Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis

Un jorn t'i tornaràs far !
Lo joèb de Jan Peire

Categoria: Simplicitat volontária

07/07/2008 GMT 1

Un libre occitan e descreissent - l'Arquibaunobiliconofatz

joan-peire @ 22:44
Queu recuèlh de novelas es per la jounessa (12<17 ans) o per los començants coma me. Queu recuèlh es de bon legir de per la diversitat d'autors e d'autritz : Chapduelh jusca a Barís ne'n passant per Pessamessa, Roanet, Vernet e dau lemosin jusca au gascon ne'n passant "encò dels salvatges" fasem un brave viatge linguistica :-)
Las istòrias son variadas, cortas, per una, un pauc vielhota mas quò compta pas.

Bon, dau bon legir, mas descreissent perqué ? Perqué i a tres novelas que son dins quel esperit :

Far autrament e mielhs emb mens de mestier.

  • "Los lutins, las chaiolas (1) e l'ANPE" - Chapduelh : conta la faiçon que sem 'ribats de minjar de la merda. Bon vos dise que quò es la fauta daus matematicians que son totjorn a comptar. L'istòria es vertadierament bona.
  • "Albèrt" - Vernet : novela ònte un ordinator apren de la poësia, quò zo fai tombat ne'n amor d'una goiata. De notar per la jounessa des annadas 2008 que dins las annadas 80, msn©, lo pergaaurelha, lo balador MP3 quitament la mirga n'existavan pas ; adonc, jòune, l'istòria pòt te semblar estrannh ela es tipica d'aquelas annadas.
  • "L'òmi qui avè esposat ua marquesa" - Barís. Se aviá legir quò dins los meus quinze ans, seriá estat benleu mens colhon d'escupir sus lo patrimoni. Quo es una istòria emb lo diable, un "praube òmi" e "ua hemna de grana beuta". Lo tipe rencrontret lo diable, lo diable tornet querre sa moneda... Per saber se i a una caissa de veire, de las fadas e perque pas un rei sus lo seu chavau vos fau legir la novela...

... e tanben las autres.

L'arquibaunobiliconofatz - Colleccion "A tots-a votz" IEO (1982)

nota : 1 - chaiolas o limaç, churga

08/06/2008 GMT 1

Private òc festival :-)

joan-peire @ 13:43

Qu'es fach, sèm ne'n partança per condurre lo monde. Per mon perron, una jornada a batalhar dins la cosina per far los gasteus.

capture4.jpg

Per la pita istòria, clafotis & flaunhardas son escrich coma quò, perqué lo tipe de la comession minjar a pas 'gut lo temps de passar darrier me. Quand a vist la grafia, ai promes un debat participatiu per lo dessèrt sus lo respech de las culturas minorisadas (aviá prevust la chausa ne'n botant una estela).

01/06/2008 GMT 1

Lo chuc de l'espargue

joan-peire @ 21:31
Non, quò's pas un chause de sèxe mas de cosina.

Vaiquí la petita istòria. Queu miedjorn ai preparat per l'entrada de las espargues dins lo cuechvapor. Jusca a 'quí, pas de que botar lo cuol dau chat, forà qu'aviá surtit las espergues dau bòl sens lu voidar.

Avem minjat e los amics decideren de far la vaissela, perqué non, mas quilhs essabanits obluderen lo cuechvapor e lo piti fond d'aiga salada emb tres bocins de testa d'espergue. E me d'aver pas volgut jugar lo controlor dau trabalh 'chabat, ai pas fach 'tencion.
Avant de 'nar nos permenar, lors ai damandar de far trempar un pauc de riz per lo ser. Ai ren controlat.

'Nèram ne'n permenada dintre los auratges e culhiguèrem las darnièras flors de caciers (o acàcias). Et un tanqua de mai :coquelicot.jpg

La paret traucada
lotja los tres petals
dau rojilhonet. 1

De ser, aprep l'auratge,
resta tres pelhas rojas.

De ser, pendent que fasiái los binhets, ai damandat a un dos amics de metre lo riz a cueire. Quante ai volgut, 'chabar de preparar lo riz, vegèri quauques bocins verds.
Me : Qu'es quò ? as mes de l'ortiga ?
Eu : Sabe pas, ai mes dins ton fond de saussa de queu miedjorn. Minjas de l'ortiga ?
Me : Quela saussa ?
Eu : Ben...

E quí ai compres. Quò es pas tan greu que quò, mas sus lo principe...
Ai gotar, ren a dire, quò es deliciós. Ai baptisat mon amic Ratatolha e lo plat, "riz aigat d'espargue".

pict0271.jpg
Nota : 1, balhat per ma mair, ai trobat maitot "ròsela", adonc "de la ròsela" n'i a 5 sillabas totparier ; quò, sens obludar que los rojilhons an mai que tres petals
:-)

29/05/2008 GMT 1

Los binhets emb las flors dau cacier

joan-peire @ 20:02

Quò es la plena sason per 'quela recepta. Vos fau per dietz binhets :

180 g de farina - 1 uòu - 50 g de sucre ne'n podra - 100 ml de lach - 150 ml de bièrra blonda - 1 sachon de de sucre vanilhat - de la sau (una pincada) - de l'òli per la padelada - las flors dau cacier ;-)

fleurzoom.jpg
La recepta ne'n francés

1- Fasetz chaufar lo banh d'òli (dins la padela nauta o dins una caçairòla)(max 180°c).
2- Dins un ensaladier, botatz la farina, la sau e vos fau far un pitit potz. Dins queu potz, adjunhetz l'uòu, lo sucre, lo sucre vanilhat e boiratz lo tot.
3- Apondetz le lach, la bièrra. Foetazt un momenton per rendre la pasta lisa. Daissatz posar 15 minutas.
4- Secodatz las flors per las netiar e far tombar las pitas bèstias.

Per far los binhets :
5- Prenètz una grapa par la chamba e botatz la dins la pasta puei dins la padela plena d'òli 3 minutas de chasques biais. Pòdetz far 2 binhets a la vetz.
6- Apondetz un pauc de sucre (o b'etot dau sucre glaça) e minjatz tant que qu'es chaud.

28/05/2008 GMT 1

Lemòtges la roja, iniciatritz de la Revolucion !

joan-peire @ 21:46
Ier de ser, sei 'nat veire una programacion de 5 corts metrages sus 1968. I sei 'nat sens tròp me trantalhar perqué ne'n ai un pauc mon confle de 68, e mesma lo títol de la serada "Mai 1968, ce n'est qu'un début... ?" me fasia mai pensar a una encontra d'ancians combatent-e-s de totas las causas (1) qu'a una serada cinemà.

Sochaux, 11 juin 1968 : film documentari (França 1970) sus una manifestacion d'obriers dins las usinas Peugeot. La vila, l'encontrada entièra se tranformèt ne'n champ de batalha. Quitament los CRS se tireren d'aquí perqué tota la gen semblavan revoltats...
Una partida dau film es facha de la paraula daus obriers temuenhs daus eveniments.

Mon vejaire : lo film tipe d'aquelas annadas.

-=0=-

Révolution : film muat espicedelic (París e Ròma 1968) obludat dins una cava pendent 35 annadas. Meitat jornau filmat, meitat tract, lo film es jostitolat "ce n'est qu'un debut, continuons le combat"...

Mon vejaire : queu film era obludat, quò es pas per ren, auria degut lu restat.
La fin de queu film a provocat lo romar d'una pita vielha contra quauques jòunas filhas. Las goiatas rigolavan talament lo film era interessant, la vielha explicava que dins un cinemà, devem aver dau respect per l'obra, mesma se ela es malaisada. La jòuna prof explicava que lo respiech es un còdi sociau e que sèm pas forçats d'èsser redde coma un pic. La vielha a 'gut totas las penas dau monde a far comprendre que la libertat invocada ven de mai 68 e que, non, las chausas son jamai tengudas per de bon, per totjorn sens combat. Quò era 'quí lo sens de sas remarcas contra la jounessa, ren de mai.
Una vertadiera seissanta-uechtarda encara viva, òsca per totas las pitas vielhas.

-=0=-

Les paradis perdus : ficcion (França 2008, premi Jean VIGO) d'un brivista, Hélier Cisterne.
Mai 1968, una nuech, la jòuna Isabela dintra chas ela, nafrada. Sos parents vòlon fugir lo París treblat per la campanha mai calma. La vita e la consciéncia de la pita Isabela van prendre una autre direccion quand ela vai decubrir la vertadiera natura de son pair...

Mon vejaire : los eròis son stereotipats, l'intriga l'es vertadierament pas. Un bon film.

-=0=-

We are winning don't forget : film experimentau (França 2004) realisat emb una seguida de fotòs.
Quò debuta tot doçament per balhar de la vitessa dins l'accion e dins las faiçons de manifestar e, per la poliça, de tustar sus los manifestants.

Mon vejaire : un chap-d'òbra.

-=0=-

L'aube : film de Pierre Merejkowsky (Lemosin 2007). L'auba debuta dins un prat ònte un tipe picat sus un barricòt, parla a doas vachas, puei eu parla a doas femnas sus un tractor, puei lo grop es filmat dins un vilatge, puei, puei e puei, e puei sem dins Lemòtges. Lo discors es mai agut :

Volem la decreissença

mai agusat :

Tiratz vostra monedas de las bancas

e sem totjorn dins Lemòtges per refusar la competicion, per far grandir lo grop. Avem una parlicada emb lo MEDEF ònte tsarkosy balha lo seu acòrd per far la Revolucion, e ben visa piti. E Lemòtges la roja bolega, una manifestacion, doas manifestacions, una bandiera, doas bandieras, mila bandieras jusca a l'Organisacion de las Nacions Unidas ònte l'Amassada clapa quand la Renda Universala es votada.

Mon vejaire : Paubres pitits de paubres pitits, queu film es una bufada d'aer fresche (ne'n mai d'aquò ai pas forçament un vejaire objectiu sus tot)

-=0=-

nota sus la serada organisada per Centre Images dins lo cinemà "les carmes" :
1- rendètz-vos dins quauques annadas, serai benleu mai pir :-)

27/04/2008 GMT 1

Una recèpta d'espargue per festar lo solelh.

joan-peire @ 19:07

- una bòta de pit'espargues verdas
- quauque grun de sau
- una pincada de sau
- dau pebre
- un gran d'alh
- dau burre
- una padela e dau fuòc.

Preparacions : se las espargues son gròssas, las fau blanchir (2 minutas dins de l'aiga bulhinta). Ne'n mai d'aquò, fau apchar l'alh.

Dins la padela chauda, botatz dau burre. `Tencion de pas lu far ennegrir. Aprep, botatz las espargues, l'alh apchada, salatz, pebratz, boiratz lu tot e crubretz la padela.
Tres minutas coma quò e fau remuar una prumiera vetz. Tornatz salar e pebrar. Daissatz cueire, cubert, tres minutas de mai, tuatz lo fuòc e qu'es `chabat.

Facil de far, quò pòt èsser acompanha d'una poma (la frucha) cueicha de la mesma vetz.

pict0094.jpg

A saber : quò es afrodisiac, quò fai tornar la femna dins la maison ne'n tres jorns e quò pòt adjudar dins las revisions dau bac.

13/04/2008 GMT 1

Altertorn de la diversitat cultivada

joan-peire @ 15:06

Altertorn de la diversitat cultivada per una planeta non dopada.

L'altertorn es una manifestacion itineranta destinada a far la promocion d'una agricultura non intensiva, respectuósa de la natura e daus umans que la fan valer. Dins un ambient de festa, las coneissenças balhadas aus politics e a la gen per l'ocasion, se crocharan a la nocion de dopatge que tots son d'acòrd per ne'n denonciar l'existéncia dins l'espòrt. Fasent remarcar que lo dopatge de la terra e de la plantas es una practica correnta dins l'agricultura intensiva (engrais, pesticides, plantas geneticament modifiadas...), l'altertorn balha de veire d'autres modèls agricòlas mai respectuòs per l'environament, balha de pensar la biodiversitat tot en garentissent la soveiranitat dins l'alimentacion.

Queu concèpt de diversitat es egalament declinat per la cultura (cosinas, lengas (1), musicas, danças...) sus los sitis de pausa d'una granda bocla realisada sus de las vias verdas, percorudas a bicicleta dins un esperit de paratge.

