Marselha
L'accent, l'ambient, los parlaires, lo cosmopolitanisme charrejan 50 000 mille bruchs, e maitot tant d'odors, de savors. Totjorn en tren de bolegar, tot simplament viva coma l'an pogut i èsser totas las ciutats quante lo pòple i abitava.
Lo pòple.
Auèi, pertot, lo pòple abita gaire pus en vila, l'avèm metut a l'aurièra, la tauvera, dins las banlègas, los quartiers...
La borgesiá l'a chaçat per s'acaparar l'eime de la ciutat, per etalar las soás bancas, los seus lotjaments tornats de nuòu, las sieunas boticas franchisadas, tot quò per far de la moneda.
Queu libre nos conta coma es estat realisat lo des'bilhament de la vila per la gaucha e per la drecha. Quò es una guerra contra lo paubre, contra lo pitit : comercis, proprietaris, pitits retirats e maitot pitits trafegants de tots biais.
La mesa ne'n òrdre borgesa es pas chausa aisada, laidonc lo pòple resista. D'aquí l'idèia de queu libre, "la ville sans nom", per balhar de las fòrças, per utilisar lo balanç e lo pes de l'adversari per lo far trantolhar. Lidèia es far una compilacion daus perpaus tenguts per conhar de reng Marselha :
Crede que Marselha jamai serà garida òr una deportacion de massa de tots los abitants e aur una transfusion d'òme dau nòrd. L. Freron 1794.
Vam epurar Marselha perquè ne'n a besuenh. P. Laval 1943.
Lors fau quittar Marselha, leu fait. An qu'a tachats de s'adaptar alhors e tot 'irà per lo mielhs. G. Deferre 1962.
Librament revira d'un bilhet dau monde libertari n°1508. La ville sans nom, Marseille dans la bouche de ceux qui l'assassinent. Bruno le Dantec. Editions le chien rouge.
O b'etot coma parlar d'un libre sens l'aver legit :-)
joan-peire @ 11:46
Comentaris(2) »
«Histoire universelle de Marseille» l'ai jà conselhat, l'autor a bravament repertoriat la vida de la ciutat de Marselha. Picas sul motor de recèrca lo seu nom Alèssi Dell'Umbria... e veiràs.
Joan deu Peiroton — 2008-04-16 - 04:37:08 GMT 1
Aqueste pòst marca plan!!!

digg it
del.icio.us

Jacme — 2008-04-07 - 08:51:38 GMT 1