Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis

Un jorn t'i tornaràs far !
Lo joèb de Jan Peire

Categoria: Leiçons

16/01/2008 GMT 1

Lire et écrire l'Occitan

joan-peire @ 21:46

1lire01_01.jpgLo prumier libre occitan de l'annada (e la causa de mon còp de sang queu mandin emb la dròlla sortida deu monde de Barbie).
Vau pas ne'n far una analisi savanta aquí, n'ai pas lo bagatge per 'quò. Ne'n mai de quò, i a lo joèb de Monsur Cavaillé (e quante escrive quò, qu'es pas una mocariá mas dau respect)(ne fau pas que romar sus mon joèb :).

Ai 'chaptat queu libre perqué sei curiós. Voliai lu balhat a ma mair (1) mas ela a mai aimat autre chausa. Segur que perd ren au chamjament. Queu libre es una entrada dins la lenga. Es de bon legir, clar dins las esplicacions, sus las letras, sus la fonetica. Quò es vertadierament ben escrit, insiste. Lo perpaus es qua'iment totjorn enlusit per quauques exemples.
Ai 'gut un regret : veire mens d'una pagina sus lo Lemosin (pense qu'era prevut de far d'autres libres mas l'autor es mòrt avant de poder 'chabar son obratge).

«Lire et écrire l'Occitan» de Raymond Chabbert chas Vent Terral.

notas : de l'orthographe : cercamon, de la langue française : le site

1- despuei que prene de las leiçons per correspondéncia, ela es un pauc mens sus la defensa, mon pair maitot, quante lors pose de las questions sus lo vocabulari (e me de lors portar veire mos devers coma lo grand dadet que sei, de las vetz, vos dise).

22/10/2007 GMT 1

Nhórla, non ! Nhòrla, òc

joan-peire @ 12:21

"Nhórla" es escrich coma quò dins lo vocabulari lemosin de J.Roux (IEO). Ai trobat "niorla" chaz Panazô (grafia moderna) e mesma "nhiòrla" (grafia classica) dins la memòria ponticauda.

Ai demandat a mos parents, quò balha :

"niourla", emb un "a" dubert còrt per ma maire, charente

"norlo", emb dos "o" francés per mon paire, lemosin

«E ardi que te deboaire»(1) tot quò dins ma testa e dins queu messatge. Emb lo messatge de Jacme e aprep aver legir mai sovent "nhòrla", decide de lo gardar.

(1) dins "Lu bouéradour din lu toupi" armana per Panazô (André Dexet).

23/09/2007 GMT 1

Accent

joan-peire @ 17:52

L’accent écrit indique toujours la voyelle accentuée :
vaquí, aquò, vendrà, nívol, nèci.

Quand il n’y a pas d’accent écrit, ce qui est le cas le plus fréquent :
- les mots terminés par une voyelle (ou par voyelle+s) sont accentués sur l’avant dernière syllabe : dròlle, am
iga, fenèstra

- les mots terminés par une consonne ou une diphtongue sont accentués sur la dernière syllabe : polit, perfum, ostal, burèu

08/08/2007 GMT 1

Unita 12 : Gerondiu

joan-peire @ 20:58

1°g : en + R+ ant > chantant, donant, acabant, parlant...
2°g : en + R+ iss + ent > florissent, causissent, legissent....
3°g : en + R+ ent > batent, podent, volent, disent, fasent, sabent....

èsser > en estant o en essent
aver > en avent

-Los enfants son sofrents

-Es en parlant qu’òm se pòt comprendre
o en parlant, òm se comprend

-Doblides pas las flors en venent
o en venent, pòrte las flors

-Tot en risent sortiguet
o en plorent, dintret dins la sala

Unita 11 : Condicional

joan-peire @ 20:55

Lo condicional se conjuga emb lo mesme radical que lo futur, mas las terminasons son :
-iá, -iàs, -iá, -iam, -iatz, -ián
cantariá, cantariàs, cantariá, cantariam, cantariatz, cantarián
floririá, causiriá, ausiriá…
batriá ... voldriá, diriá, fariá, poiriá, saupriá...

seriá...
auriá...

Condicion : Ai pas leser de venir > S'aviá leser, vendriá (lm) (s'aviái léser, vendriái (lg))
Possibilitat : Ai pas leser de venir > Aguèsse leser, vendriá

Pense pas que li parlaras > Pensava pas que li parlariás
S'aviá de l'argent, partiriá
Aguesse d'argent, partiriá o s’aguesse d’argent, partiriá
Se gausava, ririá > Gausessa, ririá.
S'aviá gausat, auriá rigut > Aguesse gausat, auriá rigut.

Unita 10 : Subjontiu present

joan-peire @ 20:52

Subjontiu present :
- 1er grope : R + -e, -es, -e, em, etz, en
Chantar : chante, chantes, chante, chantem, chantetz, chanten.
- 2ème grope :R + -issa, -issas, -issa, -issam, -issatz, -issan
Bastir : bastissa, bastissas, bastissa, bastissam, bastissatz, bastissan.
- 3ème grope : R + -a, -as, -a, -am, -atz, -an
Batre : bata, batas, bata, batam, batatz, batan.

ÈSSER : sia, siàs, sia, siam, siatz, sian
o siaja, siajas, siaja, siajam, siajatz, siajan.
AVER : aia, aias, aia, aiam, aiatz, aian

Subjonctifs irréguliers
- formés directement sur le subjonctif latin

dire : diga
valer : valha
veire : veja
saber : sàpia
beure : beva

- formés sur le radical du prétérit :
doler : dòlga
voler : vòlga
téner : tenga
dever :dega
rire : riga
seguir :seguissa
viure : vissa

Exemples :
Sei dedins > Li agrada que sia dedins
Parle mai fòrt > Voletz que parle mai fòrt ?
Chante > fau que chante
Es malaut > Se pòt que sia malaut
Venetz me veire > es possible que me vengatz veire

06/08/2007 GMT 1

Unita 9 : Preterit

joan-peire @ 20:02

1er groupe : R + ei, ères ~ eras ~ ès, et, èrem ~ èram, èretz ~ èratz, eren ~ eran
Parlei / parleras / parlet / parlèram / parlèratz / parleran 2ème groupe : R + gu-ei, gu-eras, gu-et, gu-èram, gu-èratz, gu-eran
legiguei / legigueras / legiguet / legiguèram / legiguèratz / legigueran
(id : ausir, causir, florir…)

31/07/2007 GMT 1

Unita 8 : imparfait

joan-peire @ 20:00

Vèrbs dau 1er grope :
Radical + ava, avas, ava, àvam, àvatz, avan ~ avon
Chantar : chantava, chantavas, chantava, chantàvam, chantàvatz, chantavan

Vèrbs dau 2nd grope :

Radical + suffixe iss + iái ~ iá, iás, iá, iam, iatz, ián
Florir : florissiá, florissiás, florissiá, florissiam, florissiatz, florissián

Vèrbs dau 3èm grope :
Radical+ iái ~ iá, iás, iá, iam, iatz, ián
Bater : batiái, batiás, batiá, batiam, batiatz, batián

ÈSSER : èra, èras, èra, èram, èratz, èran
AVER : aviái, aviás, aviá, aviam, aviatz, avián

Exemples :
Esperavas lo bus ? - Non, esperava pas lo bus.
Vos assetàvatz sul banc ? - Non, assetàvam pas sul banc.
Manja plan > Manjava plan.
Trabalha gaire > El, trabalhava gaire.
'Quel dròlle parla pas > el parlava pas.
La cigala canta > Un còp èra, la cigala cantava.
Los peisses siblan coma d'aucèls > un còp èra, los peisses siblavan coma d'aucèls.
Lo bus partís d'ora > lo bus partissiá d'ora.
La pòrta se dubrís sola > la pòrta se dubriá sola.
Se crei totjorn mai que los autres > Se cresiá totjorn mai que los autres.

30/07/2007 GMT 1

Unita 7 : futur

joan-peire @ 20:06

1er grope :
Parlar + ai, às, á, em ~ am, etz ~ atz, án. [1]
Parlarai, parlaràs, parlará, parlarem, parlaretz, parlarán.

2ème grope :
Florir + ai, às, à, em, etz, àn
Florirai, floriràs, florirà, florirem, floriretz, floriràn.

3ème grope :
batr-ai, far-ai, dir-ai, voldr-ai, vendr-ai, às, à, em, etz, àn
sauprai (saber), poirai (poder), caldrà (cal, il faut)...

ÈSSER > serai, seràs, serà, serem, seretz, seràn
AVER > aurai, auràs, aurà, aurem, auretz, auràn
Exemples :
Joan ditz : " vendrai deman " > Joan vendrà deman.
Lo temps es per cambiar > Lo temps cambiará
Lo pan l'as manjat ? - Non, l'ai pas manjat, lo manjarai deman
Ven ? - Òc, el ven, mas nosautres vendrem pas .

Nòtas :
1 - lengadocian : parlar + ai, às, à, em, etz, àn.

Unita 6 quater : 2 & 3 gpe - present de l'indicatiu

joan-peire @ 20:04

Vèrbs dau 2° grope
LEGIR : lège / lèges / lèg / legèm / legètz / lègon [1]
SORTIR : sòrte / sòrtes / sòrt / sortèm / sortètz / sòrton Vèrbs du 3° grope
SABER : sabe ~ sai / sabes / sap / sabèm / sabètz / sabon
VOLER : vòle / vòles ~ vòls / vòl / volèm / volètz / vòlon
PODER : pòde / pòdes ~ pots / pòt / podèm / podètz / pòdon
DIRE : dise / dises / ditz / disèm / disètz / dison
FLORIR : florissi / florisses / florís / florissèm / florissètz / florisson
CREIRE : crese / creses / crei / cresèm / cresètz / creson
VENIR : vene / venes / ven / venèm / venètz / venon
VIURE : vive / vives / viu / vivèm / vivètz / vivon
BEURE : beve / beves / beu / bevèm / bevètz / bevon
METRE : mete / metes / met / metèm / metètz / meton
COMPRENE : comprene / comprenes / compren / comprenèm / comprenètz / comprenon

Exemples :
Lièges de libres vièlhs ? - E òc liège de libres vièlhs.
Dormes la nuèch ? E òc dorme la nuech.
Florís a la prima aquel pomièr ? E òc, florís a la prima. Sap çò que vòl aquel dròlle ? E òc, sap çò que vòl.
E vosautres sabètz çò que volètz ? E òc, sabèm çò que vollèm
Sabe cantar > Fal saber cantar
Crese pas aquela istòria > Fal pas tot creire
Veni per la rota nòva > Es agradiu de venir per aquela rota

Pòdes far lo trabalh ? - Non, ieu pòde pas lo far, mas el pòt
Vendes ta bicicleta ? - Oo que non, vende pas ma bicicleta, mas el vend
Metes de lach dins lo cafè ? - Non, mete pas de lach dins mon cafe.
Volètz partir ? - Non, volèm pas partir mas eles vòlon partir.
Vivètz en vila ? Oui, vivèm en vila mas vole tornar trabalhar dins mon lemousin.
Escrivètz [2] de romans ? Non, escrive pas dau romans mas el escri dau nhòrlas [2]
Quand vòle trabalhar, trabalhe, quand vòle pas, trabalhe pas.
Quand vòles venir, venes, quand vòles pas, venes pas.
Quand vòl anar a l'escòla, i vai, quand vòl pas i 'na, i vai pas.

Nòtas :
[1] CONJUGASON EN LEMOSIN.
Exemples en lengadocian :
Legir : legissi / legissis / legís / legissèm / legissètz / legisson
Sortir : sòrt(iss)i / sòrt(iss)es / sòrt(ís) / sort(iss)èm / sort(iss)ètz / sòrt(iss)on
[2] Prononcetz : nhòrlas [niorla]

Contactar la redactritz o lo redactor | Archius | Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis