Bon, i a l'autra colha de Val dins 'quela videò mas tornar auvir daus taus perpaus, 'quò es 'na bona chausa per lo benaise !
Categoria: Nhòrlas
N'i a pus ren...
Sabe, quò pas mau-aisat de se mocar ! Zo sabe !
L'oglian e lo couyo
Aviá promes la version originala de l'aglan e la coja, vei-la-quí, afin, la version gogolisada. Segur que botarai mai d'una vetz de las fablas dau Foucaud, mas pasmai dins la grafià "sabe-pas-tròp-coma-dire", nonmàs dins la grafià "classica".
Lou Boun-Dî se troumpo jŏmai ;
O fai toujours bien ce qu'ô fai.
Quelo varta, Lo Fountèno l'ŏpouyo
En-d un ŏglian, en-d uno couyo.
Sei coûre de Roumo ô Peirou,
Soun- eime n'o mâ-quan meitiei d'un poutirou.
Preitan l'ôrelio, eicoutan lou.
Grô-Jan, lou jau de soun vilage,
Fŏzen un jour soun- ŏvouca,
(M'eivî que lou veze planta,
Sâ mâ dŏrei soun cû, en soun chai de coûta),
Dijio : « Corbleu ! qu'ei bien doumage
Que lou Boun-Dî m'aye pâ counsulta,
Quan-t ô siclie quelo citroulio
Subre no si pitito doulio.
Grô-Jan ! si tu viâ eita qui,
De segur lo sirio pendudo
En queu grô rouvei que veiqui.
Lo s'î sirio plo mièr tengudo,
Mai lou mounde l'ôrian mièr vudo.
Que signifio sû quel ŏglian ?
M'eivî qu'ô juro ne sai quan.
Tan mai lî pense, tan mai veze
E lo citroulio e lou rouvei,
Tan mai dize que foulio vei
Mei lo couyo, quoiqu'un nen dize,
Ente quel ŏglian Fugue mei. »
Tou-t en bŏlian lou bal ŏ no talo critico,
Veiqui moun Grô-Jan que s'endèr,
Soû lou rouvei, lou ventre en l'èr.
O ne raibo mâ politico...
Quan, tou d'un co, 'n ŏglian ve ŏ toumbâ
E li fŏgue pissâ lou nâ.
« Oh ! oh ! se disse-t-eu, sirio be un brâve gage,
Si lou Boun-Dî que preveu tou,
En plaço de l'ŏglian, guei mei lou poutirou !
O m'ôrio be eipouti tou moun paubre vizage !
Grô-Jan ! Grô-Jan ! Te meilâ pû
De ce que fai queu qu'ei ŏssû.
Se qu'o tou fa se mièr que n'autrei
Ce que fô ŏ châcu de n'autrei. »
E moun Grô-Jan de s'en tournâ,
Oprei vei eissuja soun nâ.
O voû, Messieurs loû filosofei
Queu sei toû gongliei, toû bien gofei,
Que ne chŏbâ jŏmai, ŏ tor et ŏ trŏvèr,
e countrerôlâ l'univèr ;
L'ŏfà de Grô-Jan voû regardo :
V'ŏvertisse, prenei lî gardo :
Loû beu argumen que voû fâ
Pourrian be, coumo ŏ se, voû toumbâ sur lou nâ.
J.Foucaud
L'aglan e la coja
L'aglan e la coja
Lo Bon-Diu se trompa jamai ;
Eu fai totjorn ben çò qu'eu fai.
'Quela verta, La Fontaine l'apoia
Emb-d'un aglan, emb-d'una coja.
Sens córrer de Roma a Pero,
Son eime n'a mas quant mestier d'un potiron.
Preitan l'aurelha, escotam lo.
Gròs-Jan, lo jau de son vilatge,
Fasent un jorn son avocat,
(M'es 'vís que lo vese plantat,
Sas mans darrier son cuòu, emb son chap de costat),
Dijia : « Corbleu ! Qu'es ben domatge
Que lo Bon-Diu m'aje pas consultat,
Quante eu sicliet 'quela citrolha
Subre 'na si pitita dolha.
Gròs-Jan ! Si tu 'viá estat 'quí
De segur 'la siriá penduda
En 'queu gròs rover que veiquí.
'La s'i siria plan mielh tenguda,
Mai lo monde l'aurian mielh vuda.
Que sinhifia 'sús 'quel aglan ?
M'es 'vís qu'eu jura ne sai quant.
