Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis


Categoria: Ai vut !

Yandé Codou - La griòta dau Senghor

joan-peire 15/11/2009 @ 22:37
Sinopsís : la chantosa Yandé Codou Sène, beleu 80 ans, es l'una de las darnièras mohicanas de la poësia polifonica serèra. Aqueu film es l'agachada personala sus 'na divà que traucet l'istòria dau Senegal tras l'un daus pus grands mites, lo regent poëte Leopòld Sedar Senghor.
Una istòria doça-amara sus la grandor, la glòria e lu temps que fug.

Los prumiers imatges fan veire una sala voida, una sala d'espectacle voida. Lo film se 'chabará per la mesma sala, la mesma sala plena, au mitan d'aquelas doas scènas, l'encontra de la cantatritz Yandé Codou.yande-codou.jpg

Lo documentari montra un monde pres dins la modernitat sauvatga dau nòstre, de monde. Aquò es pas dich directament, solament montrat. 'Quò es pas dich perqué la parola es balhada a 'quela poëtessa, a las soás qualitats de griòta, au temps dau Senghor. La gent qu'intervenan son daus vilatjauds, e de las vilatjaudas perque i a beucòp de femnas, preparats, aprestats per la camerà, mas l'astuça es bona per comprener coma marcha aquela poësia. Per los sabants qu'intervenan, quo es desparrier, son daus especialistes que balhan 'n'analisa d'un fach, lu portan dans l'istòria, l'analisan coma un margaud 'na rata avant de la minjar.

Ente la griòta parla de sa familha, de son filh alcolic, l'especialiste parla d'escòla o b'etot d'archivas. Quo es ben la problematica de la transmission qu'es ilustrada 'quí. Saber ancestrau d'una casta contra democratisacion, lu francès linga dau poder contra lu serèra linga d'un pòble, diferença maitot entre lu poder politic e lu poder poëtic dau griòt, imatge « sociau » dau regent.

La diferença entre coneisser lu chamin e lu percórrir es ilustrada emb 'na crueutat taribla, per 'na justa simbolica e l'artista balha un jutjament sens apel. 'Questa pita scèna ente un fonccionari de las archivas nacionalas marcha chantar la soá adaptacion d'un chant, paubres pitits de paubres pitits. Eu auset mesma parlar tecnica. Eu auset mesma li parlar francès quante 'la li fai la leiçon ne'n serèra.

'Questa justa la manda a mai d'un-a-s, 'la me chaufa enquera la jauta ;-)

Un filmonet (58 minutas) de l'Angela Diabang

Liams :

Lemòtges★Istanbula Espress

joan-peire 08/11/2009 @ 22:22
Dissabde avant lu film, i a 'gut 'na grande pagina de propaganda, per de las saloperias sucradas, per daus jaspitaurelhas, per de las bancas e coma 'quò es bentòst lo Nadau, per un parfum. Deve ben iò dire que me'n fote un pauc daus imagtes que mostran un monde de raibe que quante la seança es 'chabada vos fau tornar trobar lu beton o b'etot lo bitum de la rua, los borriers que passan, un margaud crebat, de las sentors de purit perque la surtida de la sala de cinemà es dins 'na reira cort situada dins un reir-lutz o beleu aigada e v'autres setz de bolar aquí dedins.

lemotges.jpg

Aürosadament lu filmonet montra de'n prumier 'na vuda de la gara de Lemòtges-centre -de-mon-pitit-monde, autrament auriá pas faugut imatginar que ne'n parlesse d'aquela istòria perfumada au misteri viatjor. Dès la segonda segonda i sem pus, quo es l'estacion de Nissa, 'na brava vila maitot :)

Segur, lu 'nivers filmat es 'queu dau temps ente aviam lu temps dau temps e non pas lu temps de las garas TGV per rentrar gaitar la televicon ; lu temps maitot ente sols la gent qu'avián de la moneda podián viatjar, l'oblude pas.

Veiquí la Audrei Tautou qu'encontra un tipe (Travis Davenport) dins lu Lemòtges-Istanbula, se floretan imatges aprep imatges, se manqueten a Istanbola per 'chabar per se potonejar dins un espaci que tant las veiriaras que tant las proporcions fan sonjar a la gara daus Benedictins.

Lu paisatge filmat desempuèi lu tren es pas nimai aqueu dau Lemosin, lu Jan Peire Jeunet manquet lu « viaduc de Rocherolles » e los monts d'Ambasac emb 'na vuda sus lu belujadís daus buescs tant minhard a la debuta de la davalada. Afé, lu subjet dau film es pas pus lu Lemosin.

La musica es :  « I’m a Fool To Want You » - Billie Holiday

limotges.jpg

Non pas far de la reclama per lu n°5, veiquí quauquas nòtas sus la gara.

'La fuguet conçuda per l'architecte Gonthier ne'n 1919, desbutada ne'n 1924, inaugurada lu 02 de julhet de 1929. Bastiment en surelevacion (la gara es dessur las vetz), realisat en beton armat 'bilhat de peires tailhadas emb un dòme chapeutat de coire, 33 m de diametre, 31 m de naut. Lu campanil s'etot es cubert de coire, eu es naut de 60 m. 'Quilhs dos elements balhan l'estile nuòu-bisantin tant caracteristique d'aquela gara. L'espaci centrau balha a veire las alegorias dau Lemosin, de la Bretanha, de la Toraina, de la Gasconha.

La decoracion esteriora e interiora es plan richa, los vitraus son dau mestre veirier lemosin Francis Chigot. Chigot (1879-1960) es un ancian de l'Escola nacionala daus arts decoratius. Comencet de trabalhar per los monuments istoriques a la restauracion de las gleisas 'bolhadas per la guerra de 1914-18.

chigot.jpg cha300400.jpg


hermes.jpg

Liams :

Lu c★иceяt

joan-peire 07/11/2009 @ 15:00
Bon, coma 'quò vai pas fòrt :

lu trabalh, la gent, lu temps e coma pòde pas far coma los governs e taxar la gent coma lu tipe que metet 11 milions dins dins sa pòscha :

un tipe d'Euròpa de l'est, afé, aquela davant la davalada dau mur qu'es pus 'quí despuèi 20 ans mas qu'es enquera dins 'quauquas testas ; celibatari, quo es dire lu dangier que gaita la França de los mediàs-la-charonha. Eu es benleu gai ? Marchatz saber ! Personalament mon de compta est lu n° x2319xxx71.

o b'etot coma lu tipe que tuet los militaris avant que ilhs mesma tuassen a lur torn daus iraquians :

un palestinian, musulman, quo es dire lu dangier que gaita los USA de los mediàs-la-charonha. Es benleu gai s'etot e esperava 70 pitits piuceus daus-dius-dins-los-ciaus a cridar  «  الله اكبار ». Marchatz saber ! Personalament sei pus piuceu, tant iò dire, ieu raibe pas de me far esclatar.

~~[@!@]~~

Coma 'quò vai pas fòrt, sei 'nat au cinemà veire un film que l'aficha es pertant merdosa : Lu coиceяt

Un film grand e brave. L'istòria conta coma un Bolchoï de faribòla se monta per jugar en luòc dau vertadier emai aqueu siguesse 'na façada fadarta jaspida sus un nom prestigiós. 'Quò per la volontat d'un tipe, Andreï Filipov, lo mai grand chap d'orquèstra de l'URSS jos Brejnev. Filipov refuset de se separar de sos musicians jusieus, 'queu act lu faguet desclarar « traite a la patria », e 30 ans durant, lu maestrò deguet.. netiar lu Bolchoï.

'Quò es pas vertadièrament un Bolchoï de faribòla, mas pus lu verai que se torna montat, emb tots la gent que fugueten cassats per lu sistèm. Volen tots prendre 'na venjança per tornar viuvre au mens un instant.

Segur, i a quaquas clinhadas dins los personatges secondaris coma lu jusieu que pensa a far de la moneda, lu tzigana que sap la musica sens jamai l'aver aprèsa faça a la musiciana borgèsa, un París per la toristalha, daus Russians noveus richas e vulgaris...

L'istòria, la granda coma la pita, es pas clarament contada dès la debuta e, jusca la fin, sei estat tengut alenat per la vita d'aqueu chap d'orquètra, sos amics, l'istòria de la concertista françèsa, aquela de 'queu coble de jusieus desportats ; emai i aguesse daus imatges clafits de guimauva, pureí dau temps dau concert finau.

Liams :


Musèu daus Beus-Arts de Carcassona

joan-peire 06/11/2009 @ 19:00
Lo musèu daus Beus-Arts de Carcassona es situat 1 rua de verdun, dins l'ancian presidiale, l'abòrd es pas aisat : de la rua passem dins 'na còrt meitat cuberta, neira, aquí fau prendre l'eschalier per montar au prumier ente se trobe l'entrada darrièra 'na vielha pòrta grisa...
Lo musèu es pitit, ueit salas, que doas erián barradas 'queu dissabde 24 d'octòbre 09, pitit mas las coleccions son bravas coma tot.

'Queu bilhet per presentar quauquas tialas. 'Tencion, per 'na vetz ai occitanisat los pitits noms per far chiar~cacagar la gent qu'escrivan que dins-lo-metrò-falia-pas-iò-far-que-lo-pitit-bouda-risca-de-purar... d'autant mai que 'queu bilhet es per debutar dins lo vocabulari sus l'art, pas un cors :

  • Ambròsi Fredeau (París 1589 - Tolosa 1673) : Vierja & l'eifant
  • Francès Perrier (Pontarlier 1600 - París 1649) : Acís & Galatèa

Un pitit vaisselier esculptat

  • Filip Ferdinand de Hamilton (1664-1750) : natura mòrta
  • Peire Mignard (Troyes 1612-París 1695) : pertrait de dama
  • Escòla dau Caravaggiò (XVII) : Sent Tomàs (mescheant clar-brun)
  • Pietro Muttoni (1605-1678) : la femna dau  mulatier + lo mulatier.
  • Escòla dau Bassano (XVI) : Jesus & los companhs d'Emaüs (1)

Daus esmaus lemosin (XVII) : òbras dau Nouailher e dau Laudin. Tecnica caracteristica de la grisalha de Lemòtges (e dau blu maitot).

  • Nicolas Bertin (1668-1738) : quauques tableus sus la mitològia :  Jupiter & Danae, Jupiter & Ledà...

L'escòla olandèsa.

  • Mierevelt (1567-1641) : pertrait d'un òme + granda tiala montrent una femna 'bilhada de negre e portent la colereta blancha
  • moreelse.jpg
  • Pau Moreelse (1571-1636) : femna 'bilhada de negra e portent la colereta blancha (cf : illustracion).
  • Nicasius Bernaerts (1620-1678) : batalha de 2 chins qu'atacan 3 margauds.
  • Anonima : pertrait d'un jòune òme tot de gris 'bilhat, piaus gris, uelhs gris, manteu de seda grisa. Los tres sols esclats son los uelhs dau chin, 'quilhs dau goiat e la peira usada per crochetar lo manteu.
  • Verkolje (Delft 1673-Amsterdam 1746) : l'amor enduermit. Scèna minharda ente Venus porta sus sos januelhs l'Amor velhat per daus pitits angeus.

L'escòla francèsa XIX

  • Edmond Francès Aman-Jean (1860-1936) : Sent Julian l'òspitalier (balhat sus lo cartel, mas pense que i a 'na fauta (2). Aquela granda tiala sembla mai un ermita dins lo desert aprep beure lde l'aiga balhada per un goiasson tot nut).
  • Chazal (1825-1875) : Jòunas filhas au bòrd de la mar (son totas nudas per jugar emb los crabs)
  • Jules Salles (1814-1900) : Il fratellino (goiata coma un nanet)
  • Jan Josèf Benjamin-Constant (1845 - 1902) : las cherifàs (pintura orientalista)
  • Falguiere : Caïn de portar Abel
  • Ingres : estuda de la testa & dau peitrau d'un òme
  • Courtat : la prima
  • Edoard Bernart Debat-Ponsan : las vachas
  • Caraud : la declaracion (d'amor). Scèna minharda ente un goiat 'genolhat preg una filha aprep brochar.
  • Mari Petiet (1854-1893 Limos) : la lectritz enduermida

Veirina de faïença (Nevers, Marselha, Delft) XVIII

L'escòla francèsa dau XIX.

  • aucha.gif

    Julian Dupré (1851-1910) : dins la prada. Une paucha coma un goiasson , scèna realista (cf : illustracion).

  • Jalabert (1815-1900) : pertrach de Madama Coste-Reboulh (interior borgès, tapissarias, mòble...) + Interior (chas Mma Coste) + pertrait d'Alfonsa Coste-Reboulh (jòune òme emb un libre)
  • Enri Martin (1860-1943) : Los inferns - Paolo Malatesta & Francesca da Rimini (Divina comèdia dau Dante).
  • Delobre (1835-1920) : Jogor de fluta champestra
  • Vayson (1877-1911) : la prima (salon 1877)(bargièra coma son chin que garda l'olhas.
  • Jan-Pau Laurens (1 838-1921) : la desliurança daus enmurats de Carcassona (salon de 1879)(cf : illustracion).

    laurens.jpg

Mòstra temporara. Achille Laugé (1861-1944) « lo punt, la linha, la lutz ».
Un pintra mau conegut perqué vouguet jamai 'nar a París se far un nom (NDR : quo es pas 'na critica). Quauquas telas emb 'na pintura espèssa, dins la matièra, de las fòrmas ben limitadas, puèi, mai d'unas tialas emb daus pitits punts. Tant las naturas mòrtas que los pertraits son vertadièrament bra'es.

  • Madomaisela Jean-Jean : pita filha que pòrta 4 flors
  • Francès Berge : i a una montada dins aquela tela, de quauques gròs punts, quasiment daus trachs la pintura marcha vers beucòp de realisme
  • Mma Astre : granda tiala copada en biais ente sola la testa es realista, lo restant es d'un blanc dins lo naut de la tiala jusca gris vers lu fond e lo bas.
  • Quauques cartons per de las tapissarias.
Nòtas :
  1. originau vut doas setmanas avant a París (Titien, Tintoret, Veronèse)
  2. Sent Julian l'òspitalier (tirat dau Jacques de Voragine) : un cerf perseguit, un jorn de chaça, li diguet qu'anava tuar son pair e sa mair. Julian se tiret luenh-luenh de lurs meijon mas un jorn, aprep que sos pairs vengueten lu querre, los tuet per maugarda. Tonet fugir juscau jorn ente un mendican li damanda de l'aidar per traucar 'na ribièra.  'Queu mendicant eriá un angeu enviat per un daus dius daus ceus, miracle e perdon per lu tuor.

Liams :

Einaym Pkuhot - Aimarás bric !

joan-peire 06/09/2009 @ 11:36
Sabiá quante ai 'nat iò veire que qu'eriá pas « rabbit Jacob chas los gais » segur, mas m'esperava pas un tau chuc. Dau cinema israelian ai vut daus films de Gitaï mas subretot aqueus d'Eytan Fox : « la perm' », « Yossi and Jagger » o « The Bubble ». Alaidonc, ai 'na vision fòrça liberala de l'estat d'Israel, l'ai jamai mascat sus 'queu joèb.

Lo film s'ubra sos 'na plujada, benleu d'un biais simbolica, las larmas daus dius, marchatz saber, e sus 'na porta qu'a dau mau per se dubrir, totjorn d'un biais simbolica, la porta de l'istòria de la familha.
Aaron es bochier e alaidonc qu'eu es trapat de ranjar los afars de son paubre pair, 'riba Ezri, l'angeu dau desrei, un jòune juste bon per desramar 'queu 'nivèr ben renjat.

Vau pas contar tota l'istòria d'aqueu canton integriste, inspirat de Mea Shearin. La gent filmats son dins « la crenhença daus dius » adonc s'inventan un fum de règlas per organisar lur pita vita, subretot per pas viure tròps de plasers. La persona es denegada, au profieit dau grop, e quante las règlas marchan pas, i a la miliça de la comunauta. Sens obludar l'ipocrisia interna per sauvegardar lo vernis esterior, pense 'quí au maridatge de la Sarah dins lo film, ela es tornada vierja, afè de iò dire.
Dau mesma biais, los dius, per la bocha dau rabbit, an farjats una espròva que lo Aaron manquet, laidonc ne'n fan 'n'autra que, perqué comprend mielhs las chausas, lo Ezri va i aidar per sauvar la comunautat. Los dius saben tot.

Paubres, paubres, paubres, aürosadament sei laïc, 'na saloperia de laïcard coma m'a traitat un tipe de Palestina45.

Per achabar, los liams :

Dins la banda anonça, i a un bocin de « Lakmé » dau Léo Delibes, lo duò de las flors. Aquela scèna es mai d'una vetz interpretada coma lesbiena, esperava pas veire Aaron e Ezri dins l'aiga la tornar jugar, segur, mas, fòra un chause culturau per los francofònes, ai pas comprès perqué aquela musica. Dins lo film sem mai pròpches dau « Stabat Mater » dau Pergolesi.

LAKMÉ
Viens, Mallika, les lianes en fleurs
Jettent déjà leur ombre
Sur le ruisseau sacré qui coule, calme et sombre,
Eveillé par le chant des oiseaux tapageurs!

MALLIKA
Oh! maîtresse,
C’est l’heure ou je te vois sourire,
L’heure bénie où je puis lire
dans le cœur toujours fermé de Lakmé!

La seguida

Mireille - C.Gounod

joan-peire 03/09/2009 @ 20:10

mirieo.jpgLo prumier espectacle balhat per la debuta de la novela sason lirica 2009-2010, despuèi l'Operà Garnier es : Mireille.

L'operà originau en 5 actes fuguet tirat de la Mirèio dau Mistral. Gounod trobava l'òbra epica interessanta e aprep aver encontrat Mistral, e que 'queu-quí balhe son autorisacion, eu composet l'operà eponime ; l'eidèia generala es tant-ben-que-mau conservada.

Balhat per la prumièra vetz a París sus lo teatre lirique, lu 19 de març de 1864. La gent an pas aimats per causa dau copatge de l'operà en 5 actes e perqué la pita muer a la fin.

Laidonc, mai d'una vetz veguetem una òbra musicala remanhada juscanta 1939, ente fuguet tornada trobada la version iniciala. Aquela qu'es jugada au jorn d'auèi e que será difusada dins lo pòste e sus la televicon.

  • France 3, lo diluns 14 de setembre 2009.
  • France Musique, lo dissabde 26 de setembre 2009.

Sus la tiala :

Adam e Eva de bingois a Albi :-)

joan-peire 29/08/2009 @ 20:51
'Quò auriá pogut estre lo sostitre dau « Roi de l'evasion ».

Seriosament, l'istòria contada per la radiò me semblava un pauc 'na babòia : un comerciau entre dos rendez-vous marcha bicar los paísans pusleu que vendre daus 'peladors, aquò juscantau jorn ente eu sauva 'na goiata e tombe amorós...

Coma entau resumat, me penseí que lo film deviá estre 'na conaria de mai, mas fau saber se far violència, 'neí lu 'visar. Ebe, per lo darnier film d'avant la rentrat, ni mon temps ni ma moneda se trobeten a dire. Le film porta daus costats « Reichian » dins sa volontat de contredire l'eidèia que 'na vetz trobada la gent an qu'a restats a lur plaça. Mas en defòra daus perpaus de libertat, contre lo bon ordre borgès, i a tres biais gairement jamai parlats dins los comentaris legits d'aquí-d'alai :

  1. son de la gent de la terra que parlan pas coma a París, an 'na puta d'accent, aqueu d'Albi, segur, de l'encontrada mai-que-segur. Ren que per aquó lo film es daus bons.
  2. lu francés auvit es trufat d'occitanismes***. Sens obludar que mai d'unas discutidas son copiadas sus lo model economic dominant, mas mudadas dins un espaci de venta de tractors o b'etot sus 'n'istòria de mutacion dins lo Tarn & Garona, 'quò apulha sus lo perpaus que sem veraiament pas chas daus pedes dins « Le Marais-París© » o dins « plus belle la vie » mas alhors en França, dins aquela dau bas.
  3. lo mai important per mon vejaire de chivalier-de-la-rampeta. Los còrs de la gent filmats son pas aqueus que podem pensar quante lu mòt « gai » es laschat. Son de la gent gròs, vielhs, usats que son fimats e non pas per se trufar, au contrari, per ne'n far una laus, enquera 'na vetz, la libertat contra las normas.

'Nava chabar queu bilhet sens parlar daus imatges emb de bravas colors e un cadratge sus los panoramàs coma dins los «sud-oest ern » e  subretot me fau parlar de « las doronhas ». Las doronhas son una especialitat dau cuenh, un boirradís entre lo Viagrà© e l'EPÒ©, 'na raiça ben conhada dins lo fond daus buescs...

*** quel estiu, ai 'gaitat la televicon, alaidonc lo jorneu de TFN3 Lemosin. Ne vole pas escupir un còp de mai sus de la gent que coneisse pas. Sus la fòrma, 'la es calcada sus lo model de París, mas quante i a pauc à dire, quo es « ridicule » tots 'queus copilhatge per balhar lo temps, la rota, la seguida de l'infò dins vostra region...
Ne'n mai d'aquò, i a coma dire un pitit probleme, non pas sus l'accent, aquó me'n fote un pauc mas sus la faiçon de prononçar lo nom de las vilas. Fan coma lo prumier francés 'ribat, aquò es limita se avem pas dau { saint irièkse } per Sent Iriès ~ Saint-Yrieix-la-Perche. La sola que prononçava corectament quo es la tipessa de las Charentas (me semble que las dimenjadas, lo Lemosin es de bana coma lo Peitau. Vau benleu me far petar la margoleta, mas me songe que lo Lemosin apariat a las Charentas es pas un meschent afar, ganham la mar-bronza-cuòu, lo solelh, non pas 'nar s'enquilhar coma los auvernhats. Seriá nascut per delai la RN20 que mon vejaire seriá autre, segur, mas quo es pas lo cas, sei nascut a l'oest (Freud surt d'aqueste còrs)).
L'unic lemosinisme auvit fuguet aqueu dau tipe daus monuments istoricas, eu parlet « d'un escalier de bingois » que mena la gent a la cima de l'otèl de vila de Lemòtges. Marcé plan mossur.

We are winning don't forget

joan-peire 25/08/2009 @ 00:00

Filmonet qu'ai desja parlat aquí !

L'umor es benleu pas pan-europeen

joan-peire 28/07/2009 @ 09:11
Volem la mesma campanha pertot ne'n Euròpa per pus auvir la Rosa-Cachalaud, beucòp d'umor, dau rire e lo seriós soïssa...
  • Autres filmonets de prevencion aquí e alai.
  • Lo sit consacrat a la gripa, 'quí aqueu de la Soïssa, clar per Monsur-tot-lo-monde (e Madama maitot), e 'queste per la França bon-coratge-a-vosautres-per-vos-i-trobar.

Dins las doas autras de Soïssa, paubres, 'quò es, coma dire, mens risent, mmm! desparrier per pas estre desoblijant de tròp, subretot la version alemanda :

~!~

Bancs publics ~ un malhum de blòg occitan

joan-peire 19/07/2009 @ 11:46
Coma degun pòt gaire far sens auvir o legir quauquas chausas sus 'queu film : Quauques 23 tisons, la chançon dau pair Brassens tornada chantada per Ridan, lo defilat daus actors e de las actritz mai qu'important... e ben vau i 'nar de mon incantacion per vos i menar.
Per dire verai, una amija m'invitet, i anguí de reculons mas aürosadament me tornet tornat dins la sala per veire lo film, e quau film. Crénhava de veire un film de mai sus un París-Inter-Teleramerdá, emb de las bravas imatges negras et blanchas, 'n'istòrieta d'amor dins la granda vila. Lo generic es chantat per Ridan (dins 'queu ròtle i bote lo faidit) dau temp que l'eroïna pren los trens per 'nar trabalhar, prumièra pita crenhença, aviá rason sus l'atmosfèra dau film, mas non, quò es rendut necessària per botar tot los noms daus actors e actritz.
Bon aprep, lo film es pas veraiament un film lineari emb 'n'istòria, es mai 'na seguida de pitas scènas, de las vetz risentas, d'autras non, de las pitas scènes sus la vita quotidiena e subretot l'absurditat de nòstre monde. Quò fai pensar au film « Play Time » de Tati.

Bon, vau pas contar 'quí lo film mas pusleu chamjar los noms daus actors per los daus bloguidors, laidonc, un malhum de blòg 2.


Per Ridan, lo chantor dau metrò, quò es fach, per las tres goiatas dins lo bureu, Chantal Lauby, Florence Muller e Emeline Bayart, benleu l'esquipa de l'OCLC.


Aprep i a quauquas scènas de bureu, ben sentidas sus l'inutilitat d'usar l'anglés dins l'entreprisa, vei-la-quí l'istòria daus tisons. Adonc, los cadres de l'entrepresa porian estre daus masles bloguidors un pauc savants, adonc cadre 1 e cadre 2.


Per lo grand patron, Arditi, que aprep aver reçaugut un textònet usa non pus dau globish mas 'resta pas de linga-forchar emb delectacion, bote lo Joan.


Vole ben far la vielha secretrària, Balasko.

E per la magia d'un bilhet nos veiquí portat dins lo parc. Aquí, damanderai au Joan e a 'n'autre gascon per evitar qu'eu s'esmalissa de tròp de jugar au backgammon dins lo parc, Claude Rich e Michel Aumont emb una scèna d'antologia sus la coloscopia.


Dos autres goiats per jugar las autras pairas dins los films, los dragors o los capitanis d'aiga doça, ben l'Einucent e lo Maime.


I a daus dragors perqué de las goiatas son gietadas coma 'na vielha chaussa, bon la tipessa, Isabelle Candelier, es superba quante ela cajola sa pelucha, benleu un ròtle per la Mela.


Los tornarem trobar dins la paira de jounòs sus lo banc e mesfiatz v'autres los goiats, i a de la calòta dins l'aer. Ai fach los cobles coma 'quò :


I a d'autras scènas dins lo parc, una mair pauc assuausada sus l'avenir de son pitit, vole ben o far, mesma la granda presenta dins aquela scèna.


Los goiats que la filha es 'na princessa emb un secret per far dubrir la pòrta secreta, ben la Darboneta e l'Apero per lo goiat colerós, lo paissel per lo calme

Lo coror, lo sdf dins lo parc son trobats, segre los liams e per la pròf depressiva o benleu alcòlica o b'etot los dos, vole ben m'i conhar, 'la es meschenta la Nicole Garcia a escotar sa radiò sens voler estre embrenar per degun.

La flicalha dins lo parc, lo Laurenç e lo Parpalhon per lo plaser de lurs far portar l'uniform e lurs far dessenhar los birons que los goiassons tageten sus los murs o los bancs.

Autre luòc d'accion, la botica de bricolatge. Dos ròtles per l'òmi de la fotografia, aqueu dau Legitimus e son super-gatge 2000 injeccion directa e aqueu dau tipe que vòu far un cròs dins la paret.

Lo chap de la botica, perqué pas lo tam-tam. La goiata darrier la caissa, benleu Anna.


Bon, me fau 'nar minjar e 'chabar 'queu bilhet fictionau, mas pode pas 'chabar sens evocar non pas la scèna la melhora, mas la, coma dire, la mai estufianta :

Catherine Deneuve dins 'na botica de bricolatge per tornar d'aplomb 'n'armari. Sejat !

Un tau ròtle pòt èsser reservat unicament a la responsabla de la leopardisacion de l'espaci occitan. Ne'n demai de quò, veire Deneuve visar la televicon e los filmonets sus lo biais de far daus junts, ten, la television, un ròtle per los darniers 'ribats dins lo malhum.


P'un blògor e p'una blògosa fugueten blessats o blessadas dau temps d'aqueu bilhet.