Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis

Un jorn t'i tornaràs far !
Lo joèb de Jan Peire

10/03/2008 GMT 1

E que los que nos vòlon dire çò que manjan o fagan !

joan-peire @ 19:16

La debuta d'aquel messatge es aquí °(^¿^)°

1) una pera madura aigada dins lo tè (verd o negre mas pas blanc).
2) Del pan amb un tròç de beaufort© mai un còp de roge.
3) Moleta : algas (espècia KOMBU) e camparòls.
4) Moleta : algas (espècia WAKAME) e rasim (mai un tròç de parmesan).
5) Moleta : prunels, mèl mai
un tròç de parmesan.
6) Maquisochi (makizushi en japonés) riz mai prunel (o carròta, cotelet "manja-tot").
7) Mèsplas grilhadas un tròç de beaufort©.
8) Salicorne graissat amb un tròç de burre sul pan (fach a l'ostal).
9) Blat o quinoà mai algas (espècia KOMBU).
10) De las cabossas de caulet (abant las flòras) bolhidas amb de l'òli.
11) Alh dins un iaort.
12) 
Alh dins lo mèl.
13) Amètla dins lo mèl...

per crompar de las algas
per crompar del Beaufort©

04/03/2008 GMT 1

Fajez lous vous meimo

joan-peire @ 22:15

Ai trobat chas los boquinistes sus los cais de la sèina un libret de PANAZO. E me vaiquí de legir lo calendier de 1956 e subretot las nhòrlas. Me vaiquí maitot portat a las velhadas l'estiu dins mon pitit vilatge. Pense que la grafia deviá ajudar los ancians per las legir e las reténer. Vos en bote una 'quí :

Fajez lous vous meimo
Moussur Grôssobourso qué s'oyo retira à lo campagno per vioré tranquiladamint dé sas rentas agué in beu jour l'edeio d'eileva daus gourets. O sé decidé à na à lo feiro dé Limogeis qué toumbo, autreis io sabei, lu darrei dijeus d'au mei, per li chata in pitit por et no pito treuio (in mâlé et no femo).
Sur lu champs de feiro ô n'agué pas dé peino à trouba soun affa. O sé planté davant in boun paisan qué vio mena no gouretado dé pitits pors.

« Prenez queu d'aqui, fagué lu marchand, aima-vous mier l'autré ? Chaussissez !»

Moussur Grôssobourso hesitavo :

« Queu qui ei trop gros... l'autre ei trop pitit...»

Lu paisan countuniavo à vanta sous pitits pors.

« Mo fé nou, fagué Grôssobourso, pas per queta vé. Vôtreis gourets né fant pas moun affa.»

Nôtré paisan s'eimaligué. Co li pourtavo sur lous nerfs dé vei parla per ré. O sé deiviré eimali et ô fagué veiré no grôsso treuio à Moussur Grôssobourso.

« Tenez Moussur, si mous gourets ré vous plasint pas veiqui lo maï... Et fajez lous vous-meimo vôtreis pors !»


Torne a una grafia mai aisada per dire que vau tachar de retranscriure queu tèxte (e d'autre) ne'n grafia normalisada. Quò devriá èsser un bon exercici.
Vaiquí un daus librets de PANAZO sus lo oèb
sens oblidar lo siti de la memòria ponticauda.

Per dire vrai, ai debutat de clavardar queu bilhet (lo diluns 3 de març) tot en escotant sus França Cultura lo camin de la coneissença. Omar Berrada e Rachid Benzine son invitats per parlar d'identitat, diversitat, ensenhament plurilingüe. La prumiera question dau jornalista es qua'iment :

3 lengas parladas sens accent, coma quò se fai ?

03/03/2008 GMT 1

Comunalas 2008

joan-peire @ 12:17

Tolosa : los occitans son dins "le point" (bilhet de 2007).

29/02/2008 GMT 1

Sei ben colhon mas sèm lo 29 de febrièr

joan-peire @ 09:57

D'aucuns fan lor publicitat entr'autre per lo FSL sus lo fòrum occitania. Quò es plan interessant mas coma ai l'esprit mau tornat, vaiquí la captura de l'ècran quant volètz auvir los intervenents.

maine.JPG

;-) 29 de febrièr ;-) 29 de febrièr ;-) 29 de febrièr;-)

aprep èsser estat ne'n fotò dins una publicacion venduda a la propaganda, pòde gaire balhat de leiçons sus la propaganda que ven poluar las parolas.

26/02/2008 GMT 1

Le complot de W. Eisner

joan-peire @ 22:17

complot.jpgD'aver legir la merda conspiracionista (1) sus lo siti de la fin dau monde m'a fach pensar a la banda dessenha dau Will Eisner, lo malordit ("le complot" en francais).

Eisner es un daus mai grands dessenhators de bede : dessenh, composicion, traitament de l'istòria, la descopa sequénciala...

Dins "le complot", Eisner restituís la vertat sus quela saloperia qu'es lo protocòl daus savis de Sion. La fòrma dau roman grafic es plan adaptada per menar l'enquesta sus queu meissonja. Dins queu libre se troba tota la cadena de la fabrica de l'aïssença jusca a tant que l'Express (en 1999) balha l'infò sus la manipulacion.

Lo protocòl es un faus.

Lo roman se 'chaba sus de las scènas ònte una version dau protocòl es distribudada dins un campus aus USA. Quante un tipe a fach la remarca que quò es un faus ! La responsa fuguet :

Los jusius l'an benleu pas escrit, mas aurian pogut lu far !!!

Lo tipe se'n torna davant tant de stupiditat.

Notas : Per mon perron, sabe pas se "lo complot" es un bon Eisner mas de segur, es de rangar just a costat de "Maus" (Spiegelman).

1- las conspiracions son fachas per : los franc-maçons, los gais, l'islam, Israel...

Sus lo siti se troba ben una casa "sion" mas ela es voida per lo moment. Se troba una case "som daus goiats de la matriça". Urosament per los occitanofones, los trepanats an pas legit lo Da Carcassona code, si que non serián bon per tornar èsser digne d'una crosada.

Ai legit maitot sus lo siti de la conaria universala, un article sus "coma plejar un bilhet de 20 $ per aver la vision dau 11 septembre" (l'article date de 2005 e l'ataca de 2001, mas quò ne fai ren, gratta la merda siderala).


Ai donc cerchat las vertats cachadas dins los bilhets de banca e
ai trobat quò :

Aquí la promocion de la naturabeaver.jpg
per aqui una revolta o una cauma de la marina
complotmediumoj0.jpg
e 'quí una imatge emb une femna la peitrina devetuda,
franc.jpgmas sens chause, l'art, la cultura benleu...

25/02/2008 GMT 1

Ònte es passat Picasso ?

joan-peire @ 23:04

Una breva dins Courrier International :

Lo 10 de genier 2008, 50 tonas de bombas son estadas deversadas per los americans sus lo vilatge d'Arab Jabour, au sud de Bagdad. Queu vilatge es considerat coma una tuta per Al-Quaidà.
Lo correspondant rus aus USA dau jornadièr Izvestia remarca que :

Cinquanta tonas quo es quò que fuguet estat largat per l'aviacion sus lo vilatge de Guernicà, lo 21 d'abri 1937.

Lequau act barbar, aviá provocat orror e indinhacion dins lo monde, e fuguet l'origina dau cap d'òbra eponime. Auèi, ren se passa dins le vejaire internacionala.

Queus crims nos estonan pus gaire.

segon son dire lo jornaliste tombat d'asard sus un entrefialat dins lo New York Times e lo Los Angeles Times.

22/02/2008 GMT 1

Fin dau monde

joan-peire @ 15:46


Un collèga au trabalh me ditz quò :

-Sabes que la fin dau monde es per lo 20/12/2012 ?
-Non !!!!!
-Veja sus queu siti internet !

E me vaiquí per legir quò sus lo siti :

-Lo solelh se metrà de virar sus un autre orbita autorn de la terra...

Ai tornat esplicat a mon collèga las basas dau sistèma solar e que deuriá legir autre chausa que de las conarias sus lo oèb :-)

21/02/2008 GMT 1

Propaganda

joan-peire @ 09:45

Per un tipe que va èsser un amic sus lo oèb , de segur.

truja.jpg

20/02/2008 GMT 1

La communa - Peter Watkins

joan-peire @ 20:39

Lo film (version corta) era presentat per lo Chiendent dins lo cinemà daus Carmes, classat "art e ensag".

Quò es lo prumier film de queu realisator que vise. E ben paubres pitits, queu film es un cap d'òbra. Tot es plasent, fantastic : l'idèia, la mesa en scèna dins 'quela remesa, los actors e maitot las actritz...
Sei benaise de veire que las nòstras questions sus las alternativas (1) semblan a las nòstras :
- quela societat e quela organisacion ?
- que se troba èsser lo mai democratique o b'etot lo mai representatiu dau pòple ? representat per qui ?
- democratiat directe o non ? dins queus domenis ?

Bon, 'reste 'quí per savorar mon bonur, sens doblidat de vos laissatz en mars 1871. Dotze annadas aprep tsarkosi Napoléon III, vaiquí un jornaliste de la television versaillaisa que balha una informacion, mas d'un autre biais, i a una television de la comuna que ne'n balha una autre...

1-ai botat aquí una connaria (de mai) perqué dins la corba "sinuzoidala" i a solament doas alternativas :-)

19/02/2008 GMT 1

Couleur de peau : miel - JUNG

joan-peire @ 21:00

Una banda dessenhada de mai.

L'istòria d'un orfaneu quela vetz. Sem ne'n Corèa dins l'annada 1970 (laidonc aprep la guerra jamai 'chabada despuei 1953). Jung nos conta aquí coma sas aventuras per èsser adoptat se son passadas. Totas l'istòria depend dau seu punt de vuda, de segur, emb lo colador dau temps passat.

La mencion "color dau miau" es la debuta dau libre, l'orfelinat vendrá, los prumiers amics, las conarias... Puei, totjorn de venir, l'Euròpa, la Belgica, una novela familha, de noveus parents, fraires, sòrs.

Contactar la redactritz o lo redactor | Archius | Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis