Vòle pas besilhar la chadena daus Prèmis debutada per mon perron per Joan aquí. Quante li ai dich mercé, ai fach un prumier pitit bilan de sieis mès sus lo oèb. Auèi, vaiquí una version lonja, o b'etot, una prumiera tentativa d'autò·analisi dau perqué e dau coma sei 'ribat a far queu joèb.
Un còp, dins los bòscs pas luench de Rochachoard, i aviá un leberon ... Mas non, i aviá lo mot "patois" trobat sus lo oèb de Mossur Cavaillé (1) (un autre JP mas un grand queu-quí).
Tombei sus lo bilhet "la langue marâtre". Paubres pitits ! Purei de le legir. Purei de legir un tèxte sus lo meu mal'estre, purei de pas poder respondre "en patois". Anei 'chaptar una metòde "Assimil", una saloperia de mai. Me vaiquí tornat emb un brave boiradís. Voliái legir mas compreniái ren dau tot. Sus la tiala, trobei daus combats dintra doas escrituras, daus independentistas, daus fascitas... E dins queu temps, boirei ! ! ! ! Los lemosins an pas inventats los boiradors (imatge) per los chins. En mai d'aquò, i aguei dos problèmas au trabalh, dins la vita. Mancei tot laissar tombar aprep una tentativa sus "soc.google grop".
E puei, un ser, 'nei balhar un còp de man a un amis qu'organisava un festival de teatre. Lo circ daus Miratges era a l'aficha. Filh de garça, lo tipe sus scèna balhet naissença a un "terrible dròlle emb una gola de chin". N'i aviá que lo pianiste, un actor e un rai de lum. Dietz minutas de parlicada emb lo public e l'actor anonciet "lo terrible dròlle emb una gola de chin". Incresible geni dau verb, l'auria 'gut vist queu "dròlle" (pista 12, aquí). Tard dins la nuech, rentrei a bicicleta quant una cleda barrada torna me 'pelat au reau. Faguèri un solelh. Nafrei dins lo meu orguelh, n'anei mandar de l'aida a degun. Tornei me levar, ren de cassat per me, ren de bolhat per lo velò. Trobei un fuòc e un paquet de cigarreta, e bona gent, me vaiquí tornat sus la rota, una cigarreta fumada coma un grapaud, la lumiera de la luna per companhia.
E quò boira : occitan, teatre, los amors, lo trabalh...
E ardi que quò deboira : la vergonha, filh d'obrier, pas saber escrir...
E quò torna boirar dins n'autre sense jusca a la riba de la Loire, un ser de junh 2007, ònte los autres sembleren tant luench de mon embonilh si mau placat, aquí e ara.
Decidei de far un joèb sus lo queu botarai las leiçons trobadas sus la tela, botarai tot los tèxtes sus la lenga, botarai n'importe quò si vòle. «Marcha pitit, i aurà ben quauque ren que ne'n sortirá». De mai, achaptei una autre metòde, daus discs coma la Talvera (compreniái ren au debut e puei chas me, quo es una "tauvera"...). 'Chaptei daus libres, n'i a jamai pro...
Coma Mistral jos lo solelh de Provença, entra 'quí JP emb ta forra-borra, sus Nireblog...
Lo prumier a me calmar fuguet Jacme (2). Merda, i a una personna que legit lo meu blòg. T ! E quela lenga fa "bribri" de la veire. Merda ! Merda ! Una nuech, ma granda venguet dins mon som, 'bilhada en samoraïs, me diguèt :
Leges daus libres de "Mishima, Kawabata, Abe, Matsumoto, Murakami" e apren la lenga d'aur e non pas la lenga dau Japon. Mas mon Piarrò, tu es ni paísan, ni obrier. La lenga 'chabará de morir emb ton autre granda mair e tos parents.
Merda, "ctrl z". Mameta, tu ses catolic, que fas-tu coma quò ? Comprene pus ren. Ònte fau 'nar se conhar per aver la patz ?
04:00 a la pendula...
De seguir los liams de Jacme, ai trobat la Melanie (3) e laidonc, una autre escritura per se contar, mai deliurada quela vetz.
Aprep, aprep, i a 'gut las vacancas, lo Lemosin, ma granda mair dins la maison de retirada. A l'autona, i a 'gut quauques messagtes e lo tren-tren. Un pitit mot de Tiston (4), un dau Pasha (5), lo noveu blòg dau Maine (6)... Un jorn, ai fach un bilhet sus Pierre Seel, Jacmes m'a fach grand plaser de lo tornar sur lo seu siti. Per me qu'era coma una forma de reconeissença (sabe qu'es un pauc colhon escrich coma quò, mas bon). Du còp, i a 'gut mai de monde a passar sus lo joèb. Un jorn, ai escrich un bilhet sus Poulouche...
E vos setz 'quí de legir un tèxte sus los prèmis.
-=O=-
Queu bilhet, lo circ daus Miratges, es un "intra·sòrt", coma i entram, ne'n sortèm. Per seguir fau 'nar a la debuta, escricha per Joan Peiroton (7).
Queu pitit bilan es una faiçon, una manièra de dire mercé a tots, sens oblidar LA goiata Mela. Los Prèmis 1,2,3,4,5,6,7 son sus l'archa. Ai tròp de trucs a aprendre dins la gramatica per vos los portar ;-)
Un prèmi de mai per un joèb en catalan. Sabe pas le legir tant que quò, mas l'aime ben.

