Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis


Categoria: Imatges d'una rapièta

T'i ses plan trapat !

joan-peire 08/09/2008 @ 21:48

Quel estiu, angui (1) veire ma granda dins la meijon de retirada, mai d'un còp, mas vaiquí quitament lo fiu roja de mas experimentions oralas qua'iment sens vergonha, afin, iò credava.

T'i ses plan trapat !

Dins l'ordre cronologic, sei dins lo tren a tornar gaitar mas notas sus "la parladura dins la micro region", quo es de dire :
-- television, estacion = "tèlèvizi, eïstassi"
-- existencia = "eïsistanso"
-- fiu, diu, riu = "fi, di, ri" mai d'autres minhardisas que fan que passat la ròta 25c, lo monde es estrangier.
'N'ora après-mieijorn, nos vaiquí 'ribats per prendre lo cafe emb ma granda. Ela es pas dins la granda sala, bon, vam dins sa chambra. Me davant per far la surpresa.

Ma granda : T ! Ses 'quí ! Ses tornat !

Me : Òc ! Sei tornat te veire.

Ma granda : Mas ses pas vengut tot sol !

Me : E non, sei restat un pitit goiat. Coma eram ne'n vila, decidèrem de venir te veire.

Ma granda : Ai ren compres.

Me : ...

Ma mair 'riba per dire : Com'eriam ne'n vila, decidètem de venir te veire.

E merda, l'aviá jamai notat queu-quí. Torne me veire davant ma granda, tot pitit goiat aprep 'na conaria. E ma granda de rire, de rire mai que son sadol.

Ma granda : T'i ses pas enquera trapat !

Be non, e barri ma bóitia, queu bilhet es 'chabat.

Quò sens obludar de botar l'article de premsa sus ma granda et de contar una de las pitas istòrias :
Vos fau saber que la chambra ente se troba ma granda es dobla. Ma granda aima mielhs èsser au rez de chaussat (tots los jorns, fa son pitit torn e coma ela a paur dins los ascensors...), adonc, ela deu partatjar çò qu'es a la basa 'na chambra de transision. Un mandin, veiquí 'ribat 'na pita vielha e ma granda de dire : 'chabatz dintrar.
L'autre, que 'ribava, li dissèt : Ici c'est la ville, il faut parler français !

Ò ben, d'entendre quò, ma granda se'n anet far un torn per passar sa colera (2). Quauque temps aprèp, una nuech, la pita vielha tombet dau liech e cridet a ma granda : Appelez l'infirmière !
Ma granda se viret dins son liech e dissèt emb l'accent de las charentas : Haaa mais moi, je suis de la campagne, et les bêtes ne comprennent pas le français.

Urosadament, ela 'pelet la veilhosa tot de mesma. Li ai dich que dins pareilh cas, emb la jamba copada, ela será ben urosa d'aver una persona per l'aidar. Ma granda torna me respondre qu'ela aviá qu'a pas l'insurtar e qu'ela aviá dietz ans de mai que l'autre...

Ai crosat la pita vielha davant l'ascensor, entiera.

Nòtas :
1) preterit d'anar. Ai botat los preterits -i/-ei, -etes, -et, -etem, -etetz, -eten per me far plaser avant de tornar recebre los cors dau Collègi :-)
2) Li ai ben dich que compreniái d'ònte veniá mon bon caractèr aquela Maria la sanfònha :-)

Lo jorneu [bocin 1] [bocin 2]

los chaçorculhors

joan-peire 07/09/2008 @ 10:37

Quò es bentòst la darriera, la sason per jugar los chaçorculhors dins los bòscs, tant que lo lop n'i es pas... Veiquí donc quauques recetas de cosina.

Lo vin de cassís

Las liquors de fruchs sauvatges

Los siròps de fruchs rojas

Las confituras.

'Tencion per 'massar los fruchs de totjorn o far a mai d'un metre de naut, de los aigats emb dau vinagre blanc 'na demiora e per 'chabar 'quí lo messagte de prevention, i a daus fruchs poisons quante son crus (lo secant per exemple) mas plan bons quante son cuechs.

Ne'n mai d'aquò, lo farmacian es 'quí per vos aidar se v'autres avetz daus dobtes.

Virtuel mon amour - S. Tisseron

joan-peire 31/08/2008 @ 13:49

Veiquí las vacanças 'chabadas, e ja davant l'ordinator per tapuscrire un bilhet. E ben, tres setmanas de sevratge dins la campanha lemosina fugueten* pas pro per se garir de las novas tecnologias. Pertant aviá de que far entra pinturar, jardinar, visitar la familha, collectar lo jos-dialecte "charenta lemosina" (1), legir, visar la televisi*, e totas las autras chausas que fan las jòias de las vacancas, e farán las jòias de quauques bilhets sus queu joèb.
Adonc, vaiquí lo prumier bilhet, una legida de la bona per compréner l'influéncia de las novelas tecnologias dins nòstra vita e las relaci*s au monde a l'entour.

Virtuel mon amour - S. Tisseron.

L'autor, psiquiatre e psicanaliste, es ne'n mai d'aquò especialiste de l'imatge.

Onte ses tu ? Qué fas tu ? Ses coma que ?

Vaiquí las prumieras questions posadas quante quauqu'un telefona sus un pegaaurelha (2), un pauc coma l'enfanton qu'a paur d'èsser abandonar per la soá mair. Mas coma quò es mai sovent los parents que 'chatan lo telefonet "per èsser 'pelats" e quò es pas tant lo cas coma l'esperavan. Quela persona a paur de copar lo cordon. Lo Tisseron, per extencion, balha d'autres exemples coma l'ordinators :

Un goiat d'una vintena d'annadas, un pauc malaute, s'es vut ufrir un pece per poder restar au liech.

Me damande si la mair continua d'achaptar daus pitits pots ?

Tisseron analisa los nòstres rapòrts neo-tecno-pastotjorn-logics per lo biais daus sitis d'encontres (meetic & second life), daus jòcs sus la tiala, daus joèbs (blogs).
Per los sitis d'encontres, expliqua que lo passatge dau formulari es mai 'na forma de miralh deformant qu'una vertadiera pagina de presentacion. I a de las reponsas totas fachas e fin dinalament, la persona se troba conhada dins 'na forma estandardisada. Lo problèma n'es pus "d'estre aimat(-da)", mas "de correspondre a la vòstra espera".

Eu balha quauques exemples de non rencontras perqué lo tipe e la tipessa, dins la vita "vertadiera" avian pus ren de se dire :

D'aver passat qua'iment un an sus la tiala, sabian tot l'un de l'autre.

Expliqua maitot que quauques personas n'an pus de vita sociala per n'aver qu'una vita virtuala, emai siaja un mestier de jugar sur lo oèb per assovir un fantasme (3) o far "autre chausa" de sa vita qu'una activitat benleu jutjada pauc valorisanta. Lo terapeute torne 'quí per dire que lo jòc, lo gatge "ordinator" pòt èsser lo vector de la garison coma quò pòt èsser lo contrari.

L'atituda de quauques parents, parents enquera adolescents, davant los enfants es a la despesperada dos exemples de mai :

'Na femna porte son filh davant lo Tisseron perqué ela es einuiada de las nòtas (dempuei que l'ordinator es 'ribat dins la meijon), mas la mesma es sens vergonha per dire que son filh es un eròi dins la cort de recreacion. Pensatz, champion sus un jòc d'ordinator dins lo quartier, de que èsser fièr.

Dins 'na familha, un goiat de vint ans, damanda per la nadau un ordinator. Lo pair mai la mair li'n an 'chaptat chasqu'un un. Aquí, los problèmas de comunicacion son per tota la familha, segur.

Per los joèbs, l'analisi balha a veire mai d'una faiçon de far. I a de la gent que ne'n fan per existar (la malhada sociala), d'autres perqué an de las chausas de dire. 'Quí los domatges povan èsser quant la cridada es dins lo voide virtuau e se degun fai responsa a quela cridada. Quò pòt èsser un pretèxte a mai d'angoissa. Aquí, torna dire que far un joèb es 'na faiçon de voler èsser aimar per la gent, e de las vetz, lo blògor, la blògosa, va modifiar sa presentacion, sa faiçon d'escriure, per "correspondre" a quauque ren de pres per la "normalitat". De la vetz, la persona entau obtenuda es totalament despariera de la realitat fisica, mas bon, i a daus "coms" de lachats, èsser aimat per se-mesma vendrá ben 'n'autre vetz.

Coma sabe pas ente ai conhat las fuelhas d'aprep, vau 'chabar 'quí ne'n esperant que n'i a de la gent per m'aimar ;-)

Nòtas :
* per : television e relacions. Ai volontarament fach la fauta per marcar la prononciacion de la microregion. "Fugueten" per "fugueren", conjugasons de la microregion que fará l'obratge d'un autre bilhet emb los enregistraments pres dins la familha.
1-Sent Mauricís (o sent Maurzís), Chabanès, Estanhac, Chaçanon, Rechoard (o Ròchachoard), Codil, Sent Junhan (o Sent Junhi), St Breci, Orador de Glana : La familha s'es espandida dins la lonjor de la Viena jusca au cobde, fòra me, lo faidit, la brancha mòrta de l'aubre.
2-Ai trobat "telefonet" dins un tèxte, mas mos parents per "pegar" coneissen "còlar", un francisme de mai benleu, e subretot "jaspir". Adonc, un pegaaurelha = un telefonet = un jaspiaurelha = un còlaaurelha.
3-Fantasme : una envéia cachada per l'inconscient.

Las vacanças son 'ribadas

joan-peire 06/08/2008 @ 19:11

La fermetur'éclair

joan-peire 04/08/2008 @ 18:33

Per far responsa a la Mela (veire 'quí), la paubra filha es estada obligada d'anar se netiar los pès dins 'n'aiga viva (veire quí). :-)

Breu, vaiquí las miàs responsas :

Si j'étais un slip : ben esperariá èsser portat per un conilh.

Si j'étais un sextoy : un exitator per la prostate, lo punt « G » de l'òme.

Si j'étais un fantasme : Quò se dit pas 'quí perqué aprep, dins la vertadiera vita, n'i a totjorn quauque gent per zo te le tornar 'pelar.

Faire l'amour avec un animal : Jamai, ja que los minje pas. Bon, una vetz, mon rat aviá volgut me bichar, mas sabe dire non.

Si je devais te dire quelque chose pendant qu'on fait l'amour : Quò es plan brava de parlar la bocha plena. M'on jamai apres quò mos parents.

Si j'étais Clara Morgane avec mon cerveau actuel : Clara dequé ? Bon, vau far un torn sus ouiskipedià e torne respondre a la question.

Si j'étais une zone érogène : los pitits vostra mair vos 'pela. Bon qu'es fach, los nanets son 'nats querre dau lach per tetar. Adonc, per los grands restats, i a una pita zona dintra las gonadas e lo debut dau cuou, tota pita, nervurada. Passatz i un det aigat per caressar o b'etot la lenga, qu'es...

i a tanben l'aurelha mas quò es un truc per los goiats e las goiatas.

Si j'étais un détail irrésistible : un trach de pel (mesme rasat) de la peitrina jusca l'embonilh.

Si j'avais une morale sexuelle : quò es dos mots talament desparriers per poder respondre.

Si je me réveillais demain sans vagin ni pénis : seriá 'ribat coma los ángeus, merda, passar l'eternitat a chiar sus una nivolada.

E coma la Mela a laissada 'na chançon, vau ne'n botar una : La fermetur' eclair (fin)

Quel' invencion a pres beucóp de vòga,

D'aur en lai tot l'i sira barrat, dos cops

Las filhas coneissen màs la mòda.

M' es etat dich qu' après lur pantalons

Ne'n botaven per cachar lur pelon.

-Las pretenden que quo es ben pus comóde

An pus mestier de se desmalinar dos còps

Quand vólen 'nar laschar lur pala,

Quo es practique quand vòlen far pipi,

'Pelen la lingueta, lo palon es drubit.

-Quo es la nuvela mòda qu' eisista,

Mas m' es d'evis que durera pas, dos cops

La rolha i' aura be tòst minjat;

Quand quilhs drólles l'i voudran' nar boirar,

Se traparan dins quela esmoncheta.

 

Per auvir la chançon, pujatz 'quí (non, sabe pas far un fenestron legidor de musica que se dubre automatiquament).
fermetureclair.JPG

JO

joan-peire 31/07/2008 @ 15:35

Lo vejaire dau Dalidalamà sus lo Post


dalailama.JPG

Lo vejaire d'Amesty

amnestybeijing.jpg
E lo film

La dictatura chinesa a censurat una campanha mondiala coma per la banhola de Lancia© (videò trobada 'quí)

Una istòria dau pòple Amazigh

joan-peire 22/07/2008 @ 21:16
Boiradís de presa de notas dins 'na parladissa d'Ahmed Bouissan.

Dins lo Marròc d'auèi, una pita istòria dau pòple Amazigh mai conegut jos lo nom de Berbère. Lo pòple siguet diabolisat per los regents. Lo protectorat françès fuguet metut ne'n plaça per aidar a la dominacion daus Berbères per los aujòus dau rei ; n'i a 'gut una partida jos dominacion espanhòla. Lo poder dau rei fuguet sietat per l'independença e dempuèi quauques annadas i a una fòrma d'islamisacion de la societat dintr'autre contra la majoritat berbère.

kabylia-3lingual_sign.jpg
Isser (Algeria) - tres alfabets (Araba, Tarifit, Latin)
Ahmed era 'quí per presentar son organisacion politic. Es per las autonomias regionalas, fòrma moderna per un país. Fau far la diferéncia dintra un país arabofone e lo nacionalisme panarabe que se troba èsser un ipernacionalisme racista. Los movaments berbères son de tres biais :
- Independentiste, mas quo es interdit per lo rei.
- Institut berbère, ben vut per lo rei, son mai de las organisacions culturalas que politicas
- Autonomiste dins una tendéncia d'orgacisacion autogestionària.
E perquè pas l'independéncia, mas dins lo respiech de tota la gen e non pas contra 'n'autre partida de la societat. Queu movament d'òmes e de femnas de progrès, qu'Ahmed es un daus fondators, es clarament policonfederau (sus l'exemple de la Soïssa). Es per una volontat politica d'organisacion daus interets generaus fòra las culturas e los partis existants...

Lo negacionisme & la persecucion daus Berbères
Lo Marròc coma 'na granda partida dau Magrèb es un país berbère e non pas arabe coma d'aucuns o pretendon. Mas n'i a pas de cadena de televisions berbères, quitament pas de representant dins lo governament, pas lo drech de balhar un piti nom berbère a sos nanets(1). Los berberès son estranhiers dins lors país. Una granda part de tot quò ven de la colonisacion, de Lyautey (2) que a pres coma identitat dau Marròc lo sol islam botant defòra las fòrmas mai democraticas que lo sultanat. Los berbères eran organisats ne'n pitas amassadas. Los òmes e las femnas avian mai de drech avant la colonisacion.

Los temps presents.
Regulieraments los intellectuaus son 'restats, los jornaus brulats, sens obludar los tuats. Per "domesticar" los berbères, lo poder balhet l'autorisacion d'enseinhar la lenga dins quauques escolas, mas quò n'empaichet pas l'ONU de far un rapòrt sus l'illetrisme mantengut per los berbères. Adonc Ahmed explicet que dins quelas condicions quo es pas aisat de far naisser un eime berbère.

Ahmed Bouissan es refugiat politic, viu a Orleans, escriu dins daus jornaus e (crese) sus lo sit amazighworld.org

Ne'n mai d'aquò :
-L'aficha per la parladissa fuguet traitada per un dròlle de banlèga de «d'aquò de païsan», vergonha, vergonha !
-Per coneitre un pauc Ahmed, es un tipe clarament contre l'idèia panarabe, laidonc contre la suprematia d'una raça, d'una religion sus n'autre. Quò me plai ben.
-Queuques noms de resitant-a-s dins l'istòria : Dihia, Aksel, St Augustin
-un libre : "les berbères" Gabriel Camps.
-un joèb occitan-touareg

Notas :
1- ai dau mau per far compréner a un tipe dins la sala que la postièra voliá pas me balhar una letra ònte mon sol prenom era escrich ne'n occitan. Qup es pas lo vostre pitit nom dessur la carta d'identitat.
2- Gai e quò se sabiá, Clemenceau aguet 'quela paraula : « Vaiquí un òme remirable, coratgos, que a totjorn de las colhas au cuou... emai fugessa pas las soás ».

Las Paginas Occitanas

joan-peire 21/07/2008 @ 08:59
Presentacion e lançament oficiau de las " Paginas Occitanas " lo dimècres 23 de julhet, a 06o30 dau ser dau temps de l'Estivada de Rodés a l'Espaci de l'Institut d'Estudis Occitans.
I sètz lo benvengut ! 'tencion, m'i trobaratz pas :-))))))

Un textonet dins mon corrièl

joan-peire 17/07/2008 @ 18:39
Ai reçaubut un corrièl daus dius dins los ciaus. Me dison que quo es pas ben finaud d'èsser mocandier sus las religions e per me punir, me fan un det.
dieu
!
Sabiá pas que los dius avián un cabinet de proctologia...
!

Siné virat de Charlie Hebdo

joan-peire 16/07/2008 @ 20:06
Vene d'auvir sus França Cultura que Siné a estat virat dau Charlie per l'autre grand colhon de Val per causa d'antisemitisme.

Per la pita istòria, lo texte dau 2 de julhet es queu quí :
«Jean Sarkozy, digne fils de son paternel et déjà conseiller général de l'UMP, est sorti presque sous les applaudissements de son procès en correctionnelle pour délit de fuite en scooter. Le Parquet a même demandé sa relaxe ! Il faut dire que le plaignant est arabe ! Ce n'est pas tout : il vient de déclarer vouloir se convertir au judaïsme avant d'épouser sa fiancée, juive, et héritière des fondateurs de Darty. Il fera du chemin dans la vie, ce petit !».

enrage.jpg Aprep la parucion de queu bilhet, i a 'gut un planh e lo Val vouguèt que Siné balhessa de las excusas. Siné es un provocator e es pas lo meu dessinhator preferat dins Charlie mas la tonalitat escricha de sos bilhets a totjorn estada enchaison de rire o de me fotre dins de grands enratjaments perque n'era pas d'acòrd.

Siné aima pas grand monde : ni los gais (1) ni los musulmans (2), ni mai los josieus o b'etot los catolics, enquera mens los còrses o los soudars... Siné n'aima degun ren mai que los chats e lo bon vin.

Ne'n mai d'aquò, Siné es conegut per las soás posicions anti-israelienas o subretot pro-palestienas.siné Adonc vaiquí lo Siné virat per antisimetisme, òc-ben, los perpaus lo son, mas perqué pas l'aver virat per omophobia ne'n junh 1997 (3), per islamophobia (2), pense que lo Val e los autres avocats de la bona pensada an daus embalaments variables. 'N'autre rason est balhada dins Marianne2.fr autorn dau sosten de Siné (e Cavanna mai Polac) a Denis Robert dins l'afar Clearstream.

sine deblocnotesPense maitot que nos sem tornat davant una afar tant ridicul coma lo maridatge anulat per non-virginitat. Degun fòra de la gen coma Siné per tornar 'pelar que nos ne'n fotem dau maridatge, de la virginitat e tot queu boiradis de l'ancian regim. Dins 'quela afar de virginitat beucòp de gen son tombat dins lo debat islamofobe. E se lo goiat tsarkosy a degut se convertir per poder èsser maridar, quo es greu de far un fromatge d'una somesion a una entitat extraterrestra dins 'na Republiqua laïca.
Urosament per tsarkosy-pair, la goiata es pas chas los Jehovás o dins n'autre secta (4).

Notas : "l'enragé" dau Siné mas lo dessenh es dau Willem

(1) Siné era pertant un grand amic de Jean Genet.

(2) 11 de junh 2008, dins Charlie Hebdo : «Je n'ai jamais brillé par ma tolérance mais ça ne s'arrange pas et, au risque de passer pour politiquement incorrect, j'avoue que, de plus en plus, les musulmans m'insupportent et que, plus je croise les femmes voilées qui prolifèrent dans mon quartier, plus j'ai envie de leur botter violemment le cul !» e per contunhar «Leurs maris barbus embabouchés et en sarouel coranique sous leur tunique n'ont rien à leur envier point de vue disgracieux. Ils rivalisent de ridicule avec les juifs loubavitchs ! Je renverserais aussi de bon coeur, le plat de lentilles à la saucisse sur la tronche des mômes qui refusent de manger du cochon à la cantoche».

(3)l'article se trobarat aquí quand l'aura numerisat.

(4)secta ven de "secare" coupar. Lo cerveu es coupat de la rason dins una religion, non ?

athee.jpg