Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis


Categoria: Nhòrlas

14 de feurier

joan-peire 13/02/2010 @ 19:54

'Quò es la St Valentin, i a de la gent per los quaus quò vai se passar entau après un poëma per esemple

feurier.jpg

e d'autres coma aquò.

kevina.jpg

Fabulistes provençaus 2

joan-peire 06/01/2010 @ 23:00

Aqueu bilhet es un bocin de revirada d'un tèxte de 1865 dau Ruben dins 'na de las re-impressions de las fablas dau J.Foucaud (1747-1818).

Après Morel (1759-1829), avant d'autres, veiquí Roumanille dins la sega daus fabulistes provençaus que poden estre comparats au Foucaud.

Roumanille (1818-1891) : librari, poëta, editor de « lis oubreto », dau Mistrau... Roumanille, fòrça moralisator, imitet maitot las faulas dau La Fontaine. Veiquí doas versions d'aquela nomada en francès « le chêne et le roseau ».

Lou chaine e lou canèu (grafia inchamjada)

Lou chaine un jou dis au canèu :
De toun sort malurous as pas tort de te plagne ;
La petouso te peso e te met de cantèu,
E i'a rèn que noun te magagne !
Lou mendre ventoulet que vèn frounei lou riéu
Te força de clina la tèsto.
O moun paure canèu, me fas pieta ! Mai iéu,
Boufo, boufo, mistrau ! Que m'enchau la tempèsto ?
Tout es auro pèr tu, iéu, tout m'ei ventoulet.
Siéu rèi, e d'amoundaut vese à mi pèd li moure.
Pèr n'atrouva 'n pu fort que iéu faudriè courre !
Au liogo de naisse soulet,
Mounte dóu vent-terrau se desgounflo la rage,
S'aviés agu lou biais de sourti contro iéu,
A la calo de mi brancage,
Quand s'ausirien rounfla lis alo de l'auratge,
Paure mesquin, tassoustariéu !
De toun sort malurous as pas tort de te plagne !
- Sias trop bon, gramarci ! repliquè lou canèu ;
Vous esmóugués pas tant : li revoulun, belèu,
Me fan pas tant qu'à vous, Moussu ! Se plòu, me bagne,
E me gible quand fai de vènt ;
Cline, e me roumpe pas ! Pèr vous, avès jusqu'aro
Tengu bon. Esperas, quaucarèn se preparo :
Bessai que moularés... Ai ! Veleici que vèn !
E d'apereilalin part, à brido abatudo,
Un aurige di verinous.
Garo, garo davans ! Men vei faire de rudo !
E bramo, e chaplo, espòusso, emporto, furious !
L'aubre coto, tèm bon, e , coume uno amarino
Se giblo lou canèu ;
Li diable soun pèr l'èr, e quí i'enchau à-n-éu ?
Lou roure saugagna cracino.
A soun front dins li nivo, e dins l'infèr si pèd :
E que ie fai ? Contro éu l'aurige s'entarino...
E bròu ! L'aubras qu'avie tant de croio e de bè,
Lou revoulum lou derrabè !


La mesma fabla adaptada per Foucaud, transcripta en grafia neo-classica per ma pita persona :

Lo rover e l'assaler (1)

Un jorn, un grand e gròs rover
Dija a un pitit assaler :
« L'amic, t'as ben subject d'acusar la natura ;
Car, entre nos, fauriá ben la gatjora
Que lo pus pitit reibenet (2)
Siriá per te d'un tròp grand pes.
Lo mendre pitit ven que bufa
Te fai baissar ta paubra tufa.
Per me, sei segur coma un pont.
Maugrat l'áutan, maugrat la bisa,
Maugrat lo plujau, l'armorija,
Conserve totjorn mon aplomb ;
E la pus taribla tempesta
Me fauriá pas corbar la testa,
Quand mascaret n'auriá jurat.
Mon front, coma lo mont Jurà,
'Cata lo solelh sus la terra.
Ne diriá pas tant ren d'enguera
Si lo Bon-Diu
Te faguiá pas venir totjorn au bòrd d'un riu.
Dau mens, se eu t'aviá 'gut mes dins mon vesinatge, (3)
Te crubririá de mon ombratge,
Te virariá lo mauvat temps ;
E la freschora de mon fuelhatge
Te rendriá pus gai, pus content... »
- « Boei ! N'aiatz pas tant d'inquiestuda,
Ni tan d'enueg,
Ditz l'assaler.
Si la tempesta la pus ruda
D'aiçi 'quí v'a pas desplantar, (4)
Benleu vos vos setz tròp vantat.
Mon amic, quante um es sage,
Fau, per se mocar daus chens,
Aver passat lo vilatge.
Atendem a deman, mai, benleu, 'queste ser...
Per n'autres, paubres assalers,
Ne risquem pas tant que v'autres d'au auratge.
Nos som (5) l'eisemple dau sage
Que se pleja quand fau e que ne romp jamai. »
Eu n'auriá benleu ben dich mai ;
Mas tot d'un còp ne'n vengue 'na bufado,
Si tarible, si ben apulhada
Qu'auriatz dich que tot l'univèr
'Nava virar las jambas en l'aèr ;
E 'quel aubre que, en son chapeu,
'Viá tant menaçat lo ceu,
'Quel aubre tant fièr, tant beu,
Fague la corna-budeu.
L'assaler plege jusca terra.
E l'assaler dura benleu d'enguera.