Tant mai li pense, tant mai vese
E la citrolha e lo rover,
Tant mai dise que faliá 'ver
Mes la coja, quoiqu'òm ne'n ditz
Ente 'quel aglan fuguet mielh. »
Tot en balhant lo bal a 'na tala critica,
Veiquí mon Gròs-Jan que s'enduerm,
Sou lo rover, lo ventre en l'aer.
Eu ne raiba mas politica...
Quand, tot d'un còp, 'n aglan ven a tombar
E li faguet pissar lo nas.
« Òu ! Òu ! Se disset-eu, siria ben un brave gatge,
Si lo Bon-Diu que prevei tot,
En plaça de l'aglan, 'guet mes lo potiron !
Eu m'auriá ben espotir tot mon paubre visatge !
Gròs-Jan ! Gròs-jan ! Te mesla pus
De ce que fai queu-qu'es assús.
Se qu'a tot fach, sap mielh que n'autres
Çò que fau a chascun de n'autres. »
E mon Gròs-Jan de se'n tornar,
Aprep 'ver eissujat son nas.
A vos Messieurs, los filosòfes
Que setz tots gògas, tots ben gòfe *
Que ne 'chabatz jamai a tòrt e a travèrs
De contrarotlar l'univers ;
L'afar de Gròs-Jan vos regarda :
V'avertisse, prenetz li garda :
Los beus arguments que vos fatz
Porian ben, coma a se, vos tombar sur lo nas.
D'aprep J.Foucaud
Vos promete de tapuscrir 'n'autra vetz la version originala e de far un bilhet conhacopedesca sus Foucaud.
* Que sei toû gongliei, toû bien gofei,
Las nòtas dins lo libre balhan : Gongliei, "bien réjoui". Ce mot, tel qu'il est orthografié par Foucaud, n'a nullement la physionomie limousine et n'est pas, du reste donné par Dom Duclou. Peut-être faut-il lire goguliei, dérivé de l'anc. franç. gogue, plaisanterie...
~~oO(^!^)Oo~~
Una videò per far chamjar lo vejaire de la Mela sus los òmes ? Afin, espere !
Cresput o chaulat ?
Vos fau :
- 250 g de farina
- 150 g de burre
- 25 g de sucre
- 10 dl de crema frescha (o de la crema liquida)
- 1 uòu per la pasta, 1 per dorar.
- 'na pincada de sau
Boirar tot dins una topina. Desboirar la pasta emb vivacitat, pastonar emb la man sans esitar. Burrar un motle avant de lu chamisar (quò es de dire, cubrir lu motle burrat d'una fuelha de papier sulfurisat). I metre la pasta e daurar emb l'uòu (o solament lu jaune, coma v'autres voletz). Far cuèire 45 minutas, forn th 5/6 (veire las correspondéncias aquí fin de la pagina).
Per la pita istòria, ma mair poguet pas se tornar 'pelar còp-sec dau nom d'aquela galeta. Puei, lu nom tornat de'n prumier fuguet "chaulat" perdequé aviá 'guda vut sa mair lu far cuèire dins 'na fuelha de chaul. Coma faguí remarcar que me dins 'na fuelha de chaul, i metriá plus vitament "una fòrma de farcit per 'nar emb de la charn", 'la se metet a tornar charchar per me balhar "cresput" coma nom. Fuguí pas mai convencut emai siá lu mon d'aqueu bilhet.
V'autres lu sabetz benleu queu nom ? Sei prenor !
E per far s'esmalir los tuors de franchimands : l'autre dissabde aprep mieijorn, era per far ma permanença dins "lu luòc de la gaucha alternativa" d'Orleans. Coma i a gaire de monde que passen e per alisar lu meu costat "Oui-Oui©", faguet 'quela galeta per lu quatròra. Bon, ren de mau jusca aquí. Las quatre òras soneten, surtí la galeta e començi de la copar per la partatjar. Coma sovent los dissabde, i a mon "amic" de l'alternativa liberticida (AL), lo tipe pas-gai-per-'na-pruna dau PCF-CGT, e doas autras personas tendència SUD (lu sindicat) & "bebesançenot".
CGT-PCF : Aürosadament que Sarkozy es regent per la gent coma te !
Me : Perdon !
CGT-PCF : Fau aver de l'argent per se paiar los produits.
AL : Segur, emai siá 'na recepta lemosina, i a que los "bòbò" per far de las chausas entau.
Aquí deve ben dire que ne sabiá pus ente erá. I a un liam entre ma cosina e lu tsarkosy ? ? ? far de la recepta populara quo es "bòbò" ? ? ?