Notas : ai reçaubut quò per lo grop de la simplicitat volontária. pense que lo program es fòrça ambicios. la ccordinacion es realisada per los verds, acuèlh païsan, la FNAB, los amics d'acuelh païsan, los amics de confederacion païsana, attac, Terraliança e altercampanha.

1- per las lengas quò es lo 21 de julhet, Vilanòva/Olt. 'tencion, quò deuriá èsser chapotar per los esperantistes benleu pas per las lengas autre que lo francès (pense pas que la gen van 'nar deschargar lo programe informatic IKURSO per aprendre l'esperantò e parlar solament dins 'quela lenga).

24/03/2008 GMT 1

Lo dinnar per la Sonià

joan-peire @ 20:19

Dissabde,pict0078.jpg mon anciana veisina èra tornada per passar una partida de la longa dimenjada dins sa familha. De la mesma vetz qu'èra un biais per ela de far lo torn daus amics. M'aviá conhat dins la trencha dau dinnar.

Des lo mandin, ai preparat un pan, l'ai fach cueire a miedjorn. Ai 'chaptat au merchat dos pissalaits e daus granos (1), dau miau, de l'alh, de las pomas (la frucha), dau cabecon. Me vaiquí pres per far a minjar per ma Sonià.


Los granos son mes dins lo cuech-vapor, los pissalaits (durs amb lo boton de la flor, quò es ben tòst la fin) son metuts dins un topin amb una pinçada de sau e dau jus de citron.
De queu temps ai preparat una pasta brisada, ai copat las pomas, un peron, botat en dessur l'aparelh (calhet de sojà (2), uòus, farina) e vaiquí una tarta.
Aprep quò ai preparat las tartinas : una brava trancha de mon pan, de l'òli, dos pruneus, un albricòt. 'Quí, dau miau alhat, de la frigola, de l'espeluchas de cabecon e per 'chabat un pauc de parmesan. 15 minutas au forn (th 4/5).
Lo cuech-vapor tuat, ai surtit los granos, los ai posats dins una 'sieta per qu'ilhs fregiscan un pauc.
pict0075.jpg

Quò es 20h00 quante Sonià 'ribèt. Ai 'gut lo temps de 'chabar las doas 'sietas composadas per auvir un : mon Jipi tu es lo rei de las pitas composicions fachas amb tres bocins de ren e quò sent bon.

Avèm pas beguts de vin perqué seguís un regim (arrest dau tabac e èsser comediana fan pas bon menatge per los abits). Sonià m'a mesma fach legir un pitit tèxt ne'n occitan (Jan Ganhaire dins las novèlas de l'estranh) per me balhar daus conselhs : respirar, bufar, articular, descopar...

Sabètz, nos avèm obludats las misèrias dau monde per profitar dau moment present !

notas :
1- sabe pas coma s'escriu queu mot. Per la gen de la campanha quò es de las testas de chaul (o caulet) copadas just'avant la florason (ma granda e ma mair fasián quò amb de la testas de chaul "campalié" (lo chaul per lo conilh e la lapina)).
2- lo calhadis es realisat amb dau lach de sojà e un pauc de quefir (kefir en francés). Vau botar la preparacion mas un autre jorn.

17/03/2008 GMT 1

Per lo Tibet ॐ

joan-peire @ 09:35

Per balhar una possibilitat de combatre (1) la dictatura sens violença :

5.gif

E doas associacions : França-Tibet o Solidaritat Tibet

Om Mani Padme Um

Vejaire dau Canadà

Vejaire de la China

Notas : (1) simbolicament perqué se degun 'chaptava la merda "made in china", la dictatura se trobariá sens poder (coma per tots los "boycotts").

 

11/03/2008 GMT 1

Totjorn per lo minjar

joan-peire @ 15:40

Un pau de propaganda per un siti oèb sus lo minjar dau cantal


ardoise.jpg

e una videò de mai trobada aquí sus lo joèb.

Se canta
par Per-la-musica

Mai un liam de cosina

Contactar la redactritz o lo redactor | Archius | Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis