revidada sus la tiala.

L'esemple data un pauc (realisat per m$ fenestra 98 (98 es la data de perempcion)) e es totjorn valable. Dins l'espaci de sasit de Babelpeis, botatz, per far la revidada ne'n francés, la frasa que sèc :

"French speak natively with french language"

Lo chause es de jugar sus "natively" :-)

Sociauchicks 2012

joan-peire 27/11/2008 @ 13:33

La Segolèna e la Martina fan pus bichar degun, 'nam las oblidar ?

bientot.jpg

"Lo masca e la pluma", solet

joan-peire 26/11/2008 @ 22:13
Aqueste ser me fai un "masca e la pluma" solet, un tot pitit ne'n fòrma de boiradís.
Los tres darriers films vists :

"La vie moderne" dau Depardon. Ai ren a dire, la lumièra es bona, las colors son perfeitas, la faiçon de filma maitrisada, adonc lo meilhor dau film dins lo meilhor dau monde, e ben non. Se ai ren a dire sur lo film, ne'n dise pas tant sus quilhs vielhs colhons que preferan crebar au mitan de lurs olhas en luòc d'aidar la pita jòuna qu'en chia emb sas tres chabras... Marcha, las portaran aus bons dius lurs terras.

--> Veire la ficha dau film.

--> Legir 'na critica positiva, ela, sus Depardon : perfils paísans e mòrt de la lenga.

"L'argent dette". Lo film es disponible sus la tiala, sus dalidamocion o iotuba e sus lo sit daus banksters. Bon film pedagogic fòra la darniera partida sus lo complot internacionau (e donc los josieus darrier tot quò...).

"Iron wall". Documentari realisat per 'na associacion palestiniana d'aida per los agricultors. Lo film balha la parola a de la gent d'Israèl et de Palestina, contra quela saloperia de paret e la destruccion de las meijons. Esplica maitot lo sistem de la colonisacion per quauques barbuts integristes (parle aquí daus colons israeliens. A la debuta, los aviá pres per los autres de barbuts e puei non, son d'Israèl. Ai eschafaudat una teoria : la barba deu estre un sistem per captar los neuròns perduts dins l'aer, entau lo neuròn grimpa sus la testa e, quant quo es un champion, pòt benleu tornar balhar un bocin de rason aus fanatics daus dius.).

--> Veire lo sit dau film.

Los tres libres preparats per una parladura un dimenc, mas obludada perqué tenir los engatjaments...

Histoire de France, l'imposture dau Georges Labouysse. Conseilhat sus un sit plan conegut (picatz 'quí). L'ebergor es un imperialiste informatica e me sei fach refusar l'entrada per mon pece Mandriva Linux e lo navigator Operà :-)

LQR d'Eric Hazan. Queu libre balha lo decodatge de la lenga daus jornalistes, fai la lutz sus la faiçon de lavar los mots per lors far tombar lo sense.

--> Auvir 'na presentacion

Propaganda dau Baillargeon. Quo es 'na presentacion de las teorias d'Edward Bernays, l'inventor de las relacions publicas (la publicitat, adonc de la propaganda moderna). Bernays èra lo nebot de Freud, e a usat lo saber sus l'inconscient per far vendre e tanben far passar las idèias de sos comanditaris. La finalitat d'una tela «sciéncia» es estada que queu libre èra lo preferat de Goebbels.

--> Auvir 'na presentacion
--> Legir lo Baillargeon
~~oOo~~

E coma la presentacion daus libres s'es trobada anulada, sei 'nar veire 'na mòstra : ARCHILAB. Quo es 'na espausicion d'architectura dins dos luòcs.

archilab.jpg
Lo prumier consacrat a de las maquetas presentadas coma sovent :
..."emb queu project, la vila va èsser un catalisor sociau urbanistique e culturau"..."Lo metrò deu èsser una platefòrma per l'esperimentacion artistica, a la charcha de lengatges noveus"...

Exemple : ...cette journée a pour ambition d’engager une réflexion sur l’architecture contemporaine dans le cadre des nouveaux programmes d’histoire des arts. Des apports théoriques articulés à l’analyse du contenu des programmes ainsi que des partages d’expériences apporteront des clés aux enseignants qui désirent traiter de l’architecture dans le cadre de leurs cours.

Non ai pas virat réac, segur pas enquera. E queu biais de veire es pas que chas los francés, me sovene aver legir la mesma merda bulhida au CCCpB de Barcelona. Vole un diccionari fonccionari-francés / francés-fonccionari, leu-leu.

Lo segond, dins lo FRAC d'Orleans, balhava de veire de las cartas. De la cartas d'una Europa esbocinada per lo bon voler d'un rei, d'una reina, d'un imperator. I aviá 'na carta toristica de l'Europa mas l'eschala aviá estada chamjada, coma per un sou país (vau i tornar far de las fotòs), 'n'autra carta montrava la distribucion de la moneda dins l'Europa... Afin, que de las cartas, novelas, anciennas, es ben interesanta 'quela pita partida.

implant.jpg
~~oOo~~

Generic, fin finala, publicitat, meteò un supò e au liech.

Marcela Delpastre sus França Cultura

joan-peire 25/11/2008 @ 19:14

Fotografia tirada dau sit « lesfilmsduhorla».delpastre.jpg

Marcela Delpastre, poëta e paisana (1925-1998)

Per Élise Andrieu, realisacion : Gilles Davidas

J’ai voulu voir la poésie en face, répétait souvent Marcelle Delpastre.

De la maison familiale de Germont, dans le Limousin, où elle vivait et travaillait la terre, Marcelle Delpastre a écrit des milliers de pages. Chaque jour, au moment où l’écriture venait, elle sortait le carnet à spirale de sa poche, et le veau pouvait alors attendre…

Perçue comme une paysanne par le monde littéraire, et comme une étrange femme qui écrivait par les ruraux, Marcelle Delpastre est restée méconnue pour ce qui l’habitait le plus : la poésie.

Presque sans jamais sortir de son microcosme, elle a écrit l’arbre, la terre et la mer qu’elle n’avait jamais vue. Elle se pencha aussi sur la sensualité et l’amour. En occitan, la langue de sa mère, et en français, langue de son père. Elle célébrait le mystère de la création, de la graine qui germe à la divinité.

S’isolant par choix dans la ferme où elle trouvait le calme pour écrire, elle vécut seule avec ses parents, ne se mariant pas. Et tiraillée entre le désir de vivre et celui d’écrire, elle laissa rejaillir dans ses poèmes une violente désolation. Quelques jours avant de mourir, elle demandait encore : Qu’est-ce qui devait compter ? Vivre ou écrire ?

Emb la votz de Marcela Delpastre dins de las archivas INA, estrachs daus films. Per n'en saber mai sus l'emission, picatz sus lo sit de Radiò França, "une vie, une oeuvre".

Ne'n saber mai sus l'òbra de Marcela Delpastre aquí (ostal sirvente) e subretot lo dorsier dau GRILH 'quí.

Occitània & Tarnac dins lo pòste !

joan-peire 24/11/2008 @ 23:51

En francés sus París Interchaos-400pix.jpg

Dissabde lo 22 novembre de 2008

Eclectik

Le 16 novembre dernier, Bertrand D. a été mis en examen pour "association de malfaiteur en vue d'une entreprise terroriste" dans l'affaire des sabotages sur les lignes SNCF. Bertrand D. a passé 96 heures en garde à vue, il est maintenant libre mais reste sous contrôle judiciaire. C'est à Rouen où il vit que Thomas Chauvineau l'a rencontré en compagnie de ses amis et colocs' Laurent, Claire, Emilie, Claudine, Olivier, fred et Camille...

I a 'n'entrevuda d'un daus tipes de l'estrèma gaucha... benleu pas tant estrèma que quò.

E una peticion sus Bolimedia e 'na letra sus lo vielh observator.

 

Diluns lo 24 de novembre de 2008

"là - bas si..."

La bataille de l'eau : Véolia et Suez sont sur le point de "perdre les eaux". Derrière ce jeu de mot bien trouvé, se cache une volonté de re-municipaliser l'eau à Paris. Alors, aujourd'hui, nouvelle diffusion du reportage de François Ruffin...

Mas de las vilas pas luenh de Lemòtges, e d'autras dins lo Lemosin (vau dever bentòst i tornar se quò contunha), fan de la resisténcia e tornan comunalisar l'aiga, per lo principi e per lo còst...

Mesfiatz vautres, i a lo mot "patois-occitan" de dich a la debuta per espausar la situacion.

-->Botar 'quí lo 1er de decembre !

http://kadarak.free.fr/radio/20081124.mp3

Dins queu temps, los margauds

joan-peire 21/11/2008 @ 08:37

Las ai pas trobadas de charchar terrorisme, segur.

Veiquí un premi d'animacion

~~oOo~~

~~oOo~~

~~oOo~~

Professors mefiatz vautres !

joan-peire 11/11/2008 @ 18:32
Sei 'nat far un torn sus Rue89 per segre l'istòria d'una AME (Auditriça Mòdesta e Engenhósa) d' "Alai m'i trobe benleu" 'quò es l'ocasion d'inaugurar la novela rubrica "politica" d'aqueste joèb.

Lo ministèri vòl reforti la survelhança daus fonccionaris los mai criticas :

"Le dispositif de veille vise, en particulier sur Internet, à:
- identifier les thèmes stratégiques (pérennes, prévisibles, émergents)
- identifier et analyser les sources stratégiques ou structurant l'opinion
- repérer les leaders d'opinion, les lanceurs d'alerte, et analyser leur potentiel d'influence et leur capacité à se constituer en réseau
- décrypter les sources des débats et leur mode de propagation
- anticiper les risques de contagion et de crise."


Per resumar : lo ministèri de l'educacion va balhar 100 000 euròs per an e lo de la recharcha, 120 000 per survelhar lo vejaire sus la tiala (blòg e fòrum sens obludar las enquestas sus los avis, los mediàs tradicionaus, los jorneus...)

Per veire lo bilhet d'origina e charrejar lo dorsier, picatz aquí.

~~oOo~~
Ne'n mai d'aquò, de furetar sus lo sit Rue89 (sei pas un fan, mas un pauc curiós) ai trobat un bilhet sus lo senator Longuet, tant interessant coma lo Melanchiant-Tsé-Tong, senator qué.

Raportor especiau de la commession de las finanças dau Senat per l'Enseignament, Gérard Longuet a mai que glissat dins 'na audicion dau Darcos, lo 3 de julhet. 'Quò sus 'na campanha per luta contra l'omofobia dins l'escòla, lo Longuet a dich :

"C'est extrêmement réjouissant de savoir que l'on promeut en effet des formes nouvelles de sexualité dans l'école et qu'on combat en même temps la pédophilie... Il y a quand même un moment où il faut savoir sur quelles valeurs on s'arrête..."

L'associacion Couleurs gaies a surtit l'afar , veire sus gaiclic (Fòratbandit per los mens de 16 ans, atention). L'associacion a damandat au Devedjian de fotra fòra l'UMP lo Longuet. Lo senator, quauqes temps aprep i es tornat dins l'Est Républicain :

"Qu'il y ait un lien entre homosexualité et pédophilie, ça peut arriver. Notamment dans des écoles catholiques, on a pu voir ça."

Ai ren deformat dau perpaus de Rue89, veire 'quí.

~~oOo~~


Mai sus lo Keith Olbermann, ne'n francés sus betapolitique.fr