Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis


Sem 'quí per la volontat dau Pòple

~~~

Faça au mite farjat per Michelet, la vertat tirada dau sit de l'Amassada Nacionala :

Lu comte de Mirabeau se dressa esmaiat e fai la responsa entau :

« Segur, Monsur, avem auvit las volontats prestadas au rei ; e vos, que sauriatz estre son braç a costat daus Estats generaus, vos, qu'avetz 'quí ni plaça, ni mai lu dreit de parlar, vos setz pas de talha per nos tornar 'pelar son dire. Mas, per ne pas far d'istòria e ne pas far pardre de temps, dise que, si setz charjat de nos fotre defòra, devetz damandar daus òrdres per usar de la fòrça ; perquè n'autres laissarem nòstras plaças que per lu poder de las baïonetas. »

D'una votz unica, los desputats s'escrideten :

« Tau es la volontat de l'Amassada. »

Lu mestre grand de las ceremònias s'en tornet.
Un silenci estranh espelisset dins l'Amassada.

mirabeau.jpg

Joseph-Désiré Court (1797-1865)- « Mirabeau apostrophant Dreux Brézé »
Versalha lu 23 de junh de 1789

Per visar 'na reproducion melhora, vos fau 'nar sus las nòtas daus musèus.

joan-peire — 2010-02-10 GTM 1 @ 21:00

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us

Dins l'Empira

corsa.jpg
Totjorn 'queu trabalh dins 'na pizzèria.
(\_/)
=°·°=
|")_("|
_____________________
e un ciberquasernet d'anar veire
 
nagy.JPG

joan-peire — 2010-02-10 GTM 1 @ 12:45

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us

Marcelina - Léon Delhoume

Léon DELHOUME
____

MARCELINA

 

PARIS
Edicius de „ Lemouzi ”
1928

~~~

delhoume.JPG

~~~

MARCELINA
A ROBERT BENOIT

Ieu sabe que chas nous, dempueis lou « Roumantisme »,
Per afetar suven quauque « dilettantisme »,
Estounar lous « rastas », lous « snobs », e lous « gogos ,
Per chantar de l’amour la superba foulia,
Leu nous faudria invoucar lou ciau de l’Italia,
O L'Espanha orguelhousa e sous fiers « hidalgos ».
Per ennoublir l'amour, escusar 'na passada,
Faut dounc que l'ome sia quauque coumte rouman,
Lou galan un senhour qu'a i'ama desviardada,
E qu'un pounhart lusisse au cros de chasca man.

  *
*  *

Counvendretz be pertan qu'au païs d’Henry quatre
Podem enquera arnar courna faut mai se batre,
Si la femna es miniarda e lou galan jalous ;
Counvendretz be ta be, sens i metre d’outransa,
Que pa toujour flurir jous lou ciau de la Fransa
De ta beus sentimens que chas lous Andalous !
Ieu coufesse un feble per la femna francesa !
Dempueis lounctems deja soun eime m'a counquis,
Per la resta natz veire e qu'ela sia cortesa !
Oc ! Nostra Lemouzina es un regal esquis !

  *
*  *

N'auram dounc pas aqui las nuegs « venitiennas »
Ni las pouesous finas, ni las « magiciennas »,
Nimai, se raletan dins nostra oumbra, un rivau,
Pardonna me, ietour, quela istoria banala :
Mas co fugue beleu la toua ma sa mourala,
Si te fai pas de be te fara pas de mau.
S'agis de douas amas tout simplamen umenas
Que l’Amour et l'Abriau lieren mas un moumen
Lou counte n’en es court, e sens de grandas penas
Se chaba tout subran, ieu te dirai coumen.

  *
*  *

Ô Jouvensa ! Ô Jouvensa ! Ô clarour de la vita !
Quan l’ama que l'amour a l'esperansa invita
Se draiba a soun bounur dins lous chans e las flours !
Quau sira toun destin, efan au dous visatge,
Quante tu persegras lou troumpaire miratge,
Oun lous rires leu ! Leu ! Lou cedaran aus plours !
Ieu te pure, Jouvensa ! Em la desesperansa,
D'una maire credan davan sous efans morts !
Chasque jour que s'en vai laissa en me 'na doutansa,
E fai surtir dins me cauque nuveu remors.

  *
*  *

Amatz ! Chantatz ! Risietz ! Estribatz sens feblessa,
Avans que l'atge — ailas ! — n'acable sa noublessa,
Estribatz sens regret vostra jona vigour !
Ne puretz pas 'n'houra quauca mia infidela,
E si quauca beutat vous tens elugnat d'ela,
Dins daus bras pus clemens obludatz sa rigour.
Lebretatz ! Veiqui l'houra oun, couma 'na courouna,
Sus vostres jones frounts la Prima mes sas flours ;
Prenetz a plenas mans lous tresors qu'ela douna ;
Leu ! Leu ! La flour se fana, e leu perd sas coulours !
......................................................................
......................................................................
PIERE tremblava tout quante 'na femna amada
Li counfiava soun ama enoucenta e treblada
Dins la muda furour d'un prumier rendès-vous.
Queu rebufat — que ris d’una afeciu fidela ! —                
Jous lous poutous ardens d'una boucha nuvela,
Esprouvava un frijou priound e cambe dous !
Eu sabia lou pouder de soun risent visatge,
Beleu n'en aja-t-eu quauca vaga doulour,
Couma davan l'auzeu pres au pietge sauvatge
D'un regret fugitiu frijoula l'auzelour.

  *
*  *

Eria-co « don Juan ? ». N'en avia l'eleguensa,
L'esclatanta beutat, la fiera nounchalensa,
Lou goust da quis plazers que duren mas 'na nueg ;
Mas amant la Natura ensi qu'una mestressa,
Tournava tous lous ans nenar dins sa tendressa
Soun cor endoulenti per l’amour e soun fueg.
Ah ! N'obludan jamai qu'ela nous es fidela,
La Natura au froun pur, maire de tout esper,
Soun sourire eternau, quoes soun auba eternela,
E, per ela, la mort, quoes la patz d'un beu ser.

  *
*  *

Sus lou ranvers dau mount, dins queu païs sauvatge,
Per lou soulelh daurat, couma es gai queu vilatge
Qu'a nostres uelhs daqui lous grans boscs cacheren ;
Couma pres dou bargier s'en vai la troupelada,
Sas pichounas meijous, dount luzi la teulada,
A l'entour dau clouchier moudeste se sarren.
Sentetz-vous da queu ciau la patz melancoulica,
E vostre eime toucat dins queu recuihimen,
Se recourdan lous vers de quauca bucolica,
Lous a t'eu marmuzats armouniousamen ?

  *
*  *

Vesetz vautres, pus luen, 'na coumba soloumbrousa ;
Jous soun riche manteu de flurs touta raiouza,
Vesetz vautres, pus luen, quela genta meijou ?
Quoes qui que, deleissant lou mounde e l'aventura,
Piere a vougut chauzir, au cor de la natura,
Per soun estranh plazer, una larja preijou.
Dins tous riches valouns, o terra lemouzina,
A la cima daus puegs que lous blads van daurar,
D'un ciau rnins elugnat l'ama se sent vezina,
E trouba daus accens per prejar ou purar !

  *
*  *

Couma tournava un ser d'un loun vagaboundatge,
Perseguant, à l'azard, demei lou paisatge,
Tout un essam counfus de raibes nounchalens,
PIERE vigue subran au flanc de la coulina,
Entre lous blans bessaus doun la brancha se clina,
'Na femna que d’enlai davalava a pas lens.
MARCELINA ! Ante vas ! Deija la lounja fila,
Daus troupeus entournats s'eslounha sus lous pras,
E lou pastre atardat d'una voutz jouvenila,
Au jour que vai murir jita sous adissias.

  *
*  *

Na bruna, daus uelhs blues ! Ha ! quala fada artista,
Dins queu visatge pur megue quela ametista,
L'eclat misterious da queu treblant regart ?
MARCELINA ! Dous noum leugier couma un brut d'ala !
Efant ! Ante vas-tu ? Quan de sa voutz leiala,
La clocha a toun fougier t'apela ? Quoes lou tard !
Mas lou charme secret doun toun ama se grisa
T'emporta luen dan mounde e luen de toun fougier,
E tu n'as pas auvitz, repetatz per la brisa,
Ni l'Angelus dau ser, ni l'adi dau bargier.

  *
*  *

Ela venia sens teina au loun de la coulina,
Junhant end un bouquet e d'una man calina,
E la divina bruja e lou tim oudouren.
La veiqui ! Mas tous dous tenen lour alenada,
E deja, quan lours uelhs n’an mas 'gut 'na clinhada,
Chascun d'ilhs vai prener un chami diferent.
Mas dins l’eclar furtiu vengut de ta prunela
Piere a legit l'avou de toun desir d'amour,
Eu sa be que cedan a Venus eternela
Dins la mesma via tu tournaras toujour.

  *
*  *

Dempueis cambe de jours esperava 'la l'houra
Ounte li balharias l'ivressa la melhoura,
E la patz dau bounur qu'ela perse dins tu ?
Dempeis quan s'endeurt ela, en sa gracia leugiera,
Per marmuzar toun noum obludan sa prejiera,
Vencuda per l'amour sens aver coumbatut.
Sous dets an eifelhat per tu la margarita,
De sous petales blans cherchan l'avou discret
E quan t'ela a troubat la planta favourita,
A la brisa nouturna ela a dich soun secret.

  *
*  *

Ô PIERE ! Ô sedutour ! Sabetz-tu quau misera
Ta leu da quela femna a fach una adultera
Quan prengueretz sas mans per i metre un poutou ?
E quan soun corps plèje jous ta ferouga estrencha,
Per qu'en un sentimen de pudour e de crencha,
Sa boucha ne pougue jarnai te dire « nou » ?
Oc ! Tu la tenetz touta ! Ela es toun be, ta chauza !
Sous uelhs demiei clucats evoucen lou dezir,
E sa boucha souris, sa doussa boucha clauza,
Au bounur qu'en tu soule ela espera sazir.

  *
*  *

Entan t'abeuravas a la coupa sacrada,
PIERE, quan jous toun tech la mia fugue entrada,
Dins un silence ple de tendressa e de patz,
E per que soun beu corps se pleje a ta caressa,
Ante n'avas cherchar quela eniuranta ivressa,
Dins quaus plasers couquis, dins quaus raibes mauvas ?
Es t'eu qui lou bounur, e nostra ama imourtela,
Lassa de soun destin, de sa divinitat,
N'a t'ela d'autre but vers la vita eternela
Que d'entau s’aboulir dins quela vouluptat ?

  *
*  *

Ela venia vers tu, quela amija ideala,
Te pourtan dins soun cor, tout couma 'na vestala,
Lou fueg misterious de soun amour leiau ;
Tous estincs enoucens tan mas fa veire en ela
Touta la seduciu d'una beutat charnela,
— Un juguet passagier d’un caprice reiau ! —
Viouleta daus champs, dousa four de la landa,
Toun raibe lou pus pur es deja proufanat !
MARCELINA ! A quau temple as-tu pourtat l'ofranda
De toun cor d'amourouza au plazer entraînat !

  *
*  *

Ô PIERE ! Ô sedutour ! Pren garda a la chimera !
Tu ne sabetz doun pas cambe sira efemera
Queia reja luzenta ounte vas sus sous pas !
Suves-tu qu’end un jour, ingeni, beutat, forsa,
Ela te prendra tout — e ton cor e l'ecorsa !
E tous regrets tardiers l'atendresiran pas !
La vouluptat ! Furia estranha ! Soumbra mara
Doun l'aiguas troumpousas an daus gourgues cachats ;
Vaque, per l'abeurar, counfiar ta gorja amara,
A la Nimfa que pura entre lous grans rouchats !

  *
*  *

Quals que sian lous esbats de ta jônessa crana,
Garda d'un ideau la clarour soubeirana,
Per quj’au found dau calice i soubre un pau de miau !
A la rosa culhida, un jour, per aventura,
Sacha toujours baihar 'na freschour d'aigua pura,
Respeta la beutat, quela filha dau ciau !
La dousa parabola es vera en soun eimatge :
La passiu, vesetz-tu, n'es qu'un meschan moumen ;
Racha me, sens pietat, quel eniuran viratge ;
Nurris toun paubre cor dau pan de pur froumen.

  *
*  *

Amatz ! Chantatz ! Risietz ! Quoes la Vertut que chanta !
Mas ne ressembletz pas a 'na bestia meschanta !
Lous raibes lous pus beus soun bus pus respetats.
L'Impudour ve vers vous en soun jueg miserable,
E la Bacchanta ris au sol de soun estabie,
Qu'entouren de pertout daus vargiers empestats.
Fugietz ! Ou si vostra ama es prou nauta e prou forta
Per bravar lous injura e lour inimitat,
Jitatz lour quan passatz prep dau sol de lour porta
Lou sourire immourtau de l’umena pietat.

  *
*  *

Clarour de nostres sens ! Orguelh de nostra vita !
Meravilhousa flour ! Leris ! Ou Margarita !
L'amour es couma un lac jous un beu ciau d'estiu ;
Qu'una brisa leugiera agite l'aigua pura,
N'en refleta t'en mins lous ciaus dount eu s'azura,
E lous lunous d’argen dau manteu celestiu ?
Si l'ouratge a treblat de sas sursas prioundas
Lou fresche gisclamen e la siava lindour,
Lou lac ne garda pus, dins lous plis de soun'oundas,
Ni l'etiala d'argen, ni la dousa clarour.


LÉON DELHOUME.

(Escola de la Briansa).

~~~

Un tròç de poèsia 'quò minja pas de pan, es-quò pas ? D'autant mai que 'quò es bentòst la St Valentin. La grafia es aquela de l'epoca fòra las majusculas après los sinhes de ponctuacion.

Au mes de decembre, assistí a 'na conferència balhada per la majorala P. Bérengier, dins lu cadre dau 150 ans de la Mirèio dau Mistrau. 'La presentet quauquas cosinas de l'espací occitanofòne :

- « Margarida » dau Trucy. Pareguda quauques temps après la Mirèio dau mestre. L'autour seguet non solament la mesma trama mas la mesma via maitot. Per estre reconegut, damandet de las letras aus poëtas « de París » per esemple.

- « Belina » dau Caminat. Belina es pas 'n'imitacion de Mirèio, ela es una òbra autonoma. Lu libre es estat escrich en Bearnès e conta l'istòria d'una emancipacion leu-leu abandonnada…

- « Bernadeta » de la Filadèlfa. 'Quò es l'istòria de la pita que marchet dins la chauna, ren mai, e un pauc de nacionalisme per far passar l'afar.

- « Licenciòsa » dau G. Boudon-Lashermes. Istorian locau, organisator de la felibrada dins las tranchadas, escriguet en Rodanès. L'istòria se passa dins los temps galles. Licenciòsa es una druida, donc d'una autre monde que los chrestian, los germains, los galles. 'La vòt se suicida mas los dius daus ciaus iò visan pas coma aquò, laidonc fitent un « miracla », miracla qu'entrainet una convercion.

De notar que au Puèi (de Velai ?) i a un tombeu ancian dau nom de Licenciòsa.

- « Benoita » de la Germana Baston de Ferry. Escricha en gavòt, ben avant l'istòra de la Bernadeta. Benoita 'guet de las visions maitot : la viarja, los sants, l'eifant Jesus… La vierja li damandet de 'melhorar 'na chapela.

De tota la conferença, prenguí que quauquas nòtas que torne desboirar aquí :

  • I a pas tant de problemes sociaus dins Belina que dins Mirèio o b'etot Margarida.

  • Mirèio es pas veraiament una òbra catolica : 'la es pas sauvada per los sants e lu Vincent es sauvat, se, per 'na sorcièra…

  • Margarida es contra lu progrès, 'questa saloperia que ven daus maucreants e daus jusieus… Mistrau, se, 'taca jamai lu progrès, emai balhesse 'na part granda a l'imatge provençau.

  • Belina presenta un bestiari « pagan » e populara.

  • Benoita es de legir per la linga e l'estachament a la terra.

E lu liam coma la Marcelina dau Léon Delhoume (1887-1965, sei pas segur que lu tipe siàia un grand progressiste, afé). E ben, fasiá de las charchas sus la tiala, fusinava, coma 'quò quante trobí 'queu libreton. Me pensí richa d'aver trobat la pita cosina lemosina de Mirèio. La poèsia es genta, segur, mas tota dins lu bilhet amont, ren-mai.

~~~

Dins lu cadre de las conferèncias balhadas per los amics de la lingua d'oc, obludetz pas aquela dau dissabde entrant - dissabde, lu 13 de feurier - eveniment comun entre Los Amics de la Lenga d'Òc e l'Escòla 'Chabatz d'Entrar a l'ostau dau Lemosin 14h00, 30 charriera Caumartin 75009 París.

E lu 13 de març, dins la sala 110 de la facultat de drech, París 5, 14h30, 'quò es lu Nicolat Quint que torna far quauquas reflessions sus las nocions de lingua e de dialècte.

joan-peire — 2010-02-09 GTM 1 @ 20:00

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us

Tant i tornar un còp de mai.

M'esmangonhe dins lo bilhet d'avant queu-quí perquè, e 'quò es conhat dins mon estre prigond, me songe que las creianças, qualas-que-siàian, representan totjorn un dangier per las libertats individualas ; e dire aquò es pas ne pas se pensar dins 'na colectivitat.

Per imatgear mon perpaus, vos convide de legir, non pas lu bilhet sus « lu tipe aprep cridar « omofòbia » perquè es pus n°3 sus 'na lista ente i a una majoritat de masles », la vergonha qu'aqueu PS tant merdós, e los gais totjorn après cridar. Non, vos convide de legir lu bilhet sus « lu filmonet que fai desbat ». Un filmonet « d'educacion a las sessualitat ». Fòra que parlar sessualitat a daus goiats e de las goiatas de CM1 & 2, 'quò me semble desjà un pauc tròp tòst, 'laidonc abordat l'omofòbia… mas bon, sei lu pair de degun e pasmai especialiste dins l'educacion e coma totjorn, los professors, e las professosas, saban trobar un equilibre, ne'n mai d'aquò lu filmonet es benleu una aida.

- Mas lu liam emb l'autre bilhet, me diratz v'autres, ente es-t-eu ?
- La Boutin, e sos amics creiants. 'Quò es ela que menet la dança contre lu filmonet.

Vos laisse un liam per 'nar visar de las perpausicions tant progressistas sus las femnas, l'avortament, los gais…

joan-peire — 2010-02-08 GTM 1 @ 18:00

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us

I'm an atheist !

pomaterra.jpg

Dins un prumier temps voliá pas ne'n parlar d'aquela istòria, perqué me'n moque un pauc, tant qu'una tipessa vòu portar son mochador sus la testa coma un tipe dins lu tren que se pren per Rabbi-Jacob, aquò es pas mon problema. M'es 'vís qu'ela legiriá dos-tres libres sus lu feminisme e lu combat laïc, 'la comprendriá benleu lu ridicul  (un oximòre, coma se ditz chas los sabants) d'una frasa ente son conhats los mòts : laïca, relegion, feminisme.

Afé, totjorn que, i a un forum sociau dins los tudeus orleanès e que estranhament, sens iò voler, me trobe sus 'na lista informatica per bargassar ente lu procès de las chausas que se passarán au mès d'abriu es après se far en feurier.boutin1.jpg

'Laidonc, quala fuguet pas ma surpresa de veire un tipe s'esmangonhar contre la presença de « la mission de France ». Perquè pas, romar un pauc contra las creianças e las supersticions, 'quò es sinhe de bona santat mentala, mas quante lu tipe es mai-que-mai un suportor dau NPA© 'quò la ficha mau en 'queu momint. Subretot quante 'queu tipe traitet « d'islamofòbes » la gent que son pas 'nats dins 'na cridada antisemita (1).

Aprep 'quò, i aguet la surtida de la Boutin, lo tipe que s'emaiet un còp de mai sus, 'questa vetz, la presència daus scouts, e, e, e, per mon peron, 'n'encontra coma un tipe, chas me.

Vau pas m'espandre sus las circonstanças e enquera mens sus las posicions presas dins nòs(tres) (d)esbats, mas, me songe que 'las son pas jamai estadas recomandadas dins lu libreton per far frutjar los pitits musulmans. Veiquí pas que lu tipe me questiona sus lu nombre d'annadas que sei gai !

Ebe, aquò marcha per me coma per te, ai 39a, 'laidonc 39-15 'quò fai benleu 24 ans, mas i a 'na variacion perquè lu jorn eisact ente me sei desrevelhat gai, pòde pas iò situar sus un calendier. E 'quí, vei-lu-quí de dire que se es normau !

Petar de rire dins un prumier temps, un pauc mens quente comprengueí que lu tipe plaisantava pas. Bon, passe 'quí quauques detalhs sus los eschamges, la porta  duberta se tòrnet estre vista barrada. Ai pro de ma marda au cuòu, sens obludar que quante proposetz daus libres a la gent per 'nar mielhs e que la responsa es negativa, que v'autres balhatz de las adreiças e que… negatiu. Comprenene ben que 'quò es pas totjorn aisat mas a 35 ans fau se tirar los detz la man dau cuòu (2).

Breu, lu tipe, la Boutin, lu gai e… lu factor que me portet un libre de Batistou « ei meijou », e que dins 'queu libre, que vos ne'n parlarai un autre jorn, i aviá una marca sus aqueu raconta - benleu un sinha daus dius dins los ciaus, marchatz saber ! ! (3)

*
*  *
Institutor e curat

Çò qui n'es pas de conte ; erián dos frairs bessons
Qu'ai fotre conegut. - Lor nom ? Jan, Felisson.
L'un eriá lo pertrait de l'autre, lors manièras
Se confondián au puenh que quitas chambrièras
Dietz còp per jorn sens far esprès se trompavan ;
Quand erián tots pitits, lors mairs metiá un riban
Blu dins los piaus de Jan, dins quilhs de l'autre orange
E graça a las colors s'evitava lo change.

Foliá veire coma quilhs gamins se movián
Jamai, ni jorn ni nueit, ne se separavan ;
Sautavan coma auseu dessur la mesma branchas,
Risián, puravan, chantavan (4), de lor pita votz blancha ;
Delicats, ne saubián qu'inventar per pechar
A l'un l'autre se far a tot moment plaser ;
Se tenián per la man quand se'n 'navan en classa
portavan mesma nòtas, avián la mesma plaça.

E coma de bien entendu qu'ilhs passeren
Per l'escòla, tojorns dedins los prumiers rengs.
Quand aqueren 'trapats lor atge de coneitre
Quau profession chausir, queu-quí vouguet èsser pestre (5)
E l'autre institutor, donc chascun de son biais
Se'n vira per menar sa besonha d'a talh
I fagueren, m'es 'vís, tres ans de seminari
Avant d'èsser plaçar coma adjuenh e vicari.

Es 'quò qu'òm ne lor fi pas las mesma leiçons
E qu'ilhs ne chanteren pas las mesma chansons ?
Totjorn quo es meijon quand ilhs prenián lor vacança
Òm los vís se visar coma chen de faïança,
Ne poder se sufrir, per ren se desgronhar (6)
A 'queu puenh que lor pair, brave òme, se faschava
E que lor paubra mair per purar se còstava.

Aa ! Plan, lor pair, lor mair ! Tot coma dos mulets
Entestats volián far lo bonur de l'autre,
Queu-quí per relegion, quel autre mai sa sciença
Per mesma avuglament, per mesma intolerança,
Putòst que ne'n demòrdre aimant mielhs se far tuar,
Dos mulets ne somnhan dins los brancards qu'a ruar.
Un dròle de molhen, dijatz, per sauvar l'arma
De brutlar la meitat dau Francès (7) dins la flama !

Qu'es l'imatge de las lutas que fan sufrir.
Se 'quò deviá durar 'chabarián per murir.
Per'mor que nos sem tot aussi bestia qu'una aucha
D'auvir fanatiques de drecha o ben de gaucha
Volan devenir pus saban per mielhs brolhar
Entre ilhs los pitits de mesma familha.
Fugueren non pas pro deschirar per la guerra ?
Si qu'es 'quò, 'chabam ne'n, copam nos la gorgièra.

Librament transcrit de : estitutor e cure - Batistou (1927)

*
*  *

Nòta :

  1. I a una diferença entre far la critica « de l'estat colonialiste d'Israèl » e parlar « d'estat jusieu parasite dau canton ».
  2. Iò sabe, doas vetz lu mot « cuòu » dins un mesma paragrafa, aquò s'analisa chas la gent qu'en ren d'autre a far ; pasmens, es solament de la vulgarita. Sabe pus si ai parlat qu'una vetz, dins la permanença telefonica dau temps ente eria mai militant qu'auèi, i aviá un jòune tipe que s'espetonnet un brave momint quante li parlet d'anar veire un psicanaliste : « son tots daus jusieus ! ». Entau dich, segur, 'quò ira mielhs.
  3. Aquò es un trach de l'identitat lemosina :-)
  4. 'Tencion, ai pas gardat las fòrmas verbalas : « Rizan, puran, chantan… »
  5. « Quau proufessî chozî, queu qui vougue esse peitre ».
  6. « Ne pechei se sufrî… »
  7. La majuscula es dins lu tèxte originau.

Liams :

athee.jpg
*
**

La dreita, la gaucha, vese pas perquè s'esmaiar :-)

joan-peire — 2010-02-07 GTM 1 @ 14:00

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us

Setmanas 5 & 6

Veiquí lu temps dau segond bilhet per parlar dau « minjar çò d'aquí ». Avant de balhar la lista de las pervesions de la paucha orleanèsa de mens de 40 ans, fau 'na pita mesa au punt.

Aquela accion es d'esposar non pas la vita estraordinaría d'un vilaud mas pitit a pitit d'ilustrar las contradiccions, las facilitats, las chausidas. Es un esemple pratica non pas per lu segre per lu cuòu coma un pitit chin, mas per iò prener coma una perpausicion.

~~~

'Queu dissabde, au merchat daus productors, i aviá enquera daus bulbes de cerfuelh (10 €00 / Kg), de las pomaterras (1 €20 / Kg), de las caròtas rusticas (1 €30 / Kg ; de notar : lu barqueton de carotas iranjas rapadas es vendut 1 €62 / Kg chas lu super-discontor, sans dire d'ente 'las venen), de las raiças blanchas (4 €00 / Kg), dau chaul roge (1 €00 la testa), de la raiça negra (1 €00 lu bocin) e 'na bòta de porrat (1 €50 la bòta sens tròp de verdura). Per las fruchas de la quinzaina entranta, me sei contentat de pomas Belchard (1 €50 / Kg) e de l'òfra granda « fau voidar nos refrigerators » 2 €00 los 3 Kg. A 'queu pretz, 'quò es pas dau biò, segur, mas 'la 'chabarán esbolhat dins 'na compota (de notar dins lu supermechat, los 4 pitit topinots de plastique e la surenvelopa de carton son balhats per 3 €80 lu Kg, 3 €47 lu kg chas lu super_discotor, mas 'queste darnier fai una òfra de 2 Kg de pomafruch a 1 €89 se v'autres en prenetz 3 Kg, comprene pas, 'quò es tròp concepte-de-publicitarí per me).

Per informacion, legissava dins la propaganda que lu super-discontor embrena ma bóitia a letra qu'i avia 'na promocion sus las cerealas emb dau glucòsa a 4 €35 lu Kg, contra 3 €59 las cerealas de basa dins l'espeçaria biò.

~~~

Veiquí lu menut que la dimanjada es estada retirada

 

setmana 5

setmana 6

Diluns

Purea de peseus

Bunhet de raiças blanchas

Dimarç

bulbes de cerfuelh rissolats

Crespas

Dimercres

Pan perdut

Tòfu & chaul roge

Dijòus

Fuelhetat de formatge

Purea de lentilhas

Divendres

Porrat bechamèla

Pizzà caròt

 

pict0087.JPG

De la gent m'an damandat de las receptas realisadas emb daus legumes secs, veiquí la dau diluns, emb daus peseus (lu « pois-chiche » francès). Per 4 personas :

Fajatz trempar 200g de peseu dins un topinot dau dissabde juscau dimenc mieijorn. Vidatz l'aiga, rinçatz e tornatz botar los peseus dins lu topinaot mas sens aiga 'questa vetz, un pauc coma per far germar las granas, cubratz.

Lu diluns mandin, tornatz rinçar un còp de mai avant de los far bulhir 5 minutas dins 'na casseiròla, ras cuberts d'aiga. Tornatz rinçar avant de los far cueire fin finala 1 ora dins 1 litre d'aiga.

Dau temps de la cueisson, pialatz 1 'lissa, la desgermar avant de la apchar ; pialatz e esbocinatz 1 eschalòta. Boiratz ben las doas e ajutatz 3 torns dau molin de pebre e ½ culher de curcumin. 'Queu boiradís será gietat dins los peseus ¼ d'ora avant la fin de la cueisson.

L'ora achabada, molinatz tot aquò e avant de far lu servicí, ajutatz 1 culhèra de vinagra de citre e 1 fialat d'òli d'oliva, 'na pincada de sau.

Aquela recepta es tant valabla per las fevas sachas, los « azuki », lu sojà. Fau solament chamjar lu temps de cueisson.

pict0088.JPG

Avant la purea de peseu, perdequè ne pas minjar 'na salada composada :

- 2 pomafruchs esbocinadas

- 200 g de raiças negras tranchadas

- 100 g de granhons

~ 20 g de miau ente bonha 'na 'lissa apchada.

Fau boirar tot aquò dins 'na sieta.

Aprep la purea, perdequè ne pas far bolar 'na pera dins una infusion de telhòu e de menta :

- 4 bravas peras

- dau telhòu e de la menta

Preparar l'infusion dins 'na granda casseiròla, quente 'quò bulhit, i gietar las peras 5 a 10 minutas. 'Na vetz freda, la posar dins 4 bòls e tornar preparar una tisana e la versar dins los bòls. De minjar chaud, fred, tèbie...

~~~

joan-peire — 2010-02-04 GTM 1 @ 22:00

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us

La guerra de las estelas - 1977

E òc, i avia desjà Drucker...


La segonda videò es aquela realisada per la goiata que resta pas de se fotografiar los pès, benleu probablament avant las trufas.


joan-peire — 2010-02-03 GTM 1 @ 19:00

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us

Chauma ! !

Auèi, es un jorn de chauma dins los trens...

... e los comprene ! 'Quò comença a pudir la politica de desorganisacion daus servicís publics, emai aimesse m'esmangonhar contre los fonccionarís quauquas vetz :-).

 

chauma.jpg
Mesma lu trabalh dins 'na pizzèria es pas totjorn aisat, fau pas iò creire.
(\_/)
=°·°=
|")_("|

joan-peire — 2010-02-03 GTM 1 @ 08:00

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us

Lu partit pirate

'Tencion, sei pas après dire que me trobe ne'n estre, dau partit pirate, mas 'la videò me plai. Un pau d'espectacle avant d'anar pensar las chausas sus lu sití, coma 'questa lei italiana ; bentòst la França ?
(\_/)
=°·°=
|")_("|

joan-peire — 2010-02-01 GTM 1 @ 22:00

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us

Fabulistes provençaus 3

Aqueu bilhet es un bocin de revirada d'un tèxte de 1865 dau Ruben dins 'na de las re-impressions de las fablas dau J.Foucaud (1747-1818).

Après Morel (1759-1829) e Roumanille (1818-1891), avant d'autres, veiquí Diouloufet (1771-1840) per contunhar las pitas comparasons dintra los fabulistes dau temps dau Foucaud.

Diouloufet (1771-1840) : Maugrat lu pauc de fortuna de la soá familha, fitet de bonas estudas e fuguet lu bibliotecari de la vila d'Ais de Provença.
« Fablos, contos, epitros et autros pouesios prouvençalos » es lu titre dau libreton (1829) ente podem trobar quauquas fablas « inspiradas » per La Fontaine.
Enquera 'na vetz, lu moralisme concervators es 'quí mas i a maitot un verbatge mai qu'indigeste. L'eroïna de La Fontaine es preciosa mas es pas una interessada ; 'la vòu son galent : jòune, beu, gente, de bon educacion e de bon eime mas pas forçament un richard. Per comparar, veiquí la « filho trop delicato » dau Diouloufet e la version « lo filio » (tornada transcrida per vòstra paubra paucha) dau Foucaud.


La filho trop delicato (grafia inchamjada)

Uno pichouno artisanotto,
Lou nas au vent, et proun farotto,
Aurié vougut troubar lou siou
Voueli dire un poulit et houine caleguaïre
Qu'aguesso, en l'espousant, agut de que li faïre
Casaquin d'hivers et d'estiou,
Li far quittar pouncho et faudiou,
Et, li fasen cargar leis ribans, la dantello,
La mettre au rang de dameisello.
Avié pas marrit gaubi, ero un pichot mouroun,
Et se cresié encaro plus bello
Que cadun, per l'aver, farié lou cop de poung.
Dou vesin sarrailhier ven lou premier garçoun,
Per la demandar en mariagi :
Ello riguet de soun ooumagi,
Disen que sentié lou carboun,
S'en truffo dins lou vesinagi :
Que vague s'escura lou beou, auparavent,
Eme de bouen lissiou, per me touccar la man ! ...
Oh ! Per aqueou... es ben dooumagi,
Se noun vèn embrutir ma couiffo et moun visagi.
Lou sarrailhier fouguet dounc empailhat.
Un garçoun menuisier, bravet et reveilhat
Un matin ven poussar sa botto ;
Nouestro pichouno arrouganto
Se mouco maï d'aqueou galand.
Ah ! Disié, es pas de seis ribans
Que voueli far moun sarra-testo.
Ce que dich, ce que fach, tout-à-quo es bèn de resto.
Lou menuisier se retiro et fit bèn.
Piey un garçoun tailhur et qu'avié quauquarèn
Et countavo levar boutiguo,
Vouguet li ooufrir soun cuer et soun encèn.
Aques li fa maï l'enterigo,
Ello esperavo fouesso mies.
la fremo d'un tailhur ! ... Semlblo pas qu'es damado ?
Vai, te farai pas mau au piés ;
Ai proun leze, siou pas pressado.
Cresi que nouestro mijourado
Aurié vougut, en veritat,
Un estudiant de l'Universitat.
Bessai qu'adounc se sarié decidado.
Après venguet un teisseran.
Puai !... Li diguet, levo-te de davant,
Empestes lou cadai... Et fasié soun enviado.
Après lou teisseran venguet un courdounier :
- Vai t'en trepougne toun soulier,
Marrit pegot ! li dich, as lou couragi
De me demandar en mariagi ?...
Vai espousar la filho d'un groulier,
Et sarés doou méme mestier.
A forço de far la sucrado,
Se passo mai que d'uno annado
Que res venguet plus à l'oustau.
Seis amigos se marideroun,
Pas tant délicatos fougueroun ;
Caduno devinet pas mau.
Per vouilher tant chausir, nouestro dalicatoumo,
Et dire : voueli aques, et voueli pas aqueou,
Lou temp, que toujours courre et que paupo persouno,
Li emportet sa beautat et ses rouitos pereou.
Tout lou milhoun partet, restet plus que la taro ;
A la fin se languit, espero lou mouceou,
Mai disoun que l'espero encaro :
Entre chausir et pas chausir,
Filho resto de se chabir.

~~~

La filha

Una de 'quelas levanàs
- Filha coma se'n manca pas, -
Qu'eriá dins la flor de son atge
Assez genta de còrs e brava de visatge
- Bona enveja de se maridar, - (1)
Vouliá chausir quauqu'un que 'guessa per partatge
L'eime, la doçor, la bontat,
L'onor e la delicatessa,
De l'amor e de la sagessa
Dau talent, de la politessa,
De la finessa,
De la richessa,
De la noblessa ;
'La lu voliá sabant, mas sens estre entestat (2)
- Chausa rara dins 'quel estat -
Jòune, gente, ben plantat ;
En un mot, 'quela mijaurèia
S'eria forada dins l'idèia
Que 'queu que siria son espós
Ne fussa ni freg ni jalós
- Remarcatz ben 'quelas doas clausas,
'La las voliá pertant subre tot' autras chausas.
E li faliá, en un mot, la perla daus galants.
Se'n presentet de pitits mai de grands,
De fringants
D'eslegant,
Tots ben richas, tots de noblessa,
Mas, fièra coma 'na princessa,
la pretencion de tot la blessa,
E, tundida de vanitat,
'la troba 'quilhs partits tròp cheitiu de meitat :
« Au me ?... Dau monde entau !... Coma ! Se disset-ela
Cresen-t-ilhs bonament que perde la cervela ?
'Na filha coma me !... Mas la gent son donc fòu !
'Na damaisela coma ò fau
Poria-'la s'avesar ad un parier visage ?
E los trobe ben esfrontats
De me parlar de maridatge ;
En consciença, 'quò fai pietat ! »
Bref !P'un li agrada dins la fola.
- 'queu d'aquí 'via l'esperit ponchut coma una bola ;
'Quel autre 'viá l'aer d'un badau ;
D'autres lo nas entau-entau.
Qu'eriá totjorn quauqua anicrocha,
Car 'na preciósa a dins sa pòcha
Totjorn quauquas rasons, dau mens quauque enchaison
Quand 'l'a enviá de dire « non ».
Après los bons partits se presenton los mendres.
'Queu-quí, 'la los faguet virar coma daus guindres.
'La ne'n fagia son esbatoair.
« A ! Mon diu ! Fau plan que siá bona
Se disia-t-ela, per ne pas
Lor barralhar ma porta au nas !
Cresen-t-ilhs donc que sia gasta de ma persona ?
Dieumarcè ! D'aici aquí mos jorns son sens enueg.
las nuechs, duerme de bon somelh ;
Mesma, n'ai pas paur quand quò tona ;
Qoique sola rise totjorn.
Quilhs sentiments me fan onor ;
E que ne contan pas que chamge de lengatge »
Entretant, la bela pren de l'atge ;
Quò se conai sus son visatge
Bon ser, bon nuech los galant !
'La damora entau dos-tres ans.
A la fin lo chagrin se met de la partida :
Li tomba quauquas dents, li surven quauquas ridas.
'La preniá ben dau fard d'aici a dins lo cagoelh ;
Mas qu'eriá sus 'queu vielh minoes
'N emplastre de papier sus 'na chamba de buesc.
Lo tremps, 'queu vielh lairon qu'a la dent prima e dura,
Li desfiguret la figura,
E li monstret que sa morsura
Se repara pas sus la peu,
Coma sus la tor d'un chasteu.
Entra sas vielhas dents la bela ne'n murmura,
Mas son miralh, queu linguajair,
Trenta vetz per jorn testa-a-testa
Li fai coneitre lo dangier
De damorar tanta-meneta. (3)
Ò li ditz que se faguiá temps, (4)
Se 'la voliá un pitit tastar dau sacrament,
De ne pus renvoiar la festa.
'La lo creguet finalament ;
E 'quela bela desgonhósa,
Tan preciósa, tant orguelhósa,
Se troba a la fin ben-aürósa
D'esposar certan malautrut,
Tot esviarlat, tot biscornut,
Que p'una dau quartier n'avia jamai vogut,
Mai que fuguet lo ben vengut.

'Quela aventura es arribada,
E 'queu conte n'es pas inventat per plaser ;
Car coneisse mai d'una fada
Que se'n es morduda lo det.
Mas 'quela istòria nos fai veire
Que ne fau pas laissar passar son reng
Quante um lo troba, l'um lo pren.
Tot merchand qu'a perdut sa venda,
E que, per far la contrebanda,
Empleja lo sec mai lo verd,
Qu'aprenia ben 'queu darnier vers: (5)
Per tròp sarrar l'angilha, l'um la perd.

Nòtas :
1/ « Bouno envio de se moridâ » ai transcrit « envia » per « enveja », mas ai conservat « la sagessa »
2/ Lo lou voulio soben...
3/ « De domourâ tanti-meneito. »
4/ « O li di que se foguio ten »
5/ « Qu'opregne bien queu darniei vèr », m'es 'vís que « aprenia » per « opregne » es un trompadís.

joan-peire — 2010-01-30 GTM 1 @ 20:00

Veire/Escriure Comentaris digg it | del.icio.us