Bon, coma sei tròp colhon per m'estre tirar d'aquí leu-leu, 'chabet de copar lo gateu e vouguet ne'n balhar un bocin a la gent alentorn.
SUD : Quò sembla bon, qu'es quò ?
Me : Pòde pas te balhar lu nom perqué lu conéisse pas. Ma mair 'pela quò "cresput", mas pense que quò es pas lu vertadier nom.
"bebesançenot" : Ses pas d'origina francésa ?
Me : Se, mas vene aquí mai d'una vetz emb daus gateus de chas me, per partatj...
"bebesançenot" : Ses gentil, mas t'imagines la merda se totas las gents se meton de parlar son "patois"...
Me : 'resta 'quí emb 'quela... (los autres eran petar de rire, adonc esperava 'na camerá cachada e lo Jacques Roulant)
SUD : Laissa lu, sap pas tot quò.
-Te, la CGT-PCF, un bocin coma fòla vergonhosa, lu vales ben ! Sens dobludar que dins ma cosina quo es benleu coma dau temps dau Ceausescu per te, quante dubri la pòrta dau forn, me sembla auvir lu tsarkosy.
-Te, lu liberticidor, un bocin avant que raives d'organisar un kolkoze ente los preisoniers politics vendron la mesma merda que carrefour© !
-Te, lu "bebesançenot" un bocin per minjar coma ton amic omofòbe de la LCR (aquì lo regent de la LCR a vertadierament un probleme emb los gais).
-Te, lu "Sudiste" as de la chança qu'am pas parlar de l'energia nuclear.

Bon aniversari, monsur lo President ! !
Agar e Ismaël
Un pauc de cultura sus queu joèb.
Dins la genèsa (XVI)
Abram e Saraï vivián urós tots dos dins lo desèrt : 'na pita tenta, quauquas chabras...
Mas 'n'ombra ennivolaviá queu ceu tendéncia biblica : Saraï erá vaciva.
Bon, lo coble erá liberat non pas coma lo Ratzinger©, adonc la Saraï balhet la soá serventa au Abram a l'espera que quela quí asseguresse sa descendéncia. Abram, be, erá pas tròp colhon e bichet la serventa. Quò sens far 'tencion, Abram metet pas la capòta, Agar prenguet pas la pilula, adonc, pas mestier de far un dessenh, siguet presa.
Quò dura jamai gaire las afars a tres, Saraï botet defòra la serventa 'na prumiera vetz. Agar espaurujada (1) fuguet dins lo desèrt e aquí, un ángeu venguet la visitar. La paubra filha se faguet farcir la testa e l'employat daus dius li prometet lo bonur per ela, son goiat se ela erá obeïssanta. Vei-la-quí nòstra pita Agar que tornet chas Abram e Saraï.
Agar enfantet Ismaël.
Dins la genèsa (XXI)
Dins queu temps, lo vielh diu, un pauc vinvòla, se tornet 'pelar d'una promessa faita a la Saraï. Bon, ela maitot anet far las emplètas. Abram tornet dins l'istòria per balhar lo nom d'Issac au goiat, lu retalhar e per veire sa femna jalosar la serventa. Un brave tipe queu Abram, damandet conseilh a diu, directament (2), los ángeus quo es per las filhas. Diu rasseguret lo Abram per lo pitit Issac, quo es queu-quí lo bon, pòt botar la servanta defòra (veire ilustracion).
Horace Vernet : "Agar chassée par Abraham".
Abraham se levet de bon matin ; prenguet dau pan e 'n oire d'aiga, balhet tot quò a Agar, e la pita coma lo goiat s'en fuget se pardre dins lo desèrt de Beer-Schéba.
La seguida, la seguida d'aquela istòra, ben lo Ismaël balhet naissença aus prumieras tribús arabas, Issac aus tribús d'Israèl e dempuei degun dintra lo prumier mas bastard e lo second mas legitime, degun vòu calar dins quela afar d'esser lo preferat d'un diu fotor de marda.
Nòtas : los noms an pas estats chamjats dau sit Insecula.
1/ "Agar agarde dans le desert" en francés, EDR :p
2/ los contaires dins la bible an pas botats lo numerò per damandar de 'restar la guerra.
~~oOo~~
Per los professors e las professoras
Las novelas d'i a 25 ans son de bon legir per v'autres. Vos fau picatz sus l'imatge.
E viva la Dordonha liura !

digg it
del.icio.us




