Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis


Categoria: Simplicitat volontaria - cosina

Setmanas 5 & 6

joan-peire 04/02/2010 @ 22:00

Veiquí lu temps dau segond bilhet per parlar dau « minjar çò d'aquí ». Avant de balhar la lista de las pervesions de la paucha orleanèsa de mens de 40 ans, fau 'na pita mesa au punt.

Aquela accion es d'esposar non pas la vita estraordinaría d'un vilaud mas pitit a pitit d'ilustrar las contradiccions, las facilitats, las chausidas. Es un esemple pratica non pas per lu segre per lu cuòu coma un pitit chin, mas per iò prener coma una perpausicion.

~~~

'Queu dissabde, au merchat daus productors, i aviá enquera daus bulbes de cerfuelh (10 €00 / Kg), de las pomaterras (1 €20 / Kg), de las caròtas rusticas (1 €30 / Kg ; de notar : lu barqueton de carotas iranjas rapadas es vendut 1 €62 / Kg chas lu super-discontor, sans dire d'ente 'las venen), de las raiças blanchas (4 €00 / Kg), dau chaul roge (1 €00 la testa), de la raiça negra (1 €00 lu bocin) e 'na bòta de porrat (1 €50 la bòta sens tròp de verdura). Per las fruchas de la quinzaina entranta, me sei contentat de pomas Belchard (1 €50 / Kg) e de l'òfra granda « fau voidar nos refrigerators » 2 €00 los 3 Kg. A 'queu pretz, 'quò es pas dau biò, segur, mas 'la 'chabarán esbolhat dins 'na compota (de notar dins lu supermechat, los 4 pitit topinots de plastique e la surenvelopa de carton son balhats per 3 €80 lu Kg, 3 €47 lu kg chas lu super_discotor, mas 'queste darnier fai una òfra de 2 Kg de pomafruch a 1 €89 se v'autres en prenetz 3 Kg, comprene pas, 'quò es tròp concepte-de-publicitarí per me).

Per informacion, legissava dins la propaganda que lu super-discontor embrena ma bóitia a letra qu'i avia 'na promocion sus las cerealas emb dau glucòsa a 4 €35 lu Kg, contra 3 €59 las cerealas de basa dins l'espeçaria biò.

~~~

Veiquí lu menut que la dimanjada es estada retirada

 

setmana 5

setmana 6

Diluns

Purea de peseus

Bunhet de raiças blanchas

Dimars

bulbes de cerfuelh rissolats

Crespas

Dimercres

Pan perdut

Tòfu & chaul roge

Dijòus

Fuelhetat de formatge

Purea de lentilhas

Divendres

Porrat bechamèla

Pizzà caròt

 

pict0087.JPG

De la gent m'an damandat de las receptas realisadas emb daus legumes secs, veiquí la dau diluns, emb daus peseus (lu « pois-chiche » francès). Per 4 personas :

Fajatz trempar 200g de peseu dins un topinot dau dissabde juscau dimenc mieijorn. Vidatz l'aiga, rinçatz e tornatz botar los peseus dins lu topinaot mas sens aiga 'questa vetz, un pauc coma per far germar las granas, cubratz.

Lu diluns mandin, tornatz rinçar un còp de mai avant de los far bulhir 5 minutas dins 'na casseiròla, ras cuberts d'aiga. Tornatz rinçar avant de los far cueire fin finala 1 ora dins 1 litre d'aiga.

Dau temps de la cueisson, pialatz 1 'lissa, la desgermar avant de la apchar ; pialatz e esbocinatz 1 eschalòta. Boiratz ben las doas e ajutatz 3 torns dau molin de pebre e ½ culher de curcumin. 'Queu boiradís será gietat dins los peseus ¼ d'ora avant la fin de la cueisson.

L'ora achabada, molinatz tot aquò e avant de far lu servicí, ajutatz 1 culhèra de vinagra de citre e 1 fialat d'òli d'oliva, 'na pincada de sau.

Aquela recepta es tant valabla per las fevas sachas, los « azuki », lu sojà. Fau solament chamjar lu temps de cueisson.

pict0088.JPG

Avant la purea de peseu, perdequè ne pas minjar 'na salada composada :

- 2 pomafruchs esbocinadas

- 200 g de raiças negras tranchadas

- 100 g de granhons

~ 20 g de miau ente bonha 'na 'lissa apchada.

Fau boirar tot aquò dins 'na sieta.

Aprep la purea, perdequè ne pas far bolar 'na pera dins una infusion de telhòu e de menta :

- 4 bravas peras

- dau telhòu e de la menta

Preparar l'infusion dins 'na granda casseiròla, quente 'quò bulhit, i gietar las peras 5 a 10 minutas. 'Na vetz freda, la posar dins 4 bòls e tornar preparar una tisana e la versar dins los bòls. De minjar chaud, fred, tèbie...

~~~

Fau chosir lu noveu logotipe biologica

joan-peire 24/01/2010 @ 12:00

Los parpalhònautes son convidats a la votacion per chosir lu noveu logotipe biologica de la Confederacion Europeèna.

Avetz d'aicí au 31 de genier per chosir permis los 3 pre-seleccionats sus la totalitat presentada per quauques 3 400 estudians daus 27 Estats de la Confederacion Europeèna.

bio.jpg

La Comission-non-democratica de la Confederacion perpausa a la gent de perticipar per una votacion en linha. Lu logò chosit será lu noveu simbòl oficiau daus produchs biologica dins tota la Confederacion dès la debuta de Julhet 2010. Contrairament au logò usat au jorn d'auèi, l'usatge du nuòu logò será obligatori per tots los produchs biologiques pre-embalats venant d'un daus 27 Estats confederats.

Lu logò biò figurará a costat de las autras mencions qu'infòrman sus las qualitats d'un produch certifiat per un organisme certificator agreat en França per lo poder e per son indepença, sa competença e son impartialitat :-)

Los logòs nacionaus, privats o non, coma lu marcatge AB, podran totjorn estre usats.

De legir, en sus, dins la tiala occitana :

E non, los tests suls animals sont pas encara fòrabandits ni acabats. L’informacion sus aquò es tan opaca qu’avètz encara segurament en çò vòstre un fum de produits testats suls animals. Concernon pas sonque los cosmetics « de femna » (maquilhatge…) mas tot çò qu’es tanben produits d’igièna (gel docha, shampoo, crema pel rasatge, crema pels nenets…) e de netejatge (per la vaissèla, bugada, eca…), que lor inocuitat dèu èsser evaluada tanben.

La seguida es aquí

Setmanas 3 & 4

joan-peire 19/01/2010 @ 21:57

Lu prumier bilhet d'aqueu engatjament se descubra quante las darnièras traças de neu se desneblan, fòra 'na meschenta bisa dau mandin. Afé, lu merchat dau dissabde tòrna estre ben achalandat.

mca1.jpg

Lu prumier merchant visitat es lu laitier per pausar la botelha de lach vida contra una plena e un topinot de cresma (totau : 2€80 ).
Aprep marche corrèr chas « marches de la racinerie », son daus merchants dau barrí d'Orleans (totau : 5€30), daus merchants de raiças. An daus pissalaits e daus chicons de cava, de las caròtas rusticas que serán minjadas cuechvaporisadas emb un fialat d'òli d'liva perfumada aus cèps :

Òli perfumada aus cèps
Per iò far, fau chaufar suau-suau 20 cl d'òli (~ 15 mn), tuar lu fuòc avant d'i botar 80 g de cèps sècs. Paussar 2o00 de temps avant de filtrar. 'Quò es 'n'òli d'acompanhament, la savor se mesla fòrça ben emb lu vinagre de citre.

Faudrá gardar 2 caròtas per preparar mai de las raicas blanchas (pastenaga) 'na torta lemosina.

La torta
Per la pasta, vos fau :
- 500 gramas de farina (blat negre quo es melhor mas la blancha pòt o far)
- 1 veire d'aiga
- 1 cuba (40 g) de levura dau bolengier
- 1 uòu de pola
- 'na pincada de sau

Dins 'na granda topina, boiratz la farina, la sau, la levura, pueis l'uòu e lo veire d'aiga. Boiratz, sens tassar. Laissatz possar 'na nuech dins un endrech chaufat.

Per la garnitura, vos fau :
- 400 g de raiças blanchas
- 100 g de raiças rojas (caròtas)
- 'na 'lissa, de la sau, dau pebre

Passatz los legums 20 mn au chuech-vapor.

La bola de pasta deu èsser copada : 2/3 per lu fond, 1/3 per lu chapeu. Fau estalar la pasta emb lu roleu, la posar dins lu plat e per dessus, botar la garnitura, de la sau, dau pebre, la 'lissa e 'chabar per lo chapeu.

Bon, ben resta d'enfornar nòstra tortiera enchapeudada per 40 mn, termostat 6 / 180°.

Chanjament de merchant per un autre (~ 6€00), e entau 'chaptar los darniers cròsnes de la sason, 'chaberen rissolats. E emb 'quò ? De las bledas e un chaul-flor.

Las costas de bleda.
Vos fau :
- 1 pè de bledas
- 100 g de forma d'Ambert
- 1 uòu
- 1 veire de lach
- de la sau, dau pebre...

1. De'n prumier nestiatz las costas dins de l'aiga e separatz la verdura de la partida dura. Atz pas mestier de la verdura dins aquela partida, mas reservatz la per lendeman (veire lu liam).
2. Copilhatz las bledas per las far cueire dins un' aiga bulhanta d'aici a las aver tendras, moflas mas pas mòlas de tròp (1/4 d'ora)
3. Dins 'na casseirola fatz chaufar la meitat dau veire de lach, lo formatge esbocinat emb 'na forcheta, fuòc doç. Tiratz la casseirola quante lo formatge es fondut.
4. Burratz un plat per gratinar, botatz las costas puèi lu formatge fondut.
5. Dins la casseirola, boiratz l'uòu coma lu lach, versatz sus lo formatge. Pebratz, ajutatz la sau avant de iò metre 5 minutas dins lu forn (th 5). Podetz lu far gratinar maitot, metre de la cresma frescha...

Lu chaul, se, será preparat a la saussa blancha. Far cueire lu chaul-flor dins 'na cocota o dins lu cuechvapor.

Per la saussa
Boiratz 40 g de farina blancha e 10 cl d'aiga freda. Far bulhir un demiei litre d'aiga e au momint de l'esbulhicion, i versar la preparacion, sens obludar de boirar. Salatz, pebratz coma v'autres aimatz. Daissar reduir d'aici a aver la consistança vouguda. Avant de versar dins un plat per far gratinar, botatz dedins e boiratz 50 g de margarina.

Lu restant dau merchat es per far la pervesion de pomas, de peras, d'uòus. Los complements que son pas detalhats dins 'queu prumier bilhet serán 'chaptar a l'espeçaria biò.

Per 'chabar 'queu prumier bilhet, que la presentacion daus autres podrá qu'estre melhora, me fau vos balhar ma prumièra grilha de menus per los 15 jorns. Lu mandin, per lu momint 'quò es enquera dau tè fòra la dimenjada que lu café es sus la taula, acompanhat de confitura (veire catégoria « cosina » d'aqueu ciberquasernet). Lo ser, mai d'una vetz, 'quò es 'na grossa sòpa de legumes secs, un fruch, d'autras vetz un boiradís dau mieijorn.

s34.jpg
Setmana 3 & 4 - las chausas suslinhadas de jaune son de la receptas ja balhadas dins 'queu joèb (veire liam).

Liams :

Minjar çò d'aquí 2010 - eat local challenge 2010

joan-peire 16/01/2010 @ 18:58

Vei-lu-quí lu grand projecte per l'ananda 2010, far un « eat local challenge » coma se ditz, un « manger local », afé tasche perqué 'quò es pas totjorn aisat, de'n prumier ostar lu mot « challenge » perquè prenguí un contrat morau coma la gent de la descreissança e coma ieu-mesma e degun d'autre, 'laidonc, me sente pas oblijar d'intrar dins 'na competicion ente faudriá esbocinar un « challenger ».

'Queu bilhet es per presentar un pauc la chausa e balhar mon contrat, la revirada francèsa es per 'ribar bentòst sus lu blòg daus ADC45.

Minjar çò d'aquí quo es chosir nòstre menu sens obludar de pensar a l'endrech ente sem, a la gent que nos entoran, a la sasons.

Minjar çò d'aquí es 'na pita peira a la paret de la transformacion dau monde.

Çò d'aquí :

- Aquò egau lu país, lu canton, l'aglomeracion... Aquò chamja segond la gent, lu biais de viure, de çò qu'es disponible.

Aisat :

- Aver la possibilitat de 'chaptar de bons aliments sens despensar de tròp (1).

- Charchar los endrechs ente se procurar, aus melhors temps, las chausas de minjar.

Simplicitat :

- Chosir de far lu minjar e non pas 'chaptar daus produchs clafits de colesteròl o de diabète per 3 còps pus char.

- Chosir de servar tota l'annada daus fruchs, daus legums per mestresa son alimentacion.

- Abordar l'alimentacion coma un motiu de satisfaccion personala e non pas coma un « process » identic a conduire (2).

Objectius :

- Gaitar çò que frutja naturelament o çò qu'es pruduch aquí, dins lu canton, sens 'nar visar per delai las polas rojas, per ne'n profitar e tesmonhar entau que la bofa-merchandisa, l'injustiça economica e l'esbolhament de l'environament se troban dins nòstre porta-moneda. Chamjar las chausas es pas tant mau-aisat e 'quela cronica es 'quí per balhat de las aisidas.

- Çò que 'quela accion es pas :

- un cataloga de receptas.

- una leiçon sus lu coma v'autres devetz estre o viure.

- un regima alimentarí e 'na promessa de bonur (3).

- la prefiguracion d'un libre titolat : minjar çò d'aquí e peu dau cuòu, lu vertadier pretz de l'alternativa - l'enquesta veritat o b'etot minjar çò d'aquí e assadolada per los nuls.

- Çò que 'quela accion es sens iò voler :

- una justificacion de mai d'un biais de viure per mos amics de l'alternativa liberticida.

- un cataloga de las receptas e daus menus per la quinzina entranta.

- una demonstracion qu'un regima minjaraiç e un benaise per l'amitiat umana, la terra, lu porta-moneda, la santat... sens obludar los potonors :p

mca1.jpg

Engatjaments sus 'n'annada
  • de rendre compta dau biais de far mas pervesions (boticas, pretz, mejans...) e d'analisar las feblessas e las contradiccions, mas las forças maitot.
  • de perpausar de las eidèias per far a minjar setmanas aprep setmanas (~ tots los 15 jorns)(4)
  • de balhar quauquas receptas aisadas e los acompanhaments.
Nòtas :
1/ aquò per respondre a la granda critica de la part daus militants professionaus de l'estrema gaucha contra las organisacions alternativas (AMAP, cooperativas...), veire objectius dins 'queu bilhet.
2/ o b'etot personalisar son porta-onda emb de las fonccions desjà programadas per far creire que v'autres atz 'na personalitat.
3/ emai que segre dès deman mandin un regim minjaraiç es 'na bona chausa per perdre 10 kg sus 3 mes.
4/ emai sabesse que quo es mai aisat per me de iò far, vive sòle, sens goiat-a-s, sens televicon...
Pour lire ce billet en français, cliquez sur l'image.
ml.jpg

Liams :

Bilanç :

Los cròsnes

joan-peire 27/12/2009 @ 17:56
Dins la seria daus legumes obludats veiquí un bilhet de mai en fòrma d'invitacion cosinièra.
Los cròsnes son de las pitas raiças, rusticas coma se ditz. 'Tencion, quò sembla char (*) perquè fau dau temps per ne'n aver, benleu 3 oras per 1 kg, mas quò es plan bon. 'Laidonc doas receptas aisadas de far per minjar un lendeman de festa per eisemple.

Crosnes a la cresma :

  • 500 g de cròsnes
  • 50 g de burre
  • 100 ml de cresma
  • 1 uòu, afé lu jaune subretot
  • des las erbas (cerfuelh, persil...)
  • de la sau (gros gruns e pitit)
  • dau pebre
  1. Dins un pelhon botatz la sau (gros gruns) e los cròsnes, frotatz jusca veire la pitat peu tombada (un pauc coma sus las pomaterras novelas), puèi fau los  lavatz.
  2. Far bulhir de l'aiga salada per i botar los cròsnes.
  3. Dins 'na padela, far fondra lu burre e i gietar los cròsnes bulhits. Los far sautar 10 minutas, fuòc doç. Pebratz un còp.
  4. Dins 'queu temps, boirar l'uòu (entier o solament lu jaune) e la cresma, salatz, pebratz un còp de mai.
  5. Versatz aquela preparacion dins la padela, boiratz 'na minutas, totjorn lu fuòc doç. Avant de servir, ajutar lu cerfuelh apchat...

Nòta :
* 10 - 15 euròs lu kg, mas fau comparar emb las mardas chocolatadas tipe Mars© que valen 30 € / kg (e i a de la graissa de pòrc, dau colesterol, dau diabète aquí dedins, benleu mesma daus OGM©)

Cròsnes sautats :

  • 500 g de cròsnes
  • 50 g de burre
  • de la sau
  • dau pebre
  • 'na 'lissa

Dins una padela chauda, fau far rissolar los cròsnes dins lu burre. Aprep podetz salar, pebrar o ajutar 'na 'lissa apchada...

crosne.jpg
L'imatge ven dau Los Angeles Times
(\_/)
=°·°=
|")_("|

E per rire coma los americans : uou.jpg

burre.jpg

lach.jpg

Las costas de bleda

joan-peire 26/12/2009 @ 20:34

Dins la seria daus legumes obludats e un pauc avant la presentacion de mon grand project per l'an 2010, veiquí un bilhet de mai en fòrma d'invitacion cosinièra.

Las costas de bleda, las cardas se v'autres aimatz mielhs.

Vos fau :

  • 1 pè de bledas
  • 100 g de formatge (blu, forma d'Ambert... rocafòrt maitot per nafrar degun)
  • 1 uòu
  • 1 veire de lach
  • de la sau, dau pebre...
  1. De'n prumier nestiatz las costas dins de l'aiga e separatz la verdura de la partida dura. Atz pas mestier de la verdura dins aquela partida, mas reservatz la per lendeman (veire la fin d'aqueu bilhet).
  2. Copilhatz las bledas per las far cueire dins un' aiga bulhanta d'aici a las aver tendras, moflas mas pas mòlas de tròp (1/4 d'ora)(*).
  3. Dins 'na casseirola fatz chaufar la meitat dau veire de lach, lo formatge esbocinat emb 'na forcheta, fuòc doç. Tiratz la casseirola quante lo formatge es fondut.
  4. Burratz un plat per gratinar, botatz las costas puèi lu formatge fondut.
  5. Dins la casseirola, boiratz l'uòu coma lu lach, versatz sus lo formatge. Pebratz, ajutatz la sau avant de iò metre 5 minutas dins lu forn (th 5). Podetz lu far gratinar maitot, metre de la cresma frescha...

bleda.jpg

Nòta :

* dins lu cuechvapor, botazt la verdura dins lu panier bas, las costas dins aqueu de'n dessus, 1/4 d'ora aprep, retirazt la part nauta per daissar cueire la verdura enquera un pauc.

La verdura : 'quò es pas mauaisat de preparar la fuelhas. Se v'autres las avetz cuechas dins lu cuechvapor, botatz la dins un plat per gratinar, ajutatz de la cresma frescha, 'na pomaterra cuechvaporisada, de las olivas, dau grulhera e enfornatz per 10 minutas.
Podetz maitot far 'na quicha emb la verdura.

(\_/)
=°·°=
|")_("|
chines.jpg
Una recepta de 1930 

Los legumes obludats

joan-peire 03/12/2009 @ 22:09

Coma dissabde darnier qu'eriá la jornada sens boticar, 'quò vai, sei pas tròp emmardent, anguí pas far mas empletas au merchat, preferí las far lu dimenc. Vergonha sus tots aquilhs balhors de leiçons que la prumièra possibilitat 'ribada  fan trabalhar la gent lu dimenc.

I a mai d'uns merchats sus Orleans e dins l'Agglò, mas vau quai'ement totjors a aqueu dau dissabde mandin : los bòrds de la Leira, mon cabàs, la permenada a pès e coma me prepare a 'na vita de pitit vielh, mas pitas abitudas, mos merchands... emai 'queu merchat siàia fòrça borgés, i a mai d'uns militants « d'estrema-gaucha » (1), forcament los « òa-òachs » (2) e de la gent coma me per representar la tendença « bòbò » (3). L'autre grand merchat es aqueu dau dimenc, dins un barri populari, un vertadier escanator, ai totjorn paur de pas ne'n surtir, e de la gent, paubres, pòde mesma pas vos dire. 'Laidonc i a pauc de militant-a-s (4).

Ebé, deve ben iò dire, los merchants son los mesma, mas 'quò m'oblige a los charchar, 'laidonc 'na vetz trobats, me fau tenir daus perpaus d'un naut niveu filosofica :

-Setz vengut aquí auèi ?
-Òc-es, ier qu'eriá la jornada...
-Avetz d'aquelas eidèias, gostatz aquelas pomas !
...
-Vesetz, 'las trobaretz pas dins los chamins, segur.
-Mas...
-1 Kg e en mai d'aquò ?

'Quò es entau fasent que « trobí » 'na merchanda de legumes obludats. Iò sabe, coma iò disset lu Cohn-Bendit 'na vetz, au Onfray crese :

« M'es 'vís que los legumes obludats, se los aviam obludats 'quò es pas sens rasons ».

Pense coma lu Danny per lu panet (5), fòra lu cosinar « a la daufinoèsa », an meschent gòst ; aime pas de tròp lu gost miei-caròta miei-nabís. Mas 'quela merchanda aviá de las raiças de cerfuelh, de las caròtas mauvas, violetas, blanchas, irangas maitot. Dins 'queu cas me songe estre coma 'na jaça qu'a trobada un coteu. Bibí un momint davant son estalatge. Ne'n profití per damandar se i aviá jà daus crausnes (6).

-Non, solament dintre lo 15 de decembre e lo 15 de genier, pas mai
-Òc mas los aime me 'quilhs legumes
-Benleu mas las sasons son las sasons e podem ren i chamjar...

merchat.jpg

Sus aquela fotò, i a de las caròtas, dos panets~raiças blanchas, daus bulbes de cerfuelh e 'na poma « belchard » (7).

La poma se minja crua, subretot pas cuecha, e 'la es sucrada, 'na charn tendra, ren a veire coma la « golden », afé.

Los bulbes se minjan : rissolats, escrasats ne'n purea, cuechvaporisats coma un fialat d'òli, ilhs maitot « a la daufinoèsa »...
Las caròtas se minjan : cruas talament son sucradas, cuechvaporisadas, a la cresma... i torne dissabde entrant per tentar la confitura de caròta.

Vau 'chabat 'quí 'queu bilhet borolhonar dau temps de la Kathleen Evin, ai 'chaptat lu libre dau Eribon e vos convide a l'escotar parlar.

Nòtas :

1/ Vau pas balhar de noms aquí, solament las initialas daus partits e de las organisacions : AL, FA, SUD, NPA, PS... non pas lu PS ai parlat de gaucha (NDR :'quela nòta es 'na venjança personala).
2/ Sabe pas coma iò escrire, los « òa-òachs » o b'etot los « didgeridoo-men & women », filhs e filhs de ... mai d'una vetz prompte-a-s a romar contra 'quela saloperia de pitits borgés dau centre-vila mesma pas concernat per la problematica de pas aver 'na sala de repeticion per res (NDR :'quela nòta es 'na venjança personala).
3/ ai 'chabat per l'acceptar aquela apelacion, subretot quante 'la ven d'un tipe de l'Alternativa Liberticida que 22o00 entrant marcha au cinemà « bòbò » per 'geitar un film « bòbò » (NDR :'quela nòta es 'na venjança personala).
4/ mon vejaire es umoristica. Militant-a-s verd-a-s, NPA en fòrça, PCF.
5/ panet (Québec), pastenada, raiç-blancha, panais en francès.
6/ crosne en francès.
7/ benleu « Beuchard » ne'n lemosin.

'Queu bilhet es un pauc maupetaçat mas es l'avant-dire d'un projecte de cronicas regulièras en occitan, en francès chas los descreissents, dins l'annada 2010, 'na fòrma de « eat local challenge », 'laidonc « minja çò d'aquí ». 'Quò consista a analisar d'ente venon las chausas, l'assumar, balhar de las eideias per las acordar... i tornarai dins quauques temps.

S'ocupar los dets e lu cerveu

joan-peire 28/11/2009 @ 01:30

La jornada sens boticar es auèi ;-)

Fau s'ocupar las mans, laidonc poden tenir un libre. De legir :

  • Jean Baudrillard - La société de consommation
  • Robert M. Pirsig - Traité du zen et de l'entretien des motocyclettes
  • Collectif - Matrix Machine philosophique

 Per mon perron, sei un minja-raiç

minjaraic.jpg

Goiats, goiatas

joan-peire 28/11/2009 @ 00:30

Lu pair nadau participa a la jornada sens boticar ! Vos fau pas 'nar córrer los magasins auèi per esperar lu veir.

La confitura de gratacuòu...

joan-peire 20/11/2009 @ 19:48
Me semble 'ver obludar de'n parlar. Vos desire de'n aver enquera par 'massar lo melhor merti contre la gripa Bachelot-que-balha-1,5miliard-per-sos-amics-e-per-comunicar-contra-400milions-lu-trauc-de-la-SECU, un pitit marfondament per 'queu meschent temps, breu, beleu 'na gulha au bigòs per tornar trobar l'alen, se reviscolar, se rapialar. Fòra se v'autres crànhetz pas lo freg coma 'n'ovelha pialada.

De'n prumier, fau culhir las baias, qua'iment dos quilograms de fruchas per esperar un quilograma de confitura e enquera. Las fau blètas, se i a pas 'gut
de gialadas chas vos, podetz lurs far passar 'na nuech dins un congelator.

gratacuou1.jpg


Aprep la culhida, fau las netiar quo es de dire dostar los os e los pitits piaus tant grators. I a mantunas metodas, d'aquela que fai cueir las fruchas entièras per las tamisar 30 minutas aprep jusca aquela, balhada per vòstre servitor, un pauc longa (5 oraas) beleu, mas la mai segur per pas minjar de las saloperias.
Per ostar los nogeus e los piaus, fau copar las baias a las doas estremitats, puèi ne'n doas partidas e 'chabar per lu netiatge avant de las far bonhar 10 minutas.

'Quò i es, avetz 'chabats, fau pesar las fruchas, los cueir 20 minutas dins 'na topina emb de l'aiga au ras de las baias. Aprep 'quelas 20 minutas, fau passar las fruchas au molin a legums, mesma l'aiga de la cueisson. Tornatz la charn esbolhada dins la topina, ajutatz un veirre d'aiga e 3/4 dau pes daus fruchs pesats en sucre. Boiratz e desboiratz dau temps de la cueisson, fuec doç, 20 minutas de mai. Podetz ajutar lu jus d'un citron.
Dins un veire, botar 4 g. d'agar-agar, lo descalhar emb un pauc d'aiga e botar iò dins la topina. Far cueire 2 minutas de mai sens dobludar de boirar.

Tuatz lu fuòc e olhatz los pòts, barratz los avant de los cuar tota 'na jornada.

Obludatz pas que 'nar 'massar lu gratacuòu a bicicleta porta tòrt a degun : pas de CO² fòra vòstras bufadas, pas de delocalisacion ne'n China per 1 kg de confitura, beleu un pauc de lum, segur mas tant qu'un supermerchat.
Obludatz pas la 17ema jornada sens boticar

!!!!!
Ai charchat « grattecul » sus la tiala e ai trobat 'quò



E aquò per los nacionalistes


!!!!!