Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis


Categoria: Imatges d'una rapièta

D'aici a Tahiti

joan-peire 29/03/2009 @ 22:27

L'autre jorn au merchat, rencontri un coble d'amics :

-Am parlats de te a Tahiti !
-Atz ren de mai a far ! E perdequé far 'nar a Tahiti ?
-Quo es pas tan de te mas de Sent Junhan, e subretot de l'accent.
-Ààààààààààààààààà !
-'Ten te 'na minuta.

Anguetem a

[] un seminari
[] una setmana de comjats
[] usar dau lur quotà carbòna per las dietz annadas que venen

jos lo solelh de Tahiti, lo tot organisat per la boita. Me conteten las plajas, lo solelh, la gent e... e l'encontra d'un autre coble que l'òme e la femna venian de Sent Junhan. Luc me diguet que dès la 'ribada a l'ostèl, d'auvir lo tipe parlat lu faguet pensar a « mon accent » ; emai lo mesma Luc sapcha qu'ai trabalhat per lo perdre dins 'n'autra partida de ma vita, queu accent que deforma la maissa, eu sembla aver gardat memòria que parle pas tant ben que quò.

Dès l'endeman midi, veiquí mon Luc de damandar au tipe se veniá pas de St Junhan.

- Òc-segur, mas coma avetz devinat ? Queu genre de question es dangeròsa, mon accent es pas un daus mai tipica.
- Avezt lo mesme biais de dire « ézemplé »« cèt'-an-née »« rin-que » qu'un tipe de St Junhan que n'autres coneissem a Orleans. Mas segur, auriatz pogut esser d'un autre endrech...
- Pensava pas aver gardat « un accent ». Vivem au Texas despuei 10 ans.
- Fau crere que l'accent es restat 'quí.

E veiquí coma la chausa la mai importanta d'un viatge a Tahiti pòt esser la polucion o los seminaris paiats per los 'chaptors dins de las gròssas boitas l'accent de St Junhan.

Ai 'chabat per dire que per voler escotar « l'accent de St Junhan » lurs fau solament 'nar visitar 'quela partida dau lemosin e de la charenta, pas mestier d'anar d'aici a Tahiti.

Quite a escrire un bilhet a l'entorn de mon embonilh accentuat pode dire maitot que l'autre ser, 'na goiata, m'as fach la remarca que a Orleans « en què'que part » sonava « coma quand la soá bela-mair qu'es de Lemòtges parla ».

Bon, ai trobat queu lian sus los accents e quo es tot per auèi, me fau tornar botar d'aplomb las autras fonccions dau pece.

[...]Langues - L'accent limousin
Il reste que les Limousins ont gardé une certaine façon de s'exprimer. Ils prononcent certaines syllabes de façon très particulière : ainsi ils ne différencient pas un "é" d'un "ai" et se servent des doubles consonnes précédées d'une voyelle, ainsi "année" prononcée normalement "a-nnée" devient "an-née". Autres situations, les "e" intermédiaires sont conservés, ainsi "mann(e)quin" ou "méd(e)cin" sont en prononcés en limousin "ma-nne-quin" et "mé-de-cin".[...]

~~o(-!-)o~~
accent.jpg
Veire maitot sus la pòrta d'òc

Confitura & compota

joan-peire 21/03/2009 @ 00:01

~~ Prumiera partida, la confitura ~~


~~ Seconda partida, la compota ~~


Sei fascinat per l'esperit de destrucion de las testas dau capitalisme mondialisat.

Quò es la prima auèi, bon frutadís (sabe pas se quò es ben normalisat coma mot ?).

Las bestias dins la propaganda

joan-peire 20/03/2009 @ 23:59

Quò semble ren !

Queu film es 'na vertadiera publicitat per lo constructor de DEL.

Evolucion :-)

joan-peire 09/03/2009 @ 17:45

8 de març

joan-peire 08/03/2009 @ 08:08
Sem lo uech de març, adonc lo sol jorn ente sem oblijats de parlar de la femnas sens rire de tròp, autrament 'nem passar per daus misogines falocrates sexistes, e per quauques uns, per daus tipes que pensen emb la lur bragueta. L'an passat ai pas degut escrir de bilhet sus la jornada de las femnas, adonc, ujan, un boiradís de pensadas ; serán la sola ocasion sus queu joèb que tornará leu a daus bilhets sus los masles, gais segur, mas masles tanben.
Ujan, coma i a lo bloguitge, lo malhum daus blògs occitans, fau se creusar un pauc per esser dins la tonalitat d'aquela jornada e mostrar un pauc d'originalitat... Ai legit mai d'un bilhet sus la tiala, me sei dich, ten, benleu 'na revirada de queu-quí, beuleu queu-lai e puei, per fòrça de butinatge, ai aimat queu d'aquí sus la censura.

L'editor daus libres d'art a pitit pretz, Taschen, sembla 'ver plejat jos de las possibilitats d'una polemica meitat religiosa, meitat artistica, e benleu meitat politica, meitat feminista ; lo gasteu de la publicidat es donc bocinat entre 4 partidas inegalas e l'editor a preferat cular sus 'quel afar de fotografia "benleu polemica". Ai pas saisit se lo libre suert sens la fotò o b'etot se la censura es per lo libre ne'n entier.

Mas dija Jipe, montra la nos donc 'quela fotografia censurada en luòc de nos permenar emb 'na retorica de comptador.

roystuart.jpg
Roy Stuart ©

Segur, vouliá parlar de la censura, qu'es pas beu, l'integrisme e tot e tot, breu, far mon observator dau monde dempuei mon chiador. Ai tornat legir lo bilhet dau tipe sus «lo Pòst», l'ai trobat colhon, lo bilhet, pas lo tipe, subretot la partida sus lo lector que pouriá esser chucat per l'imatge. Chucat quante 'la es trobada dins un libre fòra son contèxte artistica, lo tipe, benleu 'na tipessa, pouriá far una polemica esterila contra la portada artistica de l'autor.
Adonc ai charchar «Roy Stuart» dins un motor charchador d'imatges e ai trobat mantuna òbras d'aqueu tipe. Segur, mos collègas son estas surpres de veire daus imatges de 'titas braias sus mon ordinator. Per una vetz an trobats un interès a l'art, afin, 'na fòrma d'art, perqué me, sei dubitatiu davant de las fotòs coma aquela quí.

roystuart1.jpg

Un goiat dins la mesma situacion n'auriá jamai estat montrat 'quí, ieu auriá 'gut paur de chucar la gent, mas coma quò sembla estre de l'art, ai pas vergonha de la publiar, sens dublidar mon lectorat masle. Segur que non, 'na tela fotò emb un goiat, la daisse dins mon ordinator.

Per tornar a la jornada de la femna, aviá trobat ma tematica, art e feminitat, me mancava de la matièra perqué ai pas envéia de parlar d'artistas que ne'n an pas tant mestier que quò. Me sei tormentat sus 'queu subject, benleu... Abdessemed... o b'etot... mas... o enquera... lo movament feministe occitan vai... e ardi que te desboire tot quò dins ma pitita testa.
- 'Ten te, Abdessemed, veiquí, Adel Abdessemed, vau parlar d'Adel Abdessemed, un artista algerian.
- E per dire qué ? Vese pas lo liam entre las femnas e un plastician !
- Bon, vau lu presentar d'en prumier.
Nascut ne'n Algeria, Abel Abdessemed a estudiat l'art a Alger d'aici a l'assassinat dau director per los islamistes. 'Riba en França en 1994, es reçaubut a Lion e i a p'una rason per pas far 'nar las chausas ben.

- (Referenças necessàrias !)

- (Ente as vut qu'erem sus la ouisquipedià ?)

- (Pouriá far un esfòrç !)

- (Compta z'i !)
Lo tipe decidet de far pintre aprep 'ver vut dins lo diccionari, un tableu dau Rembrandt "Femna se banhant dins una ribièra". Ne'n 2000, aguet 'na borsa d'estuda per 'nar a New-York, anguet viure a Berlin, e se'n tornet a París.
L'artista usa de la videò, la fotò, l'escultura e lo dessenh dins sas òbras, quò per "esvaluar" las limitas socialas, politicas e culturelas de las societas d'auèi dins "la sisofrenia imposada per la mondialisacion". Eu denónça las tencions fisicas e mentalas au jorn d'auèi, los monoteismes e los totalitarismes, vòu "intrar dins las zonas situadas entre lo legau e l'illegau".
Dins «Real-Time» (2003), filma sens ornaments nòu cobles ne'n trin de bicar dins 'na galeria, davant los visitors.
Dins «mon chéri» (2003), i a un esqueleta aprep nadar sus dos aers de "Habibi" per suslinhar la vanitat de la vita efemera.
L'una de sas òbras recentas, «Practice Zero Tolerance» (2006), es un motlatge d'una veitura per far pensar a las veituras brusladas dins l'automna 2005.
Adel Abdessemed es presentat per la galeria Kamel Mennour, París.

- E lo liam entre queu tipe e la jornada de la femna, ente es-eu ?

- E be, crese a 'queu moment dau bilhet m'esser un pauc enganat entraupat. Be ! Vau contunhar tanben, las femnas aurán qu'a los escrir los bilhets, avant d'nar netiar, lavar, bujadar, tòrchar lurs òmes...

Sei segur d'aver vut 'n'òbra filmada, benleu a la FIAC, enta 'na femna velada coma d'una burqua, vesiá son vel "destricotat" ne'n fasent un, puei dos, puei tres torns, puei un fum d'aici a estre tota nuda. Me torne 'pelat lo regard d'aquela femna un còp nuda, ai trobat lo nom de l'òbra sus la tiala «Shadow and Light», mas pas de bonas fotografias, adonc, un pitit margaud.
abdessemed.jpg
~~0(°o°)0~~

La gaucha ultripertotala

joan-peire 05/03/2009 @ 11:11

Chins & margauds, per Oui·oui©

joan-peire 15/01/2009 @ 12:31
~~oOo~~

D'ente vene !

joan-peire 10/01/2009 @ 14:38

Dau costat de ma mair, quo es en majoritat daus charantés (las localitats en francés : Suris, St Quentin, Pressignac, Exideuil, Chassenon, Lesignac-Durand), qua'iment totjors entra las ribieiras Viena e Charanta, lo long de la Grana. Los prumiers nautvienés, de Rechoard (87), ente cola la Grana, son 'ribats dins la debuta 1800, mas tòst maridats son 'nats s'installar a Pressinhac (16).
Mos grands eran daus pitits fermiers, son jamai estats meitadiers. Ma mair es nascuda a Grenòr-l'Aiga
(16).

Dau costat de mon pair, quo es tots de la gent de Nauta Viena (las localitats en francés : Montrol-Sénard, Cieux, Chamboret, Oradour/Glana, St Victurnien). Auriá degut començar per St Victurnian perqué lu prumier portor conegut dau nom ven d'aquí, anet benleu dins los monts de Blond querre quauques legendas sus los aubres e las peiras.
Mos grands son estats obriers agricolas, domestics, meitadiers. Mon pair es nascut a St Brecis (87).

Las doas familhas se boireten aprep la guerra dins la comuna d'Estanhac (16)  de per lo maridatge de mos parents. Aneten s'instalar dins un vilatge de la banlega de Sent Junhan (87).

Las cartas (la seconda es 'na lopa de la prumiera). Sus la prumiera, ai botat la localisacion de mos oncles e tantas. Las estialas (emb lo rond jaune) rojas son 'quí per representar la familha mairala, las blúias, lo costat pairau.
Pòdes veire que las rojas son restadas dins las Charantas, de St Claud jusca Estanhac, fòra doas.

carta16-87.jpg

Ai botat maitot de las estialas rojas e blúias (sens lo pitit rond) per representar de la familha eslunhada mas qu'ai rencontrat quante erá pitit. 'Quelas gents parlavan pas francés. Las estialas gresas son 'quí per sinhalar d'ente la gent de mon vilatge  venon, aprep la guerra, an botjats mai que mai. E per 'chabar, las estalas jaunas son per simbolisar mon frair e mas sòrs.

