Los nomadas Penan
« Me trobe 'quí per sauvar nòstra terra » ditz Sagong, lo chap dau pitit grope (1) d'aqueu pòple de l'estat dau Sarawak, dins lo nòrd de Borneò, una isla pertejada dintra la Malaisia e l'Indonesia. De taus actes per protestar son de pus-en-pus mès en òbra 'quilhs darniers temps perqué los Penan nomadas « son aprep tot perdre » esplica-t-eu.
« Los gròs gropes forestiers an desjà copats lo « tecque » (2) e van aura esclasir l'endrech per los plantadís de palmiers per l'olí. N'autres trobem pus gaire de qué minjar, pus gaire de tessons sauvatges per chaçar dins los buescs » tesmonha lo jòune chap de la frairaissa.
Alaidonc los darniers 300, benleu 400 Penan enquera nomadas aurán pas d'autras chausidas que la sedentarisacion, coma las quauquas 10000 autras personas d'aqueu pòple (3).
« 'Quò es qua'iment impossible de demorar chaçor-culhor dins una jungle ente los aubres son reguliarament copats » esplica Ian Mackenzie, un antropològue especialiste daus Penan, « La fin d'aqueu tipe de vita fòrça ancian es vertadierament 'na granda perta culturala ».
Per Jayl langub, un universitarí de Sarawak, la sola chança de preservacion passa per la creacion d'una reserva defenduda aus enginhs forestiers. Mas es benleu jà tardier perqué los Penan an près de las manièras dau monde moderne de gaitar la television e dins las pensions ente los mainatges van.
« Aimariai mai anar a l'escòla » respond entau Nili, la filha de Sagong, quante 'la es questionada sus la vita dins la jungle. Emb-d-un casqueton de base-ball sus la testa, Sagong se-mesma se trufa dau vestit de son beu-pair ; eu porta lo vestit traditionau : panhe, dent de singe autorn dau còu...
Lo vielh òme, Ngau Anyi, avoa las soás languissadas d'un monde que muer coma se. « La jungle eriá nostra banca, viviem sans moneda. Nòstra vita dependaviá de la farina de sagou e daus animaus sauvatges... e an subsistits entau desempuèi de las generacions ».
Realiste (4), lo filh sap que lo nomadisme es gaire pus viable, laidonc vodriá que son grope, 'na familha de 27 personas, poguesse s'establir dins un vilatge e poguesse usar daus servicís de santat, d'educacion mas aquò tot en gardent la possibilitat d'anar chaçar e culhir dins los buescs.
Una revirada liura coma 'quó, non pas per balhar un vejaire romantic sus 'quela gent. Un bilhet perqué avant 'queu article de jorneu bolhcotava los produchs cosinats a l'olí de palma a causa daus singes ; degun dins mos amics sembla saber que i a de la gent maitot dins aquelas forests.
Iò disse sens fiertat.
M'es 'vís que lo filh vou prendre los bons costats de « la civilisacion » sens obludar lu passat. L'important es de laissar lo possibilitat de chosir, e aquò, dote que los governs...
Après, podem visar nos produchs chas los merchants e ne pas 'chaptar aqueus ente i a de l'olí de palma. Mesfiatz v'autres, mai d'un produch « biò » es cosinat emb 'quela olí.
Nòtas :
1/ dins l'article de l'AFP « le chef du petit groupe de ce peuple indigène de l'Etat de Sarawak ».
2/ sabiá pas coma l'escrir : « tec » o b'etot « tecque ».
3/ jos l'influença daus missionaris chrestians.
4/ dins lo tèxte.

joan-peire @ 20:00

digg it
del.icio.us