Jamai ne mesprisem degun ;
Un òme ne'n vau totjorn 'n'autre.
'Queu que se ritz dau mau d'un autre
Ne'n aura se eu ne'n a pas 'gut.
La grandor e la fortuna
Son 'na meschenta caution ;
Los gròs mai los pitits, lo solelh mai la luna,
Son tots l'obratge dau Bon-Diu,
Que boja, quand li plaz, los pus fòrts dins lo riu.


nòtas :
1/ l'assaler, o b'etot l'aubar, es un pitit sause.
2/ o reibelet, rei-de-belet
3/ Dô min, chi-ô te vio gu mei dî moun vezinage
4/ Deicho qui v'o pâ deiplanta
5/ som = sem

rover.jpg
L'esculptura « lu rover e lu sausse » dau Enric COTELHAS (Henri Coutheillas) dins lu Jardin d’Orsay de Lemòtges (87)
 
 
(\_/)
=°·°=
|")_("|
 
D'auvir °('!')°  aquí  sus lu sit de las chansons lemosinas.

Boiradís de fin d'annada

joan-peire 31/12/2009 @ 20:00

Fabulistes provençaus

joan-peire 18/12/2009 @ 22:00

Aqueu bilhet es un bocin de revirada d'un tèxte de 1865 dau Ruben dins 'na de las re-impressions de las fablas dau J.Foucaud (1747-1818).

'Gulhats per un temps chaud e la vuda d'un ciau beu, trantolhats per 'queu amor grand de la patria que mai d'una vetz fai sosrire los Francès dau nòrd (1), fideles ala traditions de atge-mejan, los poëtas provençaus an auèi l'entranament e lo suc daus trobadors. Sos la bona direccion de sos menors, la novela literatura forma sa linga, destria son gost e sap se tener dins la via de la moralitat.

'Quò es veraiament pas 'na nova naissença poëtica. Mas faudriá pas creire que lo movament literare se siàia 'restat daiçi los trobadours a nòstra epoca, per ne parlar que d'aqueu sègle, avant los Roumanille, Aubanel, Mistral & Mathieu, la Provença aviá balhat Morel, Diouloufet & Astros.

Morel (1759-1829) : fuguet professor de retorica a Ais puèi a Avinhon. Es conegut per sas faulas e « Lou Galoubé » (1828). Semble s'estre picat d'interès per las faulas dau La Fontaine mas d'aquelas dau Lessing maitot, sens obludar de'n chamjar la morala, o b'etot de'n botar una, aquò dins son sens.

Nòta :
1/ la capitala es dins lo tèxte.

Lou cerf et lou chivaou (grafia de l'epoca)

Un cerf vieou coumé l'ambré, et pourten ben soun boï,
Et qué ségur n'érou pas goï,
Broutavou l'herbou délicatou,
Journélamen à cousta d'un chivaou :
Or aqueou cerf érou un aristcratou
Qué souffrisié gis dé rivaou.
Per desmama lou sieou, yé fasié cent chicanou,
Fourtifien soun dré dé quaouquei co de banou.
Lou combat n'érou pas égaou,
Et nosté Bucéphale érou gaïré dé tayou
A pousqué contre un cerf tira la courtou payou.
Dounc, ôu maou voulen coupa court,
Au lio d'ana cerqua pu yeun dé pasturagé,
S'en va et creï d'estré ben sagé,
Dé l'homé implourava lou secours.
Aqués l'engavaché d'ôu bâts et dé la bridou ;
Amé l'ajudou d'aqueu guidou,
Amé leou tout acapara ;
Mais sé cassé lou cerf dôu pra,
Pousqué plus déböussa l'homé de soun esquinou.

~

Eici nostou mourale eisamen sé devinou :
Aqueou dédégneu sa médiocrita,
Ou voulem satisfaïré unou hainou malinou,
D'un grand signou vaï s'afflata,
Perd lou pu beou présen de la bounta divinou,
Car rénouncé à sa liberta.

'Quela fabla es coneguda despuèi Horace & Phèdre. Per lu prumier lu chavau se batet contra lo cerf e 'net querre l'ome unicament per se venjar ; per lu segond, lu chavau 'net chas l'ome per se venjar d'un singlar. La Fontaine modifiet l'òbra per balhat 'na morala, benleu contestabla, mas se contente de balhar 'na morala e non pas coma lu Morel de nos far la leiçon.
Ai pas trobat la « revirada » d'aquela fabla dins mon Foucaud, mas aquela es sus la mesma tematica (transcripta en grafia neo-classica per ma pita persona) :

Lo lop e lo chin de bassa-cort (1)

Un lop magre coma un pic
Que chaçava dins 'n'estolha
Mai que 'viá bon apetit
Li vai veire un gròs mandin
Qu'eriá ben çò que li faliá
Per far dos-tres bon repas,
Mas lo lop s'i fiava pas
Sultan eriá plan ben gras,
Mas Sultan eriá de talha
A ben desfendre son lard.
Ardi, fier coma un Cesar,
Eu 'viá mesma estat soudar (2),
E vut mai d'una batalha
Contre lop, contre rainard
En fach d'aquela canalha,
Eu n'aviá onta ni paur
De los 'rapar per lo còu (3).
Un lop a ben dau coratge,
Mas eu es prudent e satge,
Oneste mesma quand fau.
'Queu-quí a nòstre chen fague donc politessa
Eu vanta fort sa bela espècia,
'Qu'eu visava totjorn, mas pertant d'assez luenh (3).
« Si vos faguiatz coma n'autres (4),
se li disse tan lo chen,
Vos siriatz tot gras coma me.
La famgala n'es pas chas nos coma chas v'autres,
Que quauquas vetz ne fatz pas
Per setmana dos repas
Mai que minjatz sovent de la vianda purida.
Un chen de bassa-cort n'a jamai la pepida ;
Eu es segur de far totjorn
Sos tres-quatre repas per jorn.
Per me, tot lo monde me balha
Òs de gibier, òs de volalha,
Òs de vedeu, òs de moton ;
'Trape totjorn quauque croston ;
Leche los plats, leche las 'sietas ;
E los jorns 'brans coma las festas,
Minge totjorn, ser e matin,
(Ben soven sens 'ver d'apetit)
Mon escuelada de brejauda (5)
Ben acimada, ben fricauda,
talhada de bon pan d'ostau,
Mai quauquas vetz lo saborós.
... Quau trabalh fas-tu dins l'ostau,
Per ganhar 'na si bona vita ?
Se disse tan lo lop.
- Quau trabalh ? Presque ren dau tot.
Ieu charce (quand li sei) los chats de la cosina ;
Aus mendiants fau meschenta mina ;
Garde la meijon, lo vargier,
Los volairs an mai paur de me que d'un archier,
Quante um me 'pela, sei alerta (6)
La pòrta a beu restar deiberta,
Jamai ne laisse entrar degun,
Sens qu'eu ne siá ben conegut.
- Quò n'es mas 'quò ? Se disse Minj-ovelha,
Me faudriá pas ben fort tirar l'orelha
Per me far prener quel estat.
-Voes-tu venir ? -Anem ! Veiquí qu'es fach.
Ilhs prenen ben tot dos lo chamin dau vilatge,
E per esgalhar lo viatge,
Mestre Ronja-croston
Dijiá a croca-moton :
« L'amic, tu vas quitar 'na vita
Qu'eriá de segur ni de sent ni d'ermita.
Lo mens que poguet t'arribar,
Qu'eriá de te veire esrentar.
Tot en vita.
Tu devias 'veir a tot moment
Ton fedge dins l'oli bulhant.
Pertot te balhavan la chaça ;
Tu n'aviàs pas 'na quite plaça,
Un quite bòsc,
Un quite cròs,
Per dire : sei segur d'estre en vita tantòst.
Los chens t'aurian 'gut tard o tòst.
Aura, quò-es diferent, te'n balhe ma promessa.
Tu ne riscaras mas de murir de vielhessa. »
Lo lop, que d'aici-aquí l'aviá ben escotat
Vai veire, se virant, lo còu dau chen pelat.
« Qu'as-tu 'quí ? -Non pas ren. -De que ren ? -Pas grand chausa.
-Ne'n podriá-iò saber la causa ?
-Boei ! ... Qu'es queraque mon colier.
-Eria, veses-tu ben, tròp meschent de'n prumier ;
Ilhs m'aveseran a l'estacha.
Mas tots los sers, lo valet me destacha.
Ieu vau ente me platz, la nuech, fau fòrça bruch ;
E, pendent tot lo jorn, ieu durme dins mon 'gru.
-Tu duermes, mon amic... duerm, duerm, grand ben te fasa !
Un lop metre dins son merchat
D'esser tot lo jorn estachat !
Non pas, non pas, ne te'n desplase.
Ne sei pas d'enguera pro fòu
Per voler me carrar d'un colier en mon còu.
Garda ta sopa de brejauda,
Quand 'la siriá d'enguera pus fricauda,
Fuguet-'la de topin monta,
'La ne vau pas ma libertat. »
E mon lop de fugir per lo prat, per las terras !
Mai cresse ben qu'eu cor d'enguera.

