Léon DELHOUME
____
MARCELINA
PARIS
Edicius de „ Lemouzi ”
1928
~~~

~~~
MARCELINA
A ROBERT BENOIT
Ieu sabe que chas nous, dempueis lou « Roumantisme »,
Per afetar suven quauque « dilettantisme »,
Estounar lous « rastas », lous « snobs », e lous « gogos ,
Per chantar de l’amour la superba foulia,
Leu nous faudria invoucar lou ciau de l’Italia,
O L'Espanha orguelhousa e sous fiers « hidalgos ».
Per ennoublir l'amour, escusar 'na passada,
Faut dounc que l'ome sia quauque coumte rouman,
Lou galan un senhour qu'a i'ama desviardada,
E qu'un pounhart lusisse au cros de chasca man.
Counvendretz be pertan qu'au païs d’Henry quatre
Podem enquera arnar courna faut… mai se batre,
Si la femna es miniarda e lou galan jalous ;
Counvendretz be ta be, sens i metre d’outransa,
Que pa toujour flurir jous lou ciau de la Fransa
De ta beus sentimens que chas lous Andalous !
Ieu coufesse un feble per la femna francesa !
Dempueis lounctems deja soun eime m'a counquis,
Per la resta… natz veire… e qu'ela sia cortesa !
Oc ! Nostra Lemouzina es un regal esquis !
N'auram dounc pas aqui las nuegs « venitiennas »
Ni las pouesous finas, ni las « magiciennas »,
Nimai, se raletan dins nostra oumbra, un rivau,
Pardonna me, ietour, quela istoria banala :
Mas co fugue beleu la toua… ma sa mourala,
Si te fai pas de be… te fara pas de mau.
S'agis de douas amas tout simplamen umenas
Que l’Amour et l'Abriau lieren mas un moumen…
Lou counte n’en es court, e sens de grandas penas
Se chaba tout subran, ieu te dirai coumen.
Ô Jouvensa ! Ô Jouvensa ! Ô clarour de la vita !
Quan l’ama que l'amour a l'esperansa invita
Se draiba a soun bounur dins lous chans e las flours !
Quau sira toun destin, efan au dous visatge,
Quante tu persegras lou troumpaire miratge,
Oun lous rires leu ! Leu ! Lou cedaran aus plours !
Ieu te pure, Jouvensa ! Em la desesperansa,
D'una maire credan davan sous efans morts !
Chasque jour que s'en vai laissa en me 'na doutansa,
E fai surtir dins me cauque nuveu remors.
Amatz ! Chantatz ! Risietz ! Estribatz sens feblessa,
Avans que l'atge — ailas ! — n'acable sa noublessa,
Estribatz sens regret vostra jona vigour !
Ne puretz pas 'n'houra quauca mia infidela,
E si quauca beutat vous tens elugnat d'ela,
Dins daus bras pus clemens obludatz sa rigour.
Lebretatz ! Veiqui l'houra oun, couma 'na courouna,
Sus vostres jones frounts la Prima mes sas flours ;
Prenetz a plenas mans lous tresors qu'ela douna ;
Leu ! Leu ! La flour se fana, e leu perd sas coulours !
......................................................................
......................................................................
PIERE tremblava tout quante 'na femna amada
Li counfiava soun ama enoucenta e treblada
Dins la muda furour d'un prumier rendès-vous.
Queu rebufat — que ris d’una afeciu fidela ! —
Jous lous poutous ardens d'una boucha nuvela,
Esprouvava un frijou priound e cambe dous !
Eu sabia lou pouder de soun risent visatge,
Beleu n'en aja-t-eu quauca vaga doulour,
Couma davan l'auzeu pres au pietge sauvatge
D'un regret fugitiu frijoula l'auzelour.
Eria-co « don Juan ? ». N'en avia l'eleguensa,
L'esclatanta beutat, la fiera nounchalensa,
Lou goust da quis plazers que duren mas 'na nueg ;
Mas amant la Natura ensi qu'una mestressa,
Tournava tous lous ans nenar dins sa tendressa
Soun cor endoulenti per l’amour e soun fueg.
Ah ! N'obludan jamai qu'ela nous es fidela,
La Natura au froun pur, maire de tout esper,
Soun sourire eternau, quoes soun auba eternela,
E, per ela, la mort, quoes la patz d'un beu ser.
Sus lou ranvers dau mount, dins queu païs sauvatge,
Per lou soulelh daurat, couma es gai queu vilatge
Qu'a nostres uelhs daqui lous grans boscs cacheren ;
Couma pres dou bargier s'en vai la troupelada,
Sas pichounas meijous, dount luzi la teulada,
A l'entour dau clouchier moudeste se sarren.
Sentetz-vous da queu ciau la patz melancoulica,
E vostre eime toucat dins queu recuihimen,
Se recourdan lous vers de quauca bucolica,
Lous a t'eu marmuzats armouniousamen ?
Vesetz vautres, pus luen, 'na coumba soloumbrousa ;
Jous soun riche manteu de flurs touta raiouza,
Vesetz vautres, pus luen, quela genta meijou ?
Quoes qui que, deleissant lou mounde e l'aventura,
Piere a vougut chauzir, au cor de la natura,
Per soun estranh plazer, una larja preijou.
Dins tous riches valouns, o terra lemouzina,
A la cima daus puegs que lous blads van daurar,
D'un ciau rnins elugnat l'ama se sent vezina,
E trouba daus accens per prejar ou purar !
Couma tournava un ser d'un loun vagaboundatge,
Perseguant, à l'azard, demei lou paisatge,
Tout un essam counfus de raibes nounchalens,
PIERE vigue subran au flanc de la coulina,
Entre lous blans bessaus doun la brancha se clina,
'Na femna que d’enlai davalava a pas lens.
MARCELINA ! Ante vas ! Deija la lounja fila,
Daus troupeus entournats s'eslounha sus lous pras,
E lou pastre atardat d'una voutz jouvenila,
Au jour que vai murir jita sous adissias.
Na bruna, daus uelhs blues ! Ha ! quala fada artista,
Dins queu visatge pur megue quela ametista,
L'eclat misterious da queu treblant regart ?
MARCELINA ! Dous noum leugier couma un brut d'ala !
Efant ! Ante vas-tu ? Quan de sa voutz leiala,
La clocha a toun fougier t'apela ?… Quoes lou tard !
Mas lou charme secret doun toun ama se grisa
T'emporta luen dan mounde e luen de toun fougier,
E tu n'as pas auvitz, repetatz per la brisa,
Ni l'Angelus dau ser, ni l'adi dau bargier.
Ela venia sens teina au loun de la coulina,
Junhant end un bouquet e d'una man calina,
E la divina bruja e lou tim oudouren.
La veiqui ! Mas tous dous tenen lour alenada,
E deja, quan lours uelhs n’an mas 'gut 'na clinhada,
Chascun d'ilhs vai prener un chami diferent.
Mas dins l’eclar furtiu vengut de ta prunela
Piere a legit l'avou de toun desir d'amour,
Eu sa be que cedan a Venus eternela
Dins la mesma via tu tournaras toujour.
Dempueis cambe de jours esperava 'la l'houra
Ounte li balharias l'ivressa la melhoura,
E la patz dau bounur qu'ela perse dins tu ?
Dempeis quan s'endeurt ela, en sa gracia leugiera,
Per marmuzar toun noum obludan sa prejiera,
Vencuda per l'amour sens aver coumbatut.
Sous dets an eifelhat per tu la margarita,
De sous petales blans cherchan l'avou discret
E quan t'ela a troubat la planta favourita,
A la brisa nouturna ela a dich soun secret.
Ô PIERE ! Ô sedutour ! Sabetz-tu quau misera
Ta leu da quela femna a fach una adultera
Quan prengueretz sas mans per i metre un poutou ?
E quan soun corps plèje jous ta ferouga estrencha,
Per qu'en un sentimen de pudour e de crencha,
Sa boucha ne pougue jarnai te dire « nou » ?
Oc ! Tu la tenetz touta ! Ela es toun be, ta chauza !
Sous uelhs demiei clucats evoucen lou dezir,
E sa boucha souris, sa doussa boucha clauza,
Au bounur qu'en tu soule ela espera sazir.
Entan t'abeuravas a la coupa sacrada,
PIERE, quan jous toun tech la mia fugue entrada,
Dins un silence ple de tendressa e de patz,
E per que soun beu corps se pleje a ta caressa,
Ante n'avas cherchar quela eniuranta ivressa,
Dins quaus plasers couquis, dins quaus raibes mauvas ?
Es t'eu qui lou bounur, e nostra ama imourtela,
Lassa de soun destin, de sa divinitat,
N'a t'ela d'autre but vers la vita eternela
Que d'entau s’aboulir dins quela vouluptat ?
Ela venia vers tu, quela amija ideala,
Te pourtan dins soun cor, tout couma 'na vestala,
Lou fueg misterious de soun amour leiau ;
Tous estincs enoucens tan mas fa veire en ela
Touta la seduciu d'una beutat charnela,
— Un juguet passagier d’un caprice reiau ! —
Viouleta daus champs, dousa four de la landa,
Toun raibe lou pus pur es deja proufanat !
MARCELINA ! A quau temple as-tu pourtat l'ofranda
De toun cor d'amourouza au plazer entraînat !
Ô PIERE ! Ô sedutour ! Pren garda a la chimera !
Tu ne sabetz doun pas cambe sira efemera
Queia reja luzenta ounte vas sus sous pas !
Suves-tu qu’end un jour, ingeni, beutat, forsa,
Ela te prendra tout — e ton cor e l'ecorsa !
E tous regrets tardiers l'atendresiran pas !
La vouluptat ! Furia estranha ! Soumbra mara
Doun l'aiguas troumpousas an daus gourgues cachats ;
Vaque, per l'abeurar, counfiar ta gorja amara,
A la Nimfa que pura entre lous grans rouchats !
Quals que sian lous esbats de ta jônessa crana,
Garda d'un ideau la clarour soubeirana,
Per quj’au found dau calice i soubre un pau de miau !
A la rosa culhida, un jour, per aventura,
Sacha toujours baihar 'na freschour d'aigua pura,
Respeta la beutat, quela filha dau ciau !
La dousa parabola es vera en soun eimatge :
La passiu, vesetz-tu, n'es qu'un meschan moumen ;
Racha me, sens pietat, quel eniuran viratge ;
Nurris toun paubre cor dau pan de pur froumen.
Amatz ! Chantatz ! Risietz ! Quoes la Vertut que chanta !
Mas ne ressembletz pas a 'na bestia meschanta !
Lous raibes lous pus beus soun bus pus respetats.
L'Impudour ve vers vous en soun jueg miserable,
E la Bacchanta ris au sol de soun estabie,
Qu'entouren de pertout daus vargiers empestats.
Fugietz ! Ou si vostra ama es prou nauta e prou forta
Per bravar lous injura e lour inimitat,
Jitatz lour quan passatz prep dau sol de lour porta
Lou sourire immourtau de l’umena pietat.
Clarour de nostres sens ! Orguelh de nostra vita !
Meravilhousa flour ! Leris ! Ou Margarita !
L'amour es couma un lac jous un beu ciau d'estiu ;
Qu'una brisa leugiera agite l'aigua pura,
N'en refleta t'en mins lous ciaus dount eu s'azura,
E lous lunous d’argen dau manteu celestiu ?
Si l'ouratge a treblat de sas sursas prioundas
Lou fresche gisclamen e la siava lindour,
Lou lac ne garda pus, dins lous plis de soun'oundas,
Ni l'etiala d'argen, ni la dousa clarour.
LÉON DELHOUME.
(Escola de la Briansa).
Un tròç de poèsia 'quò minja pas de pan, es-quò pas ? D'autant mai que 'quò es bentòst la St Valentin. La grafia es aquela de l'epoca fòra las majusculas après los sinhes de ponctuacion.
Au mes de decembre, assistí a 'na conferència balhada per la majorala P. Bérengier, dins lu cadre dau 150 ans de la Mirèio dau Mistrau. 'La presentet quauquas cosinas de l'espací occitanofòne :
- « Margarida » dau Trucy. Pareguda quauques temps après la Mirèio dau mestre. L'autour seguet non solament la mesma trama mas la mesma via maitot. Per estre reconegut, damandet de las letras aus poëtas « de París » per esemple.
- « Belina » dau Caminat. Belina es pas 'n'imitacion de Mirèio, ela es una òbra autonoma. Lu libre es estat escrich en Bearnès e conta l'istòria d'una emancipacion leu-leu abandonnada…
- « Bernadeta » de la Filadèlfa. 'Quò es l'istòria de la pita que marchet dins la chauna, ren mai, e un pauc de nacionalisme per far passar l'afar.
- « Licenciòsa » dau G. Boudon-Lashermes. Istorian locau, organisator de la felibrada dins las tranchadas, escriguet en Rodanès. L'istòria se passa dins los temps galles. Licenciòsa es una druida, donc d'una autre monde que los chrestian, los germains, los galles. 'La vòt se suicida mas los dius daus ciaus iò visan pas coma aquò, laidonc fitent un « miracla », miracla qu'entrainet una convercion.
De notar que au Puèi (de Velai ?) i a un tombeu ancian dau nom de Licenciòsa.
- « Benoita » de la Germana Baston de Ferry. Escricha en gavòt, ben avant l'istòra de la Bernadeta. Benoita 'guet de las visions maitot : la viarja, los sants, l'eifant Jesus… La vierja li damandet de 'melhorar 'na chapela.
De tota la conferença, prenguí que quauquas nòtas que torne desboirar aquí :
-
I a pas tant de problemes sociaus dins Belina que dins Mirèio o b'etot Margarida.
-
Mirèio es pas veraiament una òbra catolica : 'la es pas sauvada per los sants e lu Vincent es sauvat, se, per 'na sorcièra…
-
Margarida es contra lu progrès, 'questa saloperia que ven daus maucreants e daus jusieus… Mistrau, se, 'taca jamai lu progrès, emai balhesse 'na part granda a l'imatge provençau.
-
Belina presenta un bestiari « pagan » e populara.
-
Benoita es de legir per la linga e l'estachament a la terra.
E lu liam coma la Marcelina dau Léon Delhoume (1887-1965, sei pas segur que lu tipe siàia un grand progressiste, afé). E ben, fasiá de las charchas sus la tiala, fusinava, coma 'quò quante trobí 'queu libreton. Me pensí richa d'aver trobat la pita cosina lemosina de Mirèio. La poèsia es genta, segur, mas tota dins lu bilhet amont, ren-mai.
~~~
Dins lu cadre de las conferèncias balhadas per los amics de la lingua d'oc, obludetz pas aquela dau dissabde entrant - dissabde, lu 13 de feurier - eveniment comun entre Los Amics de la Lenga d'Òc e l'Escòla 'Chabatz d'Entrar a l'ostau dau Lemosin 14h00, 30 charriera Caumartin 75009 París.
E lu 13 de març, dins la sala 110 de la facultat de drech, París 5, 14h30, 'quò es lu Nicolat Quint que torna far quauquas reflessions sus las nocions de lingua e de dialècte.