carta16-87b.jpg

Veiquí per l'implantacion de la familha, sens obludar que mon oncle, l'òme de la sòr de mon pair, ven d'Embasac e delai los monts d'Embasac jusca a la Cròsa (o Crueisa) per lo restant de la soá familha. Lo parlar de queu tipe a fortament influençat ma mair ("lo merendet" per eisemple que ma mair ditz "lo marendet"). Sabe pas, de mon pair o de ma mair, coma se son boirats lurs "dos" parlars.
Dins lo parlar de ma mair i a daus mots coma : gaitar (e jamai agachar), còp, estalas...
que devenon per mon pair : visar, vetz, estialas...

e parle pas 'quí de las conjugasons traumatisantas, veire lo bilhet sus ma granda.

legenda.jpg

Vau 'chabar 'queu bilhet per 'na justificacion de mai. Quante ai debutat ma fòrma de (re)aprendissatge dau lemosin-occitan-lenga d'òc, ai vougut passar per un sit lemosin, puei aprep una pita refleccion, ai preferat misar sus la regularitat dau lengadocian per los cors (per corrier) dins un prumier temps, per 'nar pauc a pauc vers lo país de l'aiga e de l'aubre. Ne'n mai d'aquò, sei dins un aprendissatge mut, quo es de dire qua'iment sens parlar emb degun, perqué sei a orléans e ai envéia d'embrenar degun fòra ma mair, per parlar 10 minutas au telefòne.


Torne te dire de gaitar los prumiers bilhets d'aqueu joèb e los d'aura per veire 'n'evolucion. Parle pas de las fautas d'inatencion coma "las filha  son brava  ujan", mas de quauques formulas occitanas tòst apresas dins los cors, tòst lemosinusadas dins queu joèb per pas usar los francismes de tròp (sens parler dau preterit, daus subjontius :-) )

Las resolucions per 2009.

joan-peire 08/01/2009 @ 20:25
Quò vau mielhs ne pas ne'n far... per esser segur de pas aver dubert la bocha per i far entrar dau vent...

Per mon peron, l'annada 2009 es plaçada jos lo sinhe de la positivitat, segue coma quò lo regent gouroutisat. Mai seriosament :

[] fau la promessa d'esser un escolier mai aplicat dins los cors d'occitan qu'en 2008.

[] fau la promessa de pas romar de tròp contre la prumiera merda venguda (m'avetz auvit dire quauquaren sus la pana SNCF d'ier (3 oras a l'espera d'un tren per -10°c), o sus mos veisins que fan tots los jorns lur pitit sachon per los borriers que ilhs fan 'na chaumassa despuei per Nadau (que la gent an pas 'restats per tant de gietar los multi-embalatges daus juecs o b'etot se metre de triar), m'atz auvit parlar de tot quò ? Non ! Adonc, pòde ben la tenir aquesta resolucion). Dau mesma biais, me fau escrir mens de conarias.

[] vau benleu me questionar sus « restar viuvre a Orléans, perdéque ? » (charchar un trabalh dins 'n'autra vila (Lemòtges, Clarmont, Lilles, Nantes, Ouessant...), tombar ne'n amor emb un goiat (e subretot pas lu gietar 3 jorns aprep), 'nar me 'chaptar una rolota per viatgar (adonc, pensar au chavau) ...).

[] vau taschar de tener la promessa d'escrir daus textonets "français" per alimentar los sitis de quauques amics, de quauquas associacions...

[] vau far coma a chasqua annada, taschar de : visitar un luòc desconegut (per ma peira, Carcasonna ne'n octobre, benleu ?), esser bon, respectar la Terra, viure tots los moments de la vita...

[] me questionar sus « es-quò ben d'aderar dins un'associacion per ren i far ? »

[] ...

~~oOo~~

Lo mai important d'aqueu bilhet es 'quela videò. L'annada 2008 resumada ne'n 40 secondas. Tòrne dire 'quí que viure en patz, voler viure emb son veisin es 'na question de volontat. Nos am 'na sola Terra tant brava coma fragila.

Per aver una indicacion sus la faiçon de trabalhar dau tipe, lo liam dau sit eirikso.

Bon'annada 2009

joan-peire 01/01/2009 @ 00:01
Bona annada 2009
2009.jpg
Bon'annada 2009, bona santat !
E patz, bonur per los vòstres ! !