~

Aa çò, aura, parlam-ne'n, 'queu lop 'viá iò tan tòrt
De tant fugir de l'esclavatge ?
'Na chadena, fussa-'la d'aur,
N'es manca totjorn 'n'òrre gatge.
L'ai auvit dire a un vielh sage
Que lo mielh nurit de l'estat
Es 'queu que minja en libertat.

Nòtas :
1/ sei pas talhat per modifiar Foucaud, 'laidonc, ai laissat bassacort, mas airatge fai mas « gent de la campanha »
2/ dins lu tèxte de 1894, es balhat : O vio meimo eita soudar. Prefere revirar « O vio » per « Eu 'viá » e non pas per « Aviá ».
3/ estranhament i a « assez » e non pas « pro » dins lu tèxte d'origina.
4/ vèrb « far »
5/ sopa de chaul & de lard
6/ « quan-t un me piaulo... » oseí pas botar « pialha »
(\_/)
=°·°=
|")_("|
E per lu Nadau entrant, 'na chançon de la Nanà : « Provença »

Securitat sus las bicicletas

joan-peire 14/12/2009 @ 14:14
Maitot !

J.Foucaud (1747-1818) - Anniversari 1809-2009

joan-peire 11/12/2009 @ 21:47
Aqueu bilhet es 'na revirada d'un tèxte de 1865 dau Ruben dins 'na de las re-impressions de la fablas dau J.Foucaud (1747-1818). Aviá promès daus tèxtes d'aqueu grand de la literatura populara lemosina, ne'n veiquí un de comparat emb un fabuliste auvernhat.


C.A. Ravel (- ; 1860) : escriguet en francès e en auvernhat. Morriguet sens aver 'chabat « Les Géorgiques auvergnates ».

Le grolle et le rena (grafia de l'epoca)

Eun biau jeou mouètre grolle,
Pausa desoubre un queicei,
Zo n'ane be trouba drolle,
Zayo un froumaji o son bei.
O que futa mouètre rena
L'embabiolavo de demba :
Bonjeou ! Mouètre grolle, i dijio, bonjeou !
De chu sé dévalla por épia to gentou ;
Che t'aya che bon babi
Coummo te pourta le bei,
O Bello-Ombre (1), sin mieuti,
Dau ijiaux cheya le rei.
Oquos dou treis petits mou
O grolle sabon che bou
Que n'in bado, mon gran Nivello
E uno grando badrello.
Lo n'echèapo son dina,
Que n'é pardiu por lo rena,
Qu'i lo groullo, et qu'i diçai :
Sabia pas, paubre inucin,
Qu'eun babioleu vio o dépin
De tot que zy bado-bei.
Dio veuille qu'oquello lecou
Demo te veille eun gaporou (2) !
Qu'aneu te serve de curo-dint.
Adié, l'ami, porto te bien.


1/ Bello-Ombre : domeini prep de Clarmont.
2/ gaporou : una fòrma de formatge.

e veiquí la perpausicion Foucaldiana d'aquela fabla contada dins aqueu bilhet, crese que i a quauquas diferèncias, ma version es aquela de 1895 (transcripta en grafia neo-classica per ma pita persona).

Lo rainard e la graula

Li aviá 'na vetz 'na vielha graula,
Perchada sus 'na granda gaula,
Que teniá un fromatge en son bec.
- Iò vos diriá pas ben-ente 'la lo raubet. -
Un rainard, dessos, la visava (1);
Entre se mesma eu complotava
De lo li 'ver, mai lo li 'guet,
E veiquí coma eu s'i prenguet :
« Adiusiatz, Madama Cornelha !
Daus auseus, vos setz la mervelha,
a mon avís, ren de si beu
Que la femèla d'un corbeu !
Quaus pès ! quala testa ! Quau plumatge (2) !
Ses (3) mentir, si vostre ramatge
Eriá a l'avenent,
Très certenament,
Dessur tots los auseus vos ne'n emportatz la palha ;
Dins los bòscs n'i a p'un que vos valha,
Ni paon, ni rossinhòu, ni cinhe, ni seni,
N'i a mas vos que siatz lo fènis. »
De s'entendre vantat 'la s'uflava de jòia,
Aitanplau 'la ne'n palhe l'òia.
Esser lo fènis daus auseus !
A ! 'La trobava 'quò tan beu !
De mielhs chantar que tots la veiquí que se pica.
Per mostrar sa bela musica,
L'esbestida deibra lo bec...
Ma fè, lo fromatge tombet.
Plan content de la 'ver finada,
Mon dròlle de rainard ne'n fai mas 'na gorjada ;
Mai d'enguera quel insolent
Li fai, en la quitant, 'queu malin compliment :
« Aprenetz, bela domaisela,
Que ne'n costa per esser bela.
Vòstre fromatge es 'na leiçon.
_ Mas ne'n paie plan la faiçon,
Disse, te'n prenent sa volada,
Nòstra graula tota escunlada ;
Ne crese pas que p'un rainard...
Jamai pus...» Mas qu'eriá tròp tard.

'Queu conte es per nos tots, mas surtot per las filhas
Los garçons las troban gentilhas
E, quant l'aurián lor nas ròlat,
'Las son totas de las beutats.
'Quela que pren plaser d'entendre 'queu lingatge,
Que prenha garda a son fromatge.

1/ Un renar dessoû, lo vistâvo
2/ Cau pei ! Cau teita ! Cau plumage !
3/ ses = sens.

(\_/)
=°·°=
|")_("|

Veiquí 'na parodia dau « lip-daub de l'UMP » e un liam per lu descharpir.


Why wouldn’t they write that in French then ?

joan-peire 10/12/2009 @ 19:39

Bon, charchave aquel articla dau Monde© sus lu dangier que menaçariá la linga françèsa ; pas avant 200 ans mas bon, s'esmaiar es un sinhe d'estre enquera viu. Charchava quante tombeí sus aquel imatge.

french.jpg
:p
Tarrible, mesma los avís de per lu monde son escrits en anglès
:p
francais.jpg
(\_/)
=°·°=
|")_("|
No-comment !

OSS 187

joan-peire 03/12/2009 @ 13:00

Aprep las aventuras de la pita Tautou dins la gara daus Benedictins, vaiquí Jean Dumoulin, Jan Dau Molin ne'n occitan, dins la superproduccion videò, 'na parodia d'OSS117 :

OSS187, Lemòtges fai pus responsa !

Anniversari 1809-2009

joan-peire 27/11/2009 @ 17:44
1809 - Prumièra parucion de las fablas dau J.Foucaud (1747-1818).
Aqueu bilhet es 'na revirada d'un tèxte de 1865 dau E.Ruben dins 'na de las re-impressions (nuòu-estampatge coma se ditz chas los sabants :-) ). Vau dins lu mes de decembre clavar quauques tèxtes d'aqueu grand de la literatura populara lemosina.

Ciaus brumós, temperatruras chamjantas, pitas montanhas, pitis puegs, pitis rius, bassa cultura, paubre país que parla pauc à l'esperit, que fai que la gent qu'an de las facultats son de se dirigear vers lu comerci o l'industria. Lu Lemosin per 'quelas causas a gaire balha de poëtas dins los temps modernas (1).

País dau mitan de la França, acialat de las grandas malàudias de l'umanitat, d'aisa per 'blandar (2) l'eime.
País dau mitan per rapòrt a la linga d'òc e a la linga d'oïl, que la « raça » (3)  aida tant l'una coma l'autra sens ne'n 'ver los trachs salhents. Quauques trobadors Lemosins a l'atge-mejan pogueten venir grands quante i aviá daus amors, daus tornegs o de las guerras, quante la França dau Nòrd se gietava sus la França dau Mieijorn ; mas 'quilhs-quí se son farjats en defòra, a corrir l'aventura. Lur eime s'espeliguet, lur esperit engenhós frutget au mitan d'eveniments ente ilhs mesma prengueten part.
Los pensatz viure coma dau borges au mitan de la miseria e de las pitas passions localas, lus cresetz, v'autres, qu'aguessen 'gut de 'quilhs amors o b'etot d'aquelas 'guissenças tant fortas per prendre l'alen de tant braves e tant nòbles accents ? E es-quò-pas l'istoria de tots los omes de provinça que se sentissent de l'engenh : son-t-ilhs pas fòrça de pertir per frutjar ?

Non, lo Naut-Lemosin eriá tròp paubre de tot per balhar minjar a daus poëtas. Eriá mesma tròp paubre per lu farjar. Per 'quelas manièras los prumiers alens poëtiques aurián poguts esir dins 'quau país de miderias quante desempuèi l'atge-mejan, la gent se replejavan sus ilhs mesma e taschavan de tirar la màger part de la natura, totjorn de batalhar emb una terra meschenta, sens parlar dau temps ?

Erián febles laidonc pervenents quante la poësia reclama de l'audàcia. Avancián tot suau emb la desfiança de la prudéncia. Posats, suaus, se sonjant mas mesfiós maitot d'ilhs-mesma e subretot daus autres, o b'etot d'aquilhs-quí visián de près ; espaurits per la subtilitat daus estranhiers e mai que mai de la simplicitat daus lurs. Las nautas concepcions se troban dire adonc se'n tornetan virar fierament vers lu trabalh, la preseverança e l'economia, sens obludar d'adjúnher l'onestat. Gracia ad aqueu fond d'onor estrech e ad aqueu bon sense un pauc egoïsta, sabián se persevar dau « Don Quichotisme » dau monde dau mieijorn e dau fin de la gent dau nòrd.

N'i a pas mestier de lurs damandar de las grandas chausas. Mai d'un s'espelirá dins la pita industria o ben lu pitit comerci ; d'autres per esser coratjós, suaus, regardent, engenhós, totas valors pròprias a 'questa terra, surtiran de l'esgada per trapar la gloria militaria o b'etot la gloria scientifica ; mas fau pas esperar aprep de la gent de l'imaginacion, se'n troba dire.

Per la punta daus « literators » coneguts, lors facilitats se son nascudas, frutgeten a París. Aquilhs que restaten dins lur mitan prumier an botat dins lur estile las manièras bonas e meschentas de lur « raça » (3). Son benleu estalordits mas de la mesma faiçon s'escartan mens dau chamin que los escrivans dau Langadòc o de la Provença. Tiran lur rajon pesament, suau e fan gaire parlar d'ilhs.

Veiquí 'na pita galaria de nòstres poëtas picats dins la terra lemosina.

Nòtas :

  1. sus lu sit de la CLO (crebada despuèi) : L'airal nòrd occitan pausa qualque problèma especific: similitud e interferéncia amb los parlars d'oïl sus sa frontièira septentrionala, pesada mendre de la creacion literària, esparpalhament dialectal, retards preses dins la mesa al ponch d'una normativizacion escricha, resisténcia a la miègjornalizacion de la decision.
  2. au pròpri coma au figurat.
  3. entrecrochetat per vòstre servitor : n'i a de raças que per los raçistes.
-!-
-!-

Propaganda per un cafè

joan-peire 25/11/2009 @ 13:15

Un cafè non-biò, non equitable, beleu 40€00 lo kg de cafè capitaliste contre 18€00 chas l'espicier biò, n'autres l'am 'gut 'na vezt a 10€00 lo kg per lo biais d'una cooperativa anarchista... mas lo filmonet de la societat de l'espetacla es 'quí per far rire.


Parking - Gregg's Commercial - For more funny movies